Des de Massanassa, algú dubta si la paraula desbrafar, que li ix natural, existeix o se l’ha inventada. I tant que existeix! «Desbrafar» o «esbrafar» és la variant que fem servir els valencians del mot normatiu «esbravar». El significat de «desbrafar» és el que el parlant sospitava: «fer perdre la força a un vi o a un licor», i en el cas de begudes amb gas, afig jo, una beguda es desbrafa quan ha perdut aquest gas –la seua força– a causa d’estar la botella o el recipient que la conté obert un temps. En sentit figurat, desbrafar-se també significa deixar anar les forces, els nervis, els sentiments. En aquest cas, doncs, seria més o menys sinònim de «desfogar-se».
Sobre l’origen del mot, no està clar si ve del llatí exvaporare (evaporar), de la combinació «ex + brau» (que perd les forces), de «ex + baf» (que perd el baf, aire o vapor), o si del creuament d’aquestes dues últimes.
Per cert, des de sempre m’ha agradat la coca-cola desbrafada, encara que fa temps que no en bec. Deu ser que m’hi acostumí quan de xiquet vaig tindre gastroenteritis i remenava Coca-cola en un got... però això és un altre tema.
Per votació popular, afegim «desbravar» com a variant del mot molt comuna.
Sobre l’origen del mot, no està clar si ve del llatí exvaporare (evaporar), de la combinació «ex + brau» (que perd les forces), de «ex + baf» (que perd el baf, aire o vapor), o si del creuament d’aquestes dues últimes.
Per cert, des de sempre m’ha agradat la coca-cola desbrafada, encara que fa temps que no en bec. Deu ser que m’hi acostumí quan de xiquet vaig tindre gastroenteritis i remenava Coca-cola en un got... però això és un altre tema.
Per votació popular, afegim «desbravar» com a variant del mot molt comuna.
8 comentaris:
gràcies per dedicar part del teu temps a esclarir els nostres dubtes!!! :D:D
m´agrada mogolló el blog trobe que t´ho vaig dir xD
i si, jo de menuda també era molt de desbrafar la koka-kola kom a remei de la gastronterits ;)
ahi keda dit xD
bona niiit!!!!
Helena.
"Desbrafar" és una paraula que vaig sentir per primera vegada farà més de quaranta anys a Sueca, on estudiava el batxillerat. A Sollana en dèiem (i encara ho diuen) "desventar". L'Alcover-Moll recull el terme amb aquesta mateixa accepció. Curiosament, indica que a Sueca s'empra per referir-se a la terra que ha perdut força productiva.
El que jo he sentit dir a gent d'Elx és DESBRAVAR. Una nova variant. :P
L'Alcover Moll (http://dcvb.iecat.net/) recull tots tres termes desbrafar, desventar i desbravar. Obviament, en el meu comentari anterior, quan citava l'accepció de terra que ha perdut capacitat productiva, emreferia al terme "desventar" i no a "desbrafar". Ho dic, perquè rellegint el comentari, la redacció podia resultar confusa.
és de veres, jo el gaste per haver-lo sentit des de ben menuda al Perelló. Per ací mai l´havia eskoltat...
Helena.
Com diu Pepito, nosaltres sempre hem dit DESBRAVAR, desbrafar és ara la primera volta que ho sent...
Vaja, gràcies a tots pels vostres comentaris. Pareix que la forma "desbravar" (que a mi se m'havia passat) és la més usada, i potser "desbrafar" és més aviat un localisme suecà, mentre que allí "desventar" s'aplica només a la terra.
Salut!
Hola! He arribat per casualitat i molt guai! A castelló (en concret al grau) també diem "desbrafar" la cocacola!
Publica un comentari a l'entrada