He llegit: Sobre ídols i tribus, de Joan Francesc Mira

Havia sentit nomenar la figura d’este antropòleg, escriptor, traductor, intel·lectual... i no sé quantes coses més. I ara he tingut l’oportunitat de llegir-ne alguna cosa. Este llibret és atractiu i una bona manera d’iniciar-se a llegir este autor, entre altres coses, pel seu eclecticisme. En dos centes pàgines i passeres, Mira oferix un tast de cada un dels temes dels quals ―pareix― ha parlat profusament en altres assaigs seus més extensos. A través d’una prosa molt llegidora, a sovint pròxima a l’oralitat, s’interroga sobre paraules ―i per tant conceptes― que utilitzem dia a dia en el nostre llenguatge, sense ser conscients del seu significat i les seues implicacions.

Ne comente dos breument, els que més m’han interessat. La cultura: ¿què és això de la cultura? Esta és innata, s’hereta, es transmet, o és apresa per un grup de privilegiats? ¿Qui decidix què és i què no és la cultura? ¿Qui té el poder de donar prestigi a una determinada manifestació cultural ―l’òpera per exemple, i no la jota valenciana―, de convertir-la en alta cultura o cultura culta? ¿Es pot parlar d’una cultura europea, d’una cultura catalana, espanyola, valenciana, manxega?

La nació i la identitat: ¿què és això de la nació? ¿Què i qui nos diu què som? ¿A partir de quina ratlla en el mapa uns són una cosa i altres una altra? ¿Té trellat això d’organitzar-nos en nacions? ¿Ho hem fet sempre aixina? ¿Pot una nació o una identitat ser excloent? ¿Són igual de diferents les nacionalitats letona, estoniana i russa de per exemple, la catalana? ¿Podem viure sense encaixar-nos en els conceptes de nació i nacional?

Com heu vist, Mira utilitza el mètode inductiu, és a dir, es fa preguntes, sobre casos concrets, per tal de poder traure’n conclusions generals. Ell no nos donarà respostes, no serà prescriptiu: nos suggerirà, això sí, camins, perquè tragam les nostres pròpies conclusions, si podem. En definitiva, el llibre m’ha agradat precisament per això, per tractar de fer pensar al lector sobre conceptes més complexos del que pareixen, que a sovint es donen per fets i no es posen dubte. Aixina podrem convertir-nos en millors persones i construir una idea pròpia i fonamentada sobre el món que nos envolta, més que no deixar-nos dur per la inèrcia i les idees preconcebudes i establides.

(Text actualitzat en setembre de 2025)

Web sobre l'autor