He llegit: «Ícar o la impotència», d’Artur Perucho
He tornat a regirar el calaix de la literatura valenciana del segle XX i he aterrat en l’any 1930. Fa uns dies que acabí de llegir la novel·la Ícar o la impotència, del periodiste i polític valencià Artur Perucho. Conta la història d’un estudiant de València que emigra a París per a estudiar. Deixa arrere Lutgarda, el seu amor de tota la vida amb qui pareixia que havia d’estar per a sempre, i la xica l’espera en València amb el cor trencat. Durant els dies previs al començ de la vida acadèmica, Tristany, el protagoniste, goja de la vida bohèmia de París i es deixa dur per la llibertat sexual i la naturalitat de les relacions esporàdiques, tan diferent de la realitat valenciana i espanyola del moment.
La seua rutina nocturna es guia per uns nivells de libido i d’alcohol desorbitats. Tristany, immadur i desorientat quant a l’objectiu de la seua estada a París, i sense un full de ruta vital, es deixa eclipsar i fascinar per les figures femenines que es creuen en el seu camí. Així coneix la jove Marcelle, amb qui compartirà nits de passió en l’habitació del seu hotel. Per ella i per altres dones, sentirà tant atracció com menyspreu. A Tristany li costa esbandir-se dels seus prejuïns moralistes: gojarà del sexe de Marcelle però la descartarà des del principi com a possible companya per a una relació estable.
En canvi, Margueritte, una dona casada de classe alta amb qui compartix xarrades intel·lectuals i el plaer per la música, exercirà en ell una atracció in crescendo que Tristany tractarà de mitigar. La transformarà en la seua ment en el paradigma de l’amor pur; esdevindrà per tant inviolable, i la venerarà com a una santa.
Però després d’assabentar-se que Marcelle també tenia sentiments per ell, i que Margueritte necessita del plaer carnal com tots els humans, al pobre Tristany, atarantat, se li trenquen tots els esquemes. Llavors creu adonar-se de la joia que s’havia deixat en València i, amb la pretensió de reconciliar-se amb ella, li escriu per a prometre-li que tornarà. Com Ícar, creu que ja ha volat prou alt sense traure trellat.
L’argument de la novel·la és prou simple i tot el text té un cert aire de novel·leta rosa. En general, estèticament i literàriament no és una joia, i el final és massa brusc, jo no sé si tal volta improvisat. Amb tot, m’ha resultat entretinguda i útil per a iniciar-me en la narrativa valenciana d’esta època, que, segons els experts, és ben escassa.
La seua rutina nocturna es guia per uns nivells de libido i d’alcohol desorbitats. Tristany, immadur i desorientat quant a l’objectiu de la seua estada a París, i sense un full de ruta vital, es deixa eclipsar i fascinar per les figures femenines que es creuen en el seu camí. Així coneix la jove Marcelle, amb qui compartirà nits de passió en l’habitació del seu hotel. Per ella i per altres dones, sentirà tant atracció com menyspreu. A Tristany li costa esbandir-se dels seus prejuïns moralistes: gojarà del sexe de Marcelle però la descartarà des del principi com a possible companya per a una relació estable.
En canvi, Margueritte, una dona casada de classe alta amb qui compartix xarrades intel·lectuals i el plaer per la música, exercirà en ell una atracció in crescendo que Tristany tractarà de mitigar. La transformarà en la seua ment en el paradigma de l’amor pur; esdevindrà per tant inviolable, i la venerarà com a una santa.
Però després d’assabentar-se que Marcelle també tenia sentiments per ell, i que Margueritte necessita del plaer carnal com tots els humans, al pobre Tristany, atarantat, se li trenquen tots els esquemes. Llavors creu adonar-se de la joia que s’havia deixat en València i, amb la pretensió de reconciliar-se amb ella, li escriu per a prometre-li que tornarà. Com Ícar, creu que ja ha volat prou alt sense traure trellat.
L’argument de la novel·la és prou simple i tot el text té un cert aire de novel·leta rosa. En general, estèticament i literàriament no és una joia, i el final és massa brusc, jo no sé si tal volta improvisat. Amb tot, m’ha resultat entretinguda i útil per a iniciar-me en la narrativa valenciana d’esta època, que, segons els experts, és ben escassa.
(Text actualitzat en giner de 2025)
Comentaris