dimarts, 6 de juliol de 2010

Estar o no amb «la Roja»

U ix al carrer i no pot evitar sobtar-se un poc amb l’auge de patriotisme que ho envaeix tot i dir:
collons matxo... amb tantes banderes espanyoles que creixen com bolets a balcons, botigues xineses i, fins i tot, sobre el sostre d’algun taxi, amb asta i tot. D’esta dèria espanyolista podríem reflexionar i traure’n algunes conclusions, com ara: «els valencians se senten profundament espanyols», «la gent està contentíssima amb la monarquia», «tothom està pagat d’ofrenar glòries a Espanya» (una entitat uniformadora que sembla deixar de banda molt del que som, una Espanya que no pareix que estiga ací, sinó més cap a ponent)», o podríem dir«els valencians combreguen amb uns colors idèntics als de la bandera del bàndol nacional que guanyà la Guerra Civil» (per cert, per què els republicans no trauen la seua bandera quan juga la selecció?). O tal volta podríem concloure que «els valencians no se senten valencians», que «els valencians som fatxes».

Tot i que en algunes d’estes deduccions no aniríem gens errats en un context valencià, en unes altres ens estaríem enganyant bastant o molt. O més aviat estaríem mesclant coses, exagerant, i sobretot, traient conclusions d’on no se’n poden traure. En definitiva, portaríem a col•lació temes que no tenen res a veure amb el mundial de futbol, que al capdavall és l’únic motiu de la proliferació d’estendards. Llevem-li ferro a l’assumpte. I és que, agrade o no veure les banderetes, vull pensar que la majoria de valencians simplement està donant suport a onze jugadors, als mateixos que veuen jugar en els seus equips preferits de la Lliga (Reial Madrid o Barcelona, est últim, per cert, gens sospitós d’espanyolista, si és que a un equip se li poden penjar ismes d’este tipus); jugadors amb qui se senten identificats, persones conegudes per tothom, tant pels qui segueixen el futbol com pels que no ho fem, gràcies (o per culpa) d’uns mitjans de comunicació que fan impossible viure ignorant est esport. I és que al final, si em planten el partit davant, ¿com puc desitjar que guanyen uns hòmens (portuguesos, paraguaians, alemanys, tant fa d’on siguen) que no he vist en ma vida?

Insistisc, no tots els que prefereixen que Puyol, Casillas i Villa guanyen són el tipus de persones que comente dalt. Ni criden Espanya! com a energúmens ni els agrada eixa bandera ni se senten patriotes espanyols. Celebren el bon futbol dels jugadors que coneixen i gaudeixen de l'espectacle, si n'hi ha. De fet, conec bastants catalanistes declarats, i la majoria desitgen la victòria de la Roja (el nom popular de la selecció no és precisament fatxa…). ¿Contradictori? ¿Hipòcrita? Jo pense que no (ara algú podria retraure’m aquella cançó de Gora España…).

I el que escriu estes ratlles parteix d’una certa neutralitat, puix no sóc afeccionat al futbol, ni sé jugar-hi gens bé. M’agradaria, seria interessant experimentar en primera persona eixes sensacions d’ambició, triomf i eufòria. A mi, en realitat, el que m’agrada és el comboi dels amics i la picadeta.

8 comentaris:

Monique LaMer ha dit...

Completament d´acord en tu....estic un poquet farta de tant de mundial, però no m´ho prenc a la tremenda...jo també conec seguidors del Barça que gaudeixen dels partits de la Roja perquè és com vore partidets del seu equip. L´any passat quedí (ais!) en uns amics per vore la final de la Eurocopa, i el millor va ser el ratet compartit i la manera inmisericorde en que vaig pendre´ls el pèl fins el final.
Amb tot, huí juga la Roja, i la meua oficina serà buida...o siga que arrivaré abans a casa del treball :)

Josep Lluís ha dit...

Vaja, u s'ho passa bé fent la punyeta als seguidors que s'ho prenen tan a pit. L'altre dia viu el partit Anglaterra-Alemanya amb uns anglesos i, per descomptat, jo anava amb Alemanya ;) ... fins que, pobrets, els anul·laren un gol legal. Llavors vaig canviar d'equip!

m'agrada ha dit...

Jo també conec uns quants catalanistes que volen que guanye "la Roja"; açò unit a les declaracions de Rajoy ("La Roja es un factor de unidad nacional de primer orden") fan que no ho trobe molt coherent.
Tots tenim les nostres incoherències, això sí.
A mi m'agrada el futbol, i poden jugar molt bé i tindre molts jugadors del Barça, tant em fa... Un mundial de futbol té tant de política com d'esport.
Crec que ha quedat clar qui vull que guanye, o millor dit, qui no vull que guanye.

