El meu joc de password particular
Ja fa uns mesos parlí de com de positiu seria tindre a l’abast jocs de taula i de preguntes en valencià al mateix nivell i amb la mateixa popularitat que els castellans, l’oferta dels quals se m’apareix com un monopoli total. Parlí en concret d’un en què s’exercita la llengua, el Password, que es feu famós a través d’un programa de televisió. Doncs bé, no vos havia contat que vaig decidir fabricar-me el joc jo mateix. En valencià, és clar. Fou un exercici de manualitats creatiu, relaxant i molt senzill: una llista de paraules d’ús comú (alternant substantius, adjectius, verbs, adverbis...) en diferents graelles de distinta dificultat, tisores, cartolina i paper de folrar llibres, i el resultat quedà un tant casolà però igualment útil. El cronòmetre del mòbil i gent amb ganes de jugar i aprendre feu la resta.
Fins ara no he utilitzat el joc en l’àmbit personal, sinó més aïnes en el professional (a la faena), i sempre ha donat molt bons resultats i estones divertides entre aprenents de valencià. Hui, a les acaballes del curs, tenia unes ganes terribles de traure’l i de jugar, i ho he fet en els últims deu minuts. Supose que ha sigut per una nostàlgia prematura i sobtada, en començar a prendre consciència que prompte hauré d’anar-me’n d’un lloc a on he estat sempre a gust.
Fins ara no he utilitzat el joc en l’àmbit personal, sinó més aïnes en el professional (a la faena), i sempre ha donat molt bons resultats i estones divertides entre aprenents de valencià. Hui, a les acaballes del curs, tenia unes ganes terribles de traure’l i de jugar, i ho he fet en els últims deu minuts. Supose que ha sigut per una nostàlgia prematura i sobtada, en començar a prendre consciència que prompte hauré d’anar-me’n d’un lloc a on he estat sempre a gust.
5 comentaris:
Fa un temps, i per celebrar l´aniversari d´un amic, vaig fer una versió casolana del Trivial Pursuit, en una tauler, lacasitos de fitxes i preguntes sobre el nostre grup clasificades per temes...va ser molt divertit, no només jugar, sinò també fer-lo....per cert, crec que se me donaria millor el Password que no el Póker texas. :)
Vaja, sona bé això! Caldria veure les preguntes, hehe.
El pòquer texas te'l continue recomanant. És un poc més pillastre i pecaminós que el Password. Desenvolupes l'art de l'engany i l'ambició desmesurada... encara que siga en la ficció del joc.
Salut!
Xe! Des de que vaig descobrir Password no hi hagut un sol dia que no haja pensat vegent-lo "que be que estaria poder jugar-hi en valencià". Per a quan una versió descarregable del teu Password? ;)
Apalput, si em dones una adreça t'envie les parauletes en format Word, però de retallar i altres filigranes i manualitats, te n'hauràs d'encarregar tu!
Quina idea més bona!!! Com podriem descarregar-lo? me'l podries enviar al email? disculpa l'indiscrepció però és un material fabulós per a l'aula.
Moltes gràcies.
el meu email és: mariapilarfran@gmail.com
Publica un comentari a l'entrada