¿Saps?

Enforfoguir és un curiós verb valencià, relacionat amb el català enfarfegar . Significa omplir d’ un nombre excessiu d’ adornaments, d’ accessoris, d’ elements, etc. Com podeu vore, hi ha el sentit d’ acumulació, d’ estretor, de falta d ’ espai. El participi de enforfoguir s’ utilitza sovint com adjectiu: Pots estar enforfoguit , per exemple, quan estàs assentat a la taula d’ un bar, en un racó, amb gent que t’ envolta i que t’impedix eixir-ne fàcilment .  La paraula es presta a usar-se en molts altres contextos, com en expressions del tipus estar enforfoguit de la gola , que vaig sentir l’ altre dia, amb el sentit de tindre sequedat de la gola, ofec, quan tens la sensació que no hi ha espai per a que l ’ aire passe, i et costa respirar. En fi, embafament, atapeïment, embotiment... Jo crec que hem entés la idea. Tots podem enforfoguir o estar enforfoguits. Segur que vosaltres en sabeu més usos o exemples. Ací teniu una miqueta més d’ informació sobre la paraula de hui. Actualit...

Vullc compartir amb vosaltres el meu darrer descobriment musical: el balear Tomeu Penya , un músic a mitjan camí entre Jaime Urrutia i Neil Young ―sí, Déu sap perquè el compare amb estos dos―. Una mena de cantautor folk amb pinzellades de rock, un faedor de country en català. El disc que no puc parar de sentir estos dies es diu Sa força d'una mirada . Penya m'agrada pel seu hedonisme simple i detallista, quan parla d'escenes de camp, de repòs a un porxet, de la complicitat amb la seua estimada. Del somriure d'ella, i de detalls més inesperats, ell fa una cançó. La seua veu ens delecta amb el preciós accent i les variants balears, que sorprenen l'orella valenciana. Penya tampoc no deixa de banda l'humor. Es tracta, sens dubte, d'un romàntic i d'un profund enamorat de la seua al·lota, ço és, la seua xicona, la qual estic convençut és el motor d'inspiració del disc. Este home transmet una positivitat i unes ganes de viure que convé no deixar passar. P...

Segurament coneixeu la caparra com l ’ àcar que xupla la sang dels gossos. També se la coneix com paparra . Ara, tindre o agafar una caparra no té res a vore, en principi, amb l ’ animal. En este context, agarrar una caparra  vol dir tindre pesadesa o enterboliment de cap  quan, per exemple, has estat moltes hores al sol i en intentar alçar-te i caminar estàs com marejat i fas moviments vacil·lants. (Text actualitzata en maig de 2024)

Bé, una vegada ha passat l’ època d ’ exàmens, treballs, avaluacions i altres obligacions, torne a penjar una entradeta. Crec que és hora d ’ aturar-se en el camí i gojar d ’u na cançoneta rock, o   més prompte pop-rock ,  i fer honor a la capçalera del blog . Trobe que este tema lliga com el pa i la mel amb esta època de canvi d ’ estació, de curs, de projectes, de camins. Estos són moments per a reflexionar. I per a reflexius, els Sopa de Cabra. Siguen els que siguen els vostres camins, que hi haja sort: « Mai no és massa tard per tornar a començar» : (Entrada actualitzada en març de 2025)

Pot provocar un esglai i un giró de peu si entropesses amb ell o si no en calcules bé l ’ altura. Si conduïxes i no vas amb compte, pot rebentar-te la roda o trencar-te els baixos del vehicle. També pot valdre de seient improvisat. Servix per a dividir la calçada de la vorera, i massa sovint sentim com la gent li diu bordillo. Però en valencià ja tenim una paraula per anomenar esta part de la vorera: el rastell  (o si voleu, la vorada) . (Redacció actualitzada en maig de 2024)

Fa poc tinguí l ’ oportunitat de llegir sobre la llengua aragonesa, un vestigi medieval que corre un seriós perill d ’ extinció causat per multitud d ’ obstacles i conjuntures desfavorables. En primer lloc, el nombre de parlants ha disminuït durant els darrers anys de manera vertiginosa. Si durant l ’ Edat Mitjana l ’ aragonés era la llengua de la totalitat del territori, ara ha quedat relegada a uns milers de parlants en les comarques del nord, com ara la Ribagorça, el Sobrarbe o la Jacetània. Els intents seriosos de recuperació d ’ esta llengua romànica s ’ intensificaren durant els anys 60 i 70, amb una literatura localista i rural. Figures com ara la de Veremudo Méndez Coarasa i el seu Los míos recuerdos , o Ánchel Conte amb  A tierra de yo són crucials en la creació d ’ un corpus lingüístic i d ’ un estàndard aragonés que superara les diferències dialectals. En l ’ àmbit estrictament lingüístic, la publicació en 1977 de la Gramàtica Aragonesa de Francho Nagore i del dic...

En Internet hi ha múltiples formes d’entreteniment i possibilitats comunicatives, i d’algunes se’n poden aprendre coses, així que no hem de deixar passar l’oportunitat. És possible que hàgeu sentit parlar de les pàgines de preguntes i respostes. Són pàgines paregudes als fòrums, on la gent proposa preguntes o dubtes amb l’esperança que un altre usuari li’ls resolga. Les preguntes poden ser sobre qualsevol tema, per absurd que parega, i cada tema està classificat amb la seua corresponent etiqueta, com a les entrades d’un blog. Una d’estes webs amb què ja m’havia topat és la de yahoo . La que vos propose hui té la peculiaritat d’estar pensada per a usuaris catalanoparlants. En fi, qui sap quan vos podran ser útils. En qualsevol cas, ¿no trobeu que és bo fer-se preguntes? Web del Qüestionem