Anònim ha dit...

Hola, jo crec que m'he plantejat malament aquest Mundial, i hauria d'haver anat amb algun equip. Crec que Ghana...
Però, bé, ara ja he fet tard...
Per cert, si pique collons matxo (que està en blavet) em posa NOT FOUND
això qu'és?

Josep Lluís ha dit...

M'agrada, el que fa Rajoy és el que fan tots els polítics, penjar-se medalletes i tractar d'identificar-se amb la gent mitjançant les coses que agraden a la gent. És com quan els peperos conviden a paelles... a mi no em deixa d'agradar este plat per això ;) Però bé, si guanya Espanya (pareix que van a la final) bé, i si no, doncs també.

Anònim, encara estàs a temps d'anar amb Holanda. O amb Espanya, clar...

I gràcies per avisar, això de l'enllaç ja està solucionat :)

Vicent Terol ha dit...

Amb els majors dels meus respectes, plantejaré la meua discrepància.

No vull que guanye Espanya. Almenys l'equip que representa aquesta Espanya que tenim (patim). La selecció espanyola de futbol és el motor que aglutina la cohesió nacional espanyola amb èxit total.

Espanya, com a nació, té greus problemes de cohesió, d'identificació de tots els seus territoris. Possiblement perquè s'ha optat per un Estat uninacional i unilingüístic, en compte de per un Estat Federal que podria representar la pluralitat del que es coneix hui com Espanya.

Quan la selecció espanyola de futbol guanya, sí s'aconsegueix una plena identificació. I eixa identificació és perillosa: perquè ho és amb una Espanya que, amb els seus plantejaments actuals, camina cap a l'extermini de les cultures diferents a la castellana (les xifres, amb perspectiva, no enganyen).

No vull el triomf d'eixa Espanya perquè debilita les possibilitats de defensar la meua cultura i la meua llengua; de frenar la seua extinció.

Un últim apunt. La marca "la Roja" és, clarament, un disseny de màrqueting que té com a objectiu que la selecció espanyola caiga simpàtica a molts llocs on la paraula "Espanya" (almenys pronunciada amb èmfasi) desperta desconfiança i rebuig.


Salut!

MEQUETREFE ha dit...

Hola. A mi el futbol ni em va ni em vé. Massa negoci i un poc d'esport que és el que hi ha,quan no hauria de ser així. El que m'agrada és quedar amb els amics i la picaeta...m'ho passe bé. Que guanya Espanya, bé, que guanya Holanda bé. Ni tinc banderetes ni discutisc penaltis...Quant al nom de "la Roja", és pel color de la camiseta i per posar-li un nom que quede "cool". Els francesos són "les bleus", de fet, ells animen als seus dient "allez les bleus", que vé a ser "va blaus!". Els italians són "l'azzurra" que és el nom que utilitzen per al color blau de la Mediterrània; "azzurro" (bonic açò d'utilitzar una denominació específica per al color de la mar Mediterrània, no?) i els holandesos són la "oranje" que és com es diu taronja en portugués. Quan juguem a pilota valenciana, juguem els blaus contra els rotjos, si volem "rascar la fita" podem trobar analogies on se vol... Quant a què representa, doncs pense que hauria de representar la victòria d'un equip de futbol, ni més ni menys. Perqùè que guanye Espanya o no no canviarà la situació que patim. Però malauradament no és així...

Josep Lluís ha dit...

Vicent i Mequetrefe, grpacies pels comentaris. És cert que des dels mitjans (certs comentaristes de la SER, per exemple) és tracta de promoure el suport general dels espanyols a la selecció com un element cohesionador nacional, d'unitat, o fins i tot d'identitat. Com veus, cada u aprofita per dir-hi la seua i interpretar què representa i què no representa la selecció conforme més li convé (mira Rajoy per exemple). Jo no identifique la selecció com a una Espanya que extermina cultures i llengües. Crec que això són figues d'un altre paner. I bé, si alguns se senten feliços (o infeliços) interpretant-ho com un triomf de la Espanya monàrquica castellanista, què hi farem! Jo crec que són un grup de jugadors espanyols que han donat espectacle i han merescut guanyar.

He passat una bona estona mirant la final, i volia que guanyaren els jugadors cap als que sent més proximitat, els que conec i que, per cert, han jugat millor i amb més esportivitat i noblesa que els agressius holandesos: Casillas parant gols, Xavi que se'n va de tots, Iniesta marcant un golàs, etc. En acabant, me'n torne a casa sense cap eufòria ni escarafalls, bastant indiferent a l'agitació de banderes i bogeria general. Aquesta gent no interpreta ni sent la final com jo. Algú està equivocat? No crec, no crec que es tracte d'això.