Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2011

Repte per la Via verda

Imatge
La Via verda entre parets de roca. Me plantejaren el repte i m’ho pensí més de dos vegades. Eixir de tant en tant a voltar amb bici a la muntanya unes quantes hores com a entreteniment és una cosa que he estat fent els darrers mesos, però fer una etapa de vora 100 quilòmetres en un dia (dels quals la mitat són de pujada) amb un grup de vint-i-set addictes a l’ spinning , el ciclisme i la bicicleta de muntanya és una altra cosa, que suposava per a mi realitzar una heroïcitat o, més ben dit, una barbaritat o imprudència física. Eixim des de Geldo , localitat un poc més avall de Sogorb, la capital de l’ Alt Palància . Però… ¡iep! Primer impediment: quasi només traure la bici de la furgoneta dos persones ja han punxat. Jo en soc una, i em quede mirant com un ninot la perícia d’un voluntari del grup que s’oferix a canviar-me la cambra d’aire, cosa que fa en uns quaranta segons. Superat este impediment, de seguida agarrem el camí de grava per a on antigament passava la via minera que anava ...

Ruta dels Chorros de Barchel

Imatge
El pantà de Benagéber, a caramull. Des del mirador al final de la ruta. La caminada per les gorges del Túria i els Chorros de Barchel és una ruta ben bonica i variada que traguérem de Roca coscolla (on la sintetitzen i expliquen molt b é). Hem vist l’enorme massa d’aigua de l’embassament de Benagéber, que estava a caramull, i també hem vist cascades, petits estanys envoltats de falgueres, coves amb estalactites, algun bolet i fins i tot peix. La ruta que fem té dues parts diferenciades. La primera comença en un camí o pista forestal que ix des de l’embassament i acaba en el riu Túria. Este camí és un passeget per a tots els públics que, si a priori em resulta monòton, prompte deixa de ser-ho gràcies al brogit de l’aigua que ens acompanya i a les vistes de la gorja, especialment des de la roca del lleó. Al cap de poc ens sorprén la cascada i els chorros de Barchel, un lloc preciós on delectar-se una estona. En este punt hi ha diversos desviaments. Nosaltres seguim la ruta de Roca cosco...

Tremola el llit

Em gite i apague el llum. Llevat de les veus d'uns adolescents que vénen de l'avinguda, hi ha pau i silenci. A dormir, que demà t'alces d'hora, pense. De sobte la persiana cruix lleugerament, però no perquè faça vent. El llit es belluga davall meu, és com si volguera cobrar vida però just al cap d'un segon torna al seu lloc i de seguida torna la quietud de fa uns segons. M'alce i comprove que la resta d'habitants de la casa dormen plàcidament. Ja n'estava convençut, però hui he comprovat de què es tractava , no és la primera volta que ho experimente. I em sorprenc a mi mateix de pensar que, mentre la cosa quede així, té un estrany atractiu pensar que alguna cosa es mou ahí baix.

Sí a l'ensenyament en valencià

Imatge
Després de llegir el decret del plurilingüisme de Font de Mora em faig unes quantes preguntes: ¿Com es pot garantir —i avaluar— el coneiximent oral i escrit que tenen els alumnes valencians de les dos llengües oficials, si els nanos, en nom de la «llibertat», poden fugir al llarg de tota la seua educació d’examinar-se en una de les dos llengües? ¿De veritat es pensen que un professor amb un nivell B2 d’anglés (això no arriba ni al nostre mitjà ) està capacitat per a fer les seues classes en eixa llengua? ¿Per quins set sous les matemàtiques no poden ser ensenyades en valencià? Com a mi, a moltes persones este decret surrealista els fa molta olor de socarrim, i hi veem, entre altres coses, que el valencià com a llengua vehicular en les aules es veu arraconat i a mercé de la «voluntat» i la «llibertat» de pares i alumnes, que poden esquivar-lo i prescindir-ne quan vullguen. Per això hem anat a concentrar-nos a la plaça de la Mare de Déu hui. M’ha sorprés gratament vore tantíssima gent,...

Pujada al pic de l'Ave

Imatge
L’última caminada per la muntanya no ha sigut tan bella com l’anterior a Bèrnia ; ha sigut en canvi més física —que no està malament, per a entrenar-se— i ha posat un poquet a prova plantes de peus i turmells, en el meu cas, i genolls en el cas del meu company. Crec que era la primera vegada que visitava Dosaigües, poble totalment envoltat de muntanyes. Per estes contrades ja es parla castellà: l’accent castís del forner i d’un llaurador que ens trobem no donen lloc a dubtes. Tan sols converse amb ells uns segons, però no hi veig cap substrat valencià. L’objectiu és pujar al pic de l’Ave, des del qual, en principi, veurem unes bones vistes. El començament de la ruta és estèticament el millor. Al cap de poc d’ascendir un camí empedrat costerut per on antigament arribava el correu —devien de patir molt aquells hòmens, correus ha canviat molt!—, ens girem i les penyes a un i altre costat emmarquen una vista bonica del poble. La resta de la ruta és una ascensió moderada però contínua entre...

Molta merda

Imatge
«No sé què sent», li vaig sentir dir. Imagineu: què pot ocórrer quan t’endús un llibre a la platja? Bingo: que una gavina es cague damunt. Però me n’he alegrat, i no m’he enfurismat gens, perquè podria haver sigut pitjor, l’escopinyada fecal podria caigut molts pocs centímetres arrere, damunt dels meus cabells. Estoicament, he llevat el gargall grisenc amb el dit, i me l’he pres com un senyal de bona sort ( molta merda! ) o fins i tot del destí, com si este volguera dir-me que en eixa pàgina hi havia alguna informació important, digna de ser recordada. I trobe que sí, que és veritat.

Amargar-se la vida VS intel·ligència emocional

¿Eres una persona insegura, hipocondríaca, pessimista, que vaticina per a la seua vida profecies negatives? ¿Et costa confiar en les persones o eres un desconfiat fins i tot amb els amics? ¿La tristesa s’ha convertit en el teu objectiu en la vida? ¿Tens un pensament negatiu que s’empara de tu? ¿N’hi ha prou que algú et done un consell perquè el rebutges? ¿Estàs aferrat al passat? Llavors tens tots els punts per esdevenir un amargat de la vida , un creador de la pròpia desgràcia. Això és el que afirma Paul Watzlawick en el seu llibre breu El arte de amargarse la vida (que podeu descarregar-vos ací ). Aquest text de títol tan eloqüent, irònic i socarró és un antimanual d’autoajuda, un llibre que, si bé no m’ha fascinat (l’he trobat un poc descohesionat i fosc en alguns passatges) m’ha resultat un curiós elenc d’anècdotes i situacions que ens mostren com de gilipolles som a voltes les persones, com podem convertir-nos en els nostres enemics i fer-nos a nosaltres mateixos la traveta en...

La paraula de la setmana: «tonyar»

Imatge
La paraula d’esta setmana té a vore amb l’agricultura i me la proposen des de Silla, en l’Horta de València. Tonyar significa cavar o remoure la terra amb una aixada o un ganxo, per a cultivar-la.