dimecres, 16 de juny de 2010

Esperant per abraçar la sirena



Vos deixe aquesta cançó que algú ha encertat a recomanar-me amb molt bon criteri i sensibilitat. Què dir-ne... Bonica, trista i emocionant. Un gran descobriment aquest Tim Buckley.

Long afloat on shipless oceans
I did all my best to smile
'Til your singing eyes and fingers
Drew me loving to your isle
And you sang Sail to me Sail to me
Let me enfold you
Here I am Here I am
Waiting to hold you

Lluny surant per oceans sense vaixells
Vaig fer tot el que vaig poder per somriure
Fins que el cant dels teus ulls i els teus dits
M’atragueren a la teua illa
I vas cantar navega «cap a mi, navega cap a mi
Deixa’m abraçar-te»
Ací estic, ací estic
Esperant per abraçar-te

Did I dream you dreamed about me?
Were you hare when I was fox?
But now my foolish boat is leaning
Broken lovelorn on your rocks,
For you sing, "Touch me not, touch me not, come back tomorrow
O my heart, O my heart shies from the sorrow"

Vaig somiar que somiaves amb mi?
Eres llebre quan jo era rabosot?
Però ara el meu bot ridícul vincla
Amor no correspost destrossat contra les teues roques
Perquè vas cantar «no em toques, no em toques, torna demà
Oh el meu cor, el meu cor es plany de dolor»

I'm puzzled as the oyster
I'm troubled at the tide:
Should I stand amid the breakers?
Or should I lie with Death my bride?
Hear me sing, "Swim to me, Swim to me, Let me enfold you
O my heart, O my heart is waiting to hold you"

Estic confós com l’ostra
Atordida en la marea
Hauria de restar entre les ones?
O hauria de jaure amb la Mort, la meua promesa?
Escolta’m cantar «Nada cap a mi, nada cap a mi, deixa’m abraçar-te
Oh el meu cor, el meu cor està esperant per abraçar-te»

7 comentaris:

Monique LaMer ha dit...

Normalment en estes casions me calle, però huí no puc. En el concert de Heroes del Silemcio a València, minuts abans de començar a tocar, se sentia esta cançó, però en la versió de Cocteau Twins, que t´envie....és un estil diferent, però molt més trista, si cap...

http://www.youtube.com/watch?v=4mUmdR69nbM

Josep Lluís ha dit...

Vaja, Monique, gràcies per l'enllaç.

És curiós, però ara que hi pense sí que havia sentit abans esta cançó, de fet en la versió que ara em passes, puix jo vaig estar al concert d'Héroes, però a Saragossa. I ara caic en què degueren posar esta mateixa cançó!

Jo sóc un gran fan d'Héroes (l'únic grup del qual em puc dir fan), el concert va ser, malgrat tot (Bunbury es quedà sense veu) emocionant.

Salut!

noséqui ha dit...

he passat per ací de casualitat..i sí és una cançó trista, però molt bonica.

Josep Lluís ha dit...

Noséqui, benvinguda siga la casualitat. No coneixia el teu blog.

Salut!

Monique LaMer ha dit...

Jo no sóc tan Fan d´Heroes com tu, m´agraden i algunes cançons em pareixen fantàstiques, però l´oportunitat d´anar la concert era única i no vaig voler deixar-la passar. Va ser impresionant, d´eixes ocasions que pots dir "jo estava allí".

Anònim ha dit...

Entre la versió d'aquestes Coco i la de Tim Buckley, jo em quede amb la de Buckley's father.
Sí, és un descobriment ;)
Conec a gent que anà a Saragossa, al concert, i crec que em contaren que Bunbury es llançà al públic. Aquest home està un poquet tronaet, no?

Tirant al cap ha dit...

Preciosa aquesta cançó. No havia escoltat mai l'original. Jo coneixia l'altra, la de This Mortal Coil. La posaven en tots els concerts d'Héroes al començament de les actuacions, potser des de la gira del seu segon disc. I em porta molts i molt bons records!