Pepe Rubianes i Xavi Castillo
Anit no poguí evitar vore sancer, per la TV3, el monòleg del recentment desaparegut Pepe Rubianes. Fins ara només havia vist alguna entrevista en televisió i unes declaracions polèmiques seues sobre la unitat d’Espanya. En teoria, l’espectacle tractava sobre la història de la seua vida, però no era una biografia sincera i entranyable a modo de regal de despedida de l’actor. En realitat, allò era una excusa per a declamar una sèrie de divagacions (improvisades o no, no saps mai fins a quin punt tot està preparat), barbaritats, comentaris vulgars, bruts i escatològics, i políticament incorrectes, que tractaven amb sarcasme extrem les relacions matrimonials i familiars, la solteria, el capitalisme salvatge, l’egoisme, etc. A pesar dels improperis que l’autor llança des de l’escenari, que són del meu gust fins a un cert punt (a vegades, penses «No cal tant, home, ja va bé»), el seu tarannà de solter empedrit i eixa manera de fer-te imaginar les absurditats més grans me tingueren enganxat fins al final.
Llavors caiguí en la semblança dels recursos de Rubianes amb els de Xavi Castillo, un monologuista d’Alcoi a qui sí he tingut l’oportunitat de vore en directe unes quantes vegades. I dic semblança per la invenció d’històries estrambòtiques, la convenció a què fan entrar al públic per a que ens les cregam, la improvisació aparent, la interpretació de diversos personatges segons el to de veu...
Els dos tenen també en comú que han provocat la reacció i la ira dels més conservadors. Evidentment, hi han diferències entre l’u i l’altre. Diria que Castillo té un perfil polític més marcat i, artísticament, se basa molt més en la imitació i la disfressa; a més, el valencià s’ajuda d’un atrezzo consistent en accessoris de tot tipus, mentres que Rubianes, per ell mateix, ja ompli l’escenari. Probablement, el valencià ha aprés molt del galaicocatalà.
Els dos tenen també en comú que han provocat la reacció i la ira dels més conservadors. Evidentment, hi han diferències entre l’u i l’altre. Diria que Castillo té un perfil polític més marcat i, artísticament, se basa molt més en la imitació i la disfressa; a més, el valencià s’ajuda d’un atrezzo consistent en accessoris de tot tipus, mentres que Rubianes, per ell mateix, ja ompli l’escenari. Probablement, el valencià ha aprés molt del galaicocatalà.
En qualsevol cas, que dure l’humor, i a qui li pique que es rasque. I Rubianes, descansa en pau.
Ací teniu un especial de TV3 amb diversos vídeos de Rubianes.
Ací el canal de Youtube de Xavi Castillo.
(Text actualitzat en març de 2025)
Comentaris
Salut
Víctor