¿Saps?

Pot provocar un esglai i un giró de peu si entropesses amb ell o si no en calcules bé l ’ altura. Si conduïxes i no vas amb compte, pot rebentar-te la roda o trencar-te els baixos del vehicle. També pot valdre de seient improvisat. Servix per a dividir la calçada de la vorera, i massa sovint sentim com la gent li diu bordillo. Però en valencià ja tenim una paraula per anomenar esta part de la vorera: el rastell  (o si voleu, la vorada) . (Redacció actualitzada en maig de 2024)

Fa poc tinguí l ’ oportunitat de llegir sobre la llengua aragonesa, un vestigi medieval que corre un seriós perill d ’ extinció causat per multitud d ’ obstacles i conjuntures desfavorables. En primer lloc, el nombre de parlants ha disminuït durant els darrers anys de manera vertiginosa. Si durant l ’ Edat Mitjana l ’ aragonés era la llengua de la totalitat del territori, ara ha quedat relegada a uns milers de parlants en les comarques del nord, com ara la Ribagorça, el Sobrarbe o la Jacetània. Els intents seriosos de recuperació d ’ esta llengua romànica s ’ intensificaren durant els anys 60 i 70, amb una literatura localista i rural. Figures com ara la de Veremudo Méndez Coarasa i el seu Los míos recuerdos , o Ánchel Conte amb  A tierra de yo són crucials en la creació d ’ un corpus lingüístic i d ’ un estàndard aragonés que superara les diferències dialectals. En l ’ àmbit estrictament lingüístic, la publicació en 1977 de la Gramàtica Aragonesa de Francho Nagore i del dic...

En Internet hi ha múltiples formes d’entreteniment i possibilitats comunicatives, i d’algunes se’n poden aprendre coses, així que no hem de deixar passar l’oportunitat. És possible que hàgeu sentit parlar de les pàgines de preguntes i respostes. Són pàgines paregudes als fòrums, on la gent proposa preguntes o dubtes amb l’esperança que un altre usuari li’ls resolga. Les preguntes poden ser sobre qualsevol tema, per absurd que parega, i cada tema està classificat amb la seua corresponent etiqueta, com a les entrades d’un blog. Una d’estes webs amb què ja m’havia topat és la de yahoo . La que vos propose hui té la peculiaritat d’estar pensada per a usuaris catalanoparlants. En fi, qui sap quan vos podran ser útils. En qualsevol cas, ¿no trobeu que és bo fer-se preguntes? Web del Qüestionem

Hui tenim una paraula molt punyetera i molt valenciana. Enguiscar   vol dir molestar, fer la punyeta, estimular a la baralla. A qui enguisca se li diu que és un enguiscaor, és a dir, un empipador o emprenyador. Sinònims són incitar, engrescar, punxar. Ací teniu més informació sobre la paraula. Hala, ¡que hi haja pau i no sigueu enguiscadors! Actualització de 2024: Enguiscar té entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

No em puc aguantar de passar-vos l ’e nllaç a este documental que és una revolució en G oogle . Trobe que de segur vos farà reflexionar sobre tantes coses que ignorem del món en què vivim. Primer hi trobareu una interessant exposició del cristianisme com una mitologia astrològica. La segona part exposa el funcionament de la propaganda i de l ’ adoctrinament a què ens sotmeten els mitjans de comunicació, com controlen l ’ opinió i les actuacions dels ciutadans. Després s ’ hi tracta la geopolítica i l ’ economia global, i se centra en el monopoli del diners i el gasto militar. Tot gira al voltant dels atemptats de l ’ 11 de setembre i del pla d ’ expansió mundial dels Estats Units d ’ Amèrica. Hi ha religió, cultura, història, i filosofia. Sobretot, fa feredat descobrir la crueltat a què pot arribar l ’ ésser humà per pur interès econòmic. A pesar d ’ algunes coses tretes de context, les llògiques limitacions d ’ un documental i l ’ obvi factor d ’ especulació, vos assegure que no té ...

Albercoquer (Wikimedia Commons) Parant l ’orella i amb  una miqueta de paciència, i gràcies a l ’ ajuda d ’ alguna pàgina web i d ’ alguna  publicació en línia , he reconstruït la lletra del Romanç de l ’ albercoquer , que ma iaia recorda a trossos i mossos i canta de tant en tant. Fins ara, la lletra no l ’ havia trobada escrita en cap lloc. Si algú el coneix i hi veu algun error, li agrairé que m ’ ho diga. Si m’escolten senyores una miqueta, vos diré dos paraules d’una hermosa feta, d’un cas que ha passat: d’un gran home molt interessat, del Puig era el tal, algo bruto i molt irracional, creia ser molt pillo , i els amics li l’han pegat de primo en una passà molt xistosa i bonica i ben ideà . Tenia enmig de l’horta el bon cavaller, p ’ a regal de sa casa un albercoquer, tot ple d’albercocs, madurets, rogets i alguns grocs, i sempre temia que li entrara la rata algun dia. Dormia de nit baix de l’arbre en la manta arrupit, de por ...

Sempre m’ha atret especialment tot el que té a vore amb la Guerra Civil i de la postguerra, amb el nostre passat recent. Saber de primera mà –de les historietes de la iaia– l’estil de vida que duien, les calamitats que hagueren de passar... A vegades també viatge a eixe passat per mitjà de la literatura. Són dos maneres d’acostar-s’hi prou més entenedores que les lliçons d’història de l’escola. He gojat amb novel·les com ara  Homenatge a Catalunya , de George Orwell , o Tropes de xoc de Pere Calders , que descriuen en primera persona eixe món de la guerra que ara ens pareix tan llunyà, però que no ho és tant, puix com qui diu fa quatre dies. Es tracta de l ’ experiència vital dels nostres pares i avis, de la qual crec que nosaltres, de manera inconscient i indirecta, hem begut idees i comportaments. La novel·la que hui vos recomane, és Els plàtans de Barcelona (1966), de Víctor Mora . El seu creador, a més de ser l’autor del conegut tebeo Capitán Trueno , és un interessant escr...