¿Saps?

No em puc aguantar de passar-vos l ’e nllaç a este documental que és una revolució en G oogle . Trobe que de segur vos farà reflexionar sobre tantes coses que ignorem del món en què vivim. Primer hi trobareu una interessant exposició del cristianisme com una mitologia astrològica. La segona part exposa el funcionament de la propaganda i de l ’ adoctrinament a què ens sotmeten els mitjans de comunicació, com controlen l ’ opinió i les actuacions dels ciutadans. Després s ’ hi tracta la geopolítica i l ’ economia global, i se centra en el monopoli del diners i el gasto militar. Tot gira al voltant dels atemptats de l ’ 11 de setembre i del pla d ’ expansió mundial dels Estats Units d ’ Amèrica. Hi ha religió, cultura, història, i filosofia. Sobretot, fa feredat descobrir la crueltat a què pot arribar l ’ ésser humà per pur interès econòmic. A pesar d ’ algunes coses tretes de context, les llògiques limitacions d ’ un documental i l ’ obvi factor d ’ especulació, vos assegure que no té ...

Albercoquer (Wikimedia Commons) Parant l ’orella i amb  una miqueta de paciència, i gràcies a l ’ ajuda d ’ alguna pàgina web i d ’ alguna  publicació en línia , he reconstruït la lletra del Romanç de l ’ albercoquer , que ma iaia recorda a trossos i mossos i canta de tant en tant. Fins ara, la lletra no l ’ havia trobada escrita en cap lloc. Si algú el coneix i hi veu algun error, li agrairé que m ’ ho diga. Si m’escolten senyores una miqueta, vos diré dos paraules d’una hermosa feta, d’un cas que ha passat: d’un gran home molt interessat, del Puig era el tal, algo bruto i molt irracional, creia ser molt pillo , i els amics li l’han pegat de primo en una passà molt xistosa i bonica i ben ideà . Tenia enmig de l’horta el bon cavaller, p ’ a regal de sa casa un albercoquer, tot ple d’albercocs, madurets, rogets i alguns grocs, i sempre temia que li entrara la rata algun dia. Dormia de nit baix de l’arbre en la manta arrupit, de por ...

Sempre m’ha atret especialment tot el que té a vore amb la Guerra Civil i de la postguerra, amb el nostre passat recent. Saber de primera mà –de les historietes de la iaia– l’estil de vida que duien, les calamitats que hagueren de passar... A