Després de llegir la novel·la La pell freda (ja vos en vaig parlar), de l’autor barceloní Albert Sánchez Piñol, he assaltat el seu llibre de contes Tretze tristos tràngols, una replega de xicotetes dosis de plaer literari que ha fet més curts els viatges diaris amb el bus.
En alguns casos, el surrealisme d’alguns dels relats m’ha recordat molt l’estil de Pere Calders, com ara «De petit tos de gos, de gran, pota d’elefant», en què una situació totalment irreal posa de manifest l’absurd dels comportaments humans en la societat real, especialment en família. Hi ha contes fantàstics i divertits, alhora que provocadors, com «Només digues si encara m’estimes» que fa reflexionar sobre la felicitat i la fidelitat en el matrimoni. La crítica social també està present, darrere d’un tel de fantasia, com per exemple el tema de la immigració en el relat «Quan queien homes de la lluna», u dels que més m’ha agradat. No obstant, trobareu en el llibre relats de situacions versemblants, que podien passar a qualsevol ciutadà mitjà, com ara «Mai no compres xurros en diumenge» on s’aconseguix mantindre la tensió narrativa i el lector va amb l’ai al cor fins al final. Eixa mateixa tensió es troba en «Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana», en què Piñol mostra una vegada més la seua preferència per les coses africanes.
En alguns casos, el surrealisme d’alguns dels relats m’ha recordat molt l’estil de Pere Calders, com ara «De petit tos de gos, de gran, pota d’elefant», en què una situació totalment irreal posa de manifest l’absurd dels comportaments humans en la societat real, especialment en família. Hi ha contes fantàstics i divertits, alhora que provocadors, com «Només digues si encara m’estimes» que fa reflexionar sobre la felicitat i la fidelitat en el matrimoni. La crítica social també està present, darrere d’un tel de fantasia, com per exemple el tema de la immigració en el relat «Quan queien homes de la lluna», u dels que més m’ha agradat. No obstant, trobareu en el llibre relats de situacions versemblants, que podien passar a qualsevol ciutadà mitjà, com ara «Mai no compres xurros en diumenge» on s’aconseguix mantindre la tensió narrativa i el lector va amb l’ai al cor fins al final. Eixa mateixa tensió es troba en «Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana», en què Piñol mostra una vegada més la seua preferència per les coses africanes.
Tots els contes tenen en comú que u dels personatges passa algun tràngol, es troba en algun destret, del qual se’n surt a vegades sí, a vegades no. Els relats d’esta obra tenen lo que han de tindre les narracions curtes: la capacitat de divertir-nos, fer-nos pensar i sorprendre’ns d’alguna manera. Vos la recomane.
(Redacció modificada en octubre de 2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada