¿Saps?

Publicat originalment en Lletraferit el 27 d’agost de 2025 Cada estiu, les platges de la Safor i la Marina es convertixen en un mosaic humà i lingüístic. Valencians de l’Horta, de la Ribera, de l’Alcoià… tots baixen a la mar, i amb ells arriben les seues maneres de parlar. Prenen el bany en companyia d’estiuejants de Madrid, Albacete, Gran Bretanya o França. Un pot pourri que de dia es cou al sol i de nit es refresca gràcies a la brisa marina… o al ventilador que penja del trespol. Per als malalts de llengua que estiuem entre eixes dos comarques, este és un moment de l’any interessantíssim. És el temps de sentir l’harmonia vocàlica, d’admirar-se de les melodies oliveres i pegolines i d’acabar gastant, sense ser-ne conscient, un vocabulari diferent del propi. Durant els dies d’estiu a la mar te preguntaran com el diuen (a tu) —o com es diuen— i serà el moment de rebre besadetes , d’agrair dient gracietes , de vore volar algun borumbot , de guipar un andragó enfilant-se per la paret ...