Feia temps que volia ensenyar-me a llegir un mínim en italià i no volia recórrer als típics llibres d ’ aprenentatge easy reading o contes per a xiquets, però no sabia ben bé quin llibre seria adequat per al meu nivell bàsic de la llengua. Per això, va ser una sorpresa molt especial quan vaig rebre esta novel·la com a regal (no hi ha millor regal que un llibre): Io non ho paura (Jo no tinc por), de Niccolò Ammaniti. Està ambientada en un poble pobre del sud d’Itàlia, quatre cases aïllades envoltades de quilòmetres de camps de blat. Allí, Michele, un xiquet de nou anys, ens conta en primera persona les seues escapades pels voltants del poble, sota un sol de justícia. A través d’una lectura fluida i agradable, i amb uns diàlegs molt vius, es dibuixa el perfil de cada personatge : el millor amic, el cap de la colla, la xiqueta innocent, la germana, la mare patidora, el pare sempre absent... Michele descobrirà un secret que no sap com afrontar. Un ...