Antisocial, de Trust
«Antisocial». Molts grups de rock amb lletres reivindicatives o contestatàries han utilitzat esta paraula en la tornada de les seues cançons, que centenars de milers de jóvens i no tan jóvens han ―hem― repetit durant anys fins a esgargamellar-se a festivals, sales de concerts i en la intimitat de les nostres habitacions. El exemple que vos pose hui és el de la banda francesa Trust. Es tracta d’un un grup de hard rock molt popular en els anys 70-80, del qual se sol explicar que tenien amistat amb AC/DC i que ni més ni menys que Nicko McBrain fou el seu bateria, fins que els va deixar per incorporar-se a gravar l’espectacular àlbum Piece of Mind, d'Iron Maiden (teniu la info ací). Doncs bé, «antisocial», segons el diccionari, és algú «contrari a l’ordre social». El personatge que reflectix esta cançó s’hi avé bastant; sembla que es tracte d’un home solitari i treballador, que mai no ha donat problemes, però que dins seu ha tingut una vida totalment desapassionada. Així que, fart de la seua alienació, un dia rebenta i perd els estreps. Tant el tema com l’actitud dels intèrprets té influències del moviment punk o pseudopunk que, en l’època, era la referència i amerava tot el rock. Vos deixe el vídeo de la cançó i un intent de traducció.
Tu bosses toute ta vie pour payer ta pierre tombale
Tu masques ton visage en lisant ton journal
Tu marches tel un robot dans les couloirs du métro
Les gens ne te touchent pas, il faut faire le premier pas
Tu voudrais dialoguer sans renvoyer la balle
Impossible d'avancer sans ton gilet pare-balle.
Tu voudrais donner des yeux à la justice
Impossible de violer cette femme pleine de vices.
Has pencat tota la vida per pagar-te la tomba
Et tapes la cara amb el diari
Camines com un autòmata dins dels corredors del metro
La gent no et toca, caldrà fer el primer pas
Voldries dialogar sense fer cap retret
Però impossible anar enlloc sense la teua armilla antibala
Voldries donar ulls a la justícia
Impossible violar eixa dona plena de vicis.
Antisocial, tu perds ton sang froid.
Repense à toutes ces années de service.
Antisocial, bientôt les années de sévices
Enfin le temps perdu qu'on ne rattrape plus.
Antisocial, perds els estreps
Repensa’t els teus anys de servici.
Antisocial, prompte seran anys de sevícia
El temps perdut que mai no pots recuperar.
Ecraser les gens est devenu ton passe-temps.
En les éclaboussant, tu deviens gênant.
Dans ton désespoir, il reste un peu d'espoir
Celui de voir les gens sans fard et moins bâtards.
Mais cesse de faire le point, serre plutôt les poings
Bouge de ta retraite, ta conduite est trop parfaite
Relève la gueule, je suis là, t'es pas seul
Ceux qui t'enviaient, aujourd'hui te jugeraient.
Xafar la gent s’ha convertit en el teu passatemps.
Els humilies i ets molest i empipador.
Dins la teua desesperació hi ha una mica d’esperança
Que és vore la gent sense maquillatges ni falsedat.
Però no hi penses més i clou els punys
Desperta, el teu comportament és massa perfecte
Aixeca el cap, jo hi sóc, no estàs sol
Perquè els qui t’envejaven hui et jutjaran.
Un fenomen curiós amb estos hits és la quantitat de grups que en fan versions. Ací en teniu una ―bastant bona musicalment i quant a l'adaptació de la lletra― que en van fer Los Suaves, i que probablement coneixeu.
Una banda de heavy/thrash de Nova York, Anthrax, en feu una versió que també s'ha fet més popular que l’original, almenys al nostre país. Personalment trobe que la lletra ha perdut força, sobretot en la tornada, que s'ha simplificat. Però el so thrasher li dona un rotllo molt interessant.
You're in love with hell existence
Money is all that you desire
Why don't you pack it in and retire
It’s common nature you can’t fool me
I'm just the money that you cant let free
Rainy day genius clouds your mind
Don't you realize the blind lead the blind
Eres com un viatge en tren cap a la insignificança
Estàs enamorat d’una existència infernal
Els diners són tot lo que desitges
¿Per què no ho deixes estar i et retires?
És una cosa natural, no pots enganyar-me
Soc només els diners que no pots deixar lliures
El geni dels dies grisos t’ennuvola la ment
¿No t’adones que els cegos guien els cegos?
You're anti, you're antisocial
You're anti, you're antisocial
Eres anti, eres antisocial
Oh mister time will you ever unwind
Or just rebuild a new design
Your claim to fame is low and order
The rich get rich, the poor get poor
You put a price tag on what you see
This one’s for you, thats for me
If thats winning I’d rather lose
Why don't you listen to my senseless views
Oh mister time will you ever unwind
Or just rebuild a new design
Your claim to fame is low and order
The rich get rich, the poor get poor
You put a price tag on what you see
This one’s for you, thats for me
If thats winning I’d rather lose
Why don't you listen to my senseless views
Oh, senyor temps, ¿no et desfaràs mai?
¿O simplement tornaràs a dissenyar-ho tot de nou?
El teu orgull és la llei i l’orde
Els rics se fan més rics, els pobres més pobres
Li poses preu a tot lo que veus
Açò és per a tu, allò per a mi
Si això és guanyar, m’estime més perdre
¿Per què no escoltes les meues opinions sense sentit?
