¿Saps?

L’agraciada disposició de riffs de guitarra, colps de caixa i versos contundents fa eriçar la pell i servix d ’ injecció d ’ energia per a començar el dia. Per descomptat, també hi ha moments que el cos demana una cançó lenta, plena de sentiment, de promeses d’amor, a vegades també de despit. Si la música s ’ acompanya d ’ una una gran veu, es dona un efecte catàrtic i no pots deixar de cantar. Hi ha qui ho fa davall de l’aigua de la dutxa. A mi em passa pertot. L ’ home que vull que escolteu, el veterà músic francòfon Johnny Halliday , sap provocar eixos moments. Darrerament, les seues cançons són la meua banda sonora, i m ’aprofiten també  per a practicar l’ écoute de francés, que bona falta em farà enguany. Vos deixe dos grans temes seus, un de més roquer, l’altre una baladeta: Criticat per molts francesos, per donar suport a Sarkozy, per evasió d’imposts, objecte de befa perquè l’home cometé l’error d’ emborratxar-se abans d’una entrevista... Johnny Halliday no cau bé a molta...

Madrid és un gran bar . Si demanes una cervesa, et posen una tapa, ni que siga minsa, i no la cobren. Als madrilenys se’ls en fot la llei anti- botellón , beuen a qualsevol plaça , sense amagar-se. Algú es va gastar molts diners –de les amèriques?– en palaus i edificis emblemàtics. És increïble, el centre de Madrid està net! Hi pots trobar un CSO (Centre Social Okupat) instal·lat a tot un senyor palau d'un carrer important de la ciutat. Per això, és clar, li diuen PSO. Val la pena agafar el metro. El tiquet té una mida de mig dit. A Madrid estalvien paper. Sí, hi ha més marxa que a València, però no exagerem, tot té una hora de tancament. A Madrid a vegades se sent parlar més valencià que a València ciutat. A Madrid, poca gent és de Madrid. El mite del taxista fatxa, racista, masclista, omniscient, es compleix a Madrid. A Malasaña, venedors ambulants xinesos perden el sentit del ridícul tractant de vendre't una llanda de cervesa reiteradament, again and again . Hi ha gent qu...

¡No, el blog no s’ha mort! Disculpeu, benvolguts lectors, i sigau benvinguts després d’esta llarga absència, però en les Bahames no hi havia internet. Molts dels qui voleu aprendre a tocar la guitarra sou usuaris de pàgines de tabulatures (partitures xifrades) com ara  Ultimate Guitar , La Cuerda  o altres, a on vos ensenyeu a tocar la música dels vostres ídols. També hi ha un bon grapat de mestres de la guitarra que pengen lliçons valuosíssimes en Youtube, i que ens fan passar una bona estona. Doncs bé, hui vullc fer un homenatge a este home que toca, canta i explica divinament com tocar eixes cançons. S’ho pren molt seriosament, i això, tenint en compte que no cobra un euro, és admirable. Ací el teniu interpretant Have you ever seen the rain . En els fòrums s’han rist d’ell, potser, per ser tranquil·lot i un poc inexpressiu quan parla. L’enveja és molt roïna. Aprofite per a ensenyar-vos este canal de lliçons de guitarra . El nom, Tocamela , és prou evocador, ¿no ho trobeu? L...

Enforfoguir és un curiós verb valencià, relacionat amb el català enfarfegar . Significa omplir d’ un nombre excessiu d’ adornaments, d’ accessoris, d’ elements, etc. Com podeu vore, hi ha el sentit d’ acumulació, d’ estretor, de falta d ’ espai. El participi de enforfoguir s’ utilitza sovint com adjectiu: Pots estar enforfoguit , per exemple, quan estàs assentat a la taula d’ un bar, en un racó, amb gent que t’ envolta i que t’impedix eixir-ne fàcilment .  La paraula es presta a usar-se en molts altres contextos, com en expressions del tipus estar enforfoguit de la gola , que vaig sentir l’ altre dia, amb el sentit de tindre sequedat de la gola, ofec, quan tens la sensació que no hi ha espai per a que l ’ aire passe, i et costa respirar. En fi, embafament, atapeïment, embotiment... Jo crec que hem entés la idea. Tots podem enforfoguir o estar enforfoguits. Segur que vosaltres en sabeu més usos o exemples. Ací teniu una miqueta més d’ informació sobre la paraula de hui. Actualit...

Vullc compartir amb vosaltres el meu darrer descobriment musical: el balear Tomeu Penya , un músic a mitjan camí entre Jaime Urrutia i Neil Young ―sí, Déu sap perquè el compare amb estos dos―. Una mena de cantautor folk amb pinzellades de rock, un faedor de country en català. El disc que no puc parar de sentir estos dies es diu Sa força d'una mirada . Penya m'agrada pel seu hedonisme simple i detallista, quan parla d'escenes de camp, de repòs a un porxet, de la complicitat amb la seua estimada. Del somriure d'ella, i de detalls més inesperats, ell fa una cançó. La seua veu ens delecta amb el preciós accent i les variants balears, que sorprenen l'orella valenciana. Penya tampoc no deixa de banda l'humor. Es tracta, sens dubte, d'un romàntic i d'un profund enamorat de la seua al·lota, ço és, la seua xicona, la qual estic convençut és el motor d'inspiració del disc. Este home transmet una positivitat i unes ganes de viure que convé no deixar passar. P...

Segurament coneixeu la caparra com l ’ àcar que xupla la sang dels gossos. També se la coneix com paparra . Ara, tindre o agafar una caparra no té res a vore, en principi, amb l ’ animal. En este context, agarrar una caparra  vol dir tindre pesadesa o enterboliment de cap  quan, per exemple, has estat moltes hores al sol i en intentar alçar-te i caminar estàs com marejat i fas moviments vacil·lants. (Text actualitzata en maig de 2024)

Bé, una vegada ha passat l’ època d ’ exàmens, treballs, avaluacions i altres obligacions, torne a penjar una entradeta. Crec que és hora d ’ aturar-se en el camí i gojar d ’u na cançoneta rock, o   més prompte pop-rock ,  i fer honor a la capçalera del blog . Trobe que este tema lliga com el pa i la mel amb esta època de canvi d ’ estació, de curs, de projectes, de camins. Estos són moments per a reflexionar. I per a reflexius, els Sopa de Cabra. Siguen els que siguen els vostres camins, que hi haja sort: « Mai no és massa tard per tornar a començar» : (Entrada actualitzada en març de 2025)