divendres, 21 d’octubre de 2011

4 anys de blog i...

Hui fa quatre anys i tretze dies que vaig obrir este blog ―quasi res porta el diari!― i per primera vegada després de tot este temps m’he plantejat tancar-lo, amollar amarres i escriure en un altre lloc.

La tria del nom del blog fou improvisada, però ara que hi pense trobe que, coneixent-me, difícilment podria haver-ne triat un altre. I és que una oració com Saps què vull dir-te? ―que jo gaste sovint― compleix, segons les funcions del llenguatge de Jakobson, una funció fàtica, ja que pretén «cridar l’atenció del receptor, començar la comunicació, restablir-la o comprovar que existeix el contacte per a poder transmetre i optimitzar després missatges de major contingut»*. Efectivament, en este blog hi ha una crida d’atenció a vosaltres, un contingut que és del meu gust o de la meua creació i que vull compartir perquè en gaudiu, en parlem i que de tot plegat en traguem profit. Hi ha una miqueta de voluntat estètica, didàctica i sobretot interactiva. Jo, per la meua part, entre als vostres blogs i també llig, gaudisc, aprenc i comente sobre els temes que em susciten interés. I així, i amb grans cometes, la interacció en els blog esdevé un acte «social», i els bloggers, persones «sociables».

En estos quatre anys vos he fet cinc cèntims dels llibres que llegia, vos he contat excursions i algun viatge, he traduït cançons, he recomanat enllaços, he opinat sobre fets d’actualitat i he reflexionat sobre el que m’ha abellit; hi he parlat de sentiments i, tot i que em proposí que no ho faria, també hi he escopit misèries. Tant amb els apunts publicats com els esborranys s’han quedat entre bastidors, el blog m’ha suposat i em suposa un taller d’escriptura excel·lent: crec que ara m’expresse per escrit millor que fa quatre anys, i això em serveix per a entendre’m millor. I bé, no m’estenc parlant de les persones interessants i amb interessos comuns amb què he establit contacte. Això és impagable.

Sí, tindre un blog és una meravella, em fa mal la boca de tant de dir-ho i de recomanar a la gent se’n faça un. És un espai que a poc a poc es fa més important per a tu. Però jo últimament m’estic replantejant la meua activitat i el temps que dedique a la blogosfera, i note que he de canviar el xip. Perquè el mal ús o l’abús dels blogs no té efectes positius; perquè a vegades voldria no estar connectat ni assabentat, perquè vull concentrar-me en xicotets projectes embastats que vull que acaben d’arrancar. Sé que, igual que u no es pot deixar l’heroïna de la nit al dia, en algun lloc hauria d’escriure ―ni vull ni puc deixar de fer-ho―, però potser ja no en este canal, potser ja no d’esta manera. O, igual que algú que s’empatxa d’alguna menja, tal volta em cal simplement menjar-ne amb més calma. Encara no sé què faré, però sia descans, replantejament, trasllat o tancament alguna cosa ha de canviar i d’alguna manera ho notareu.

*altres frases amb funció fàtica són: per descomptat, és clar, t’escolte, t’entenc, naturalment, perfecte, ja

11 comentaris:

m'agrada ha dit...

felicitats pel blog, pels quatre anys, i esperem que aquests moments de crisi bloguera et porten a encetar noves aventures, que de segur acaben en bon port

Cinderella ha dit...

Mors d'èxit? (XD només era una broma...) Sovint necessitem caviar de lloc, fer una cosa diferent i, sense remordiments, traure conclussions, itancar etapa i seguir endavant ab quelcom diferent

S'enten perfectissimament i 4 anys són per a estar pagat! A és, sempre hi pots tornar, oi?
salut i ja diràs!

Xavier ha dit...

Vaja, jo just que hui et coneixia... :P

Siga com siga, sort!

Monique LaMer ha dit...

primer, felicitats, després, te´n vas? els canvis són bons, necessitem de canvis per avançar (ho diu una que no vol canviar ni el disseny ni la foto del seu blog :P)...siga el que siga que faces, espere que tigues sort, però si tanques, no elimines el blog, eh?
un abraç

Àngels ha dit...

ben trobats els 4 anys i escaig. Pel que fa a la teua decisió... mentre continues escrivint. Res que vaja bé, i com diuen d'altres, no elimines el contingut d'aquest blog.

Francesc Vera ha dit...

Josep Lluís, duc com a mínim un any seguint-te. Ho robaré a faltar, però hi ha moments en què cal parar-se i reconsiderar-s'ho. Esperarem a que hi tornes.

MEQUETREFE ha dit...

Ens vam trobar per casualitat i crec que ens hem conegut un poc sense conéixer-nos gens. Felicitats pels quatre anys. Espere que tornes, be sia de manera "renovada" o en altre format. El penyafatalisme no t'oblida...
(M'ha quedat un poc "història d'amor" de pel·li en blanc i negre o m'ho sembla?).

noséqui ha dit...

MOltes felicitats pels quatre anys.
Espere que no t'en vages del tot!


p.s: fas bé de recomanar-li a la gent que és faça blogger, jo també ho faig. :-)

Quadern de mots ha dit...

Bon viatge, facis el què facis.

Trobaré a faltar les entrades, però sobretot les paraules de la setmana que em servien per aprendre conceptes i mots nous.

Sort. (i si t’ho repenses, aquí estarem.)

deividmd ha dit...

fes cas del teu propi consell, fes-te'n un blog ;)

Melanue Gold ha dit...

Ho sent... Portava temps sense seguir-te i ara, a estes alçades, que retornava... no t'hi trobe.

Com ja t'han dit, no elimines contingut. T'he de redescobrir.