He llegit: «L’île mystérieuse», de Jules Verne

Feia temps que no llegia una novel·la fantàstica o d’aventures i esta m’ha costat un temps d’acabar-la, perquè han sigut 805 pàgines en francés, de lectura quasi exclusiva en l’autobús ―ja sabeu que ací el temps efectiu de lectura és limitat, per no parlar del grau de concentració. I sí, és clar, l’he llegida sense diccionari, cosa que no solc fer mai i que complica més encara les coses. Per tant, permetau-me que en un antull de vanitat absurda i patètica, me felicite. Però anem al tema. La novel·leta (el diminutiu és irònic) va de cinc hòmens nord-americans, fidels a la causa d’Abraham Lincoln, que fugen de la guerra civil dels EUA (finals del segle XIX) muntats en un globus. A causa d’una tempesta que quasi els costa la vida, van a parar a una illa deserta desconeguda pels cartògrafs. La història, a partir d’ací, tracta extensament de les vicissituds que els van sorgint i de com han d’apanyar-se-les per a sobreviure. I lo més sorprenent no és que sobrevisquen en una illa deserta, sin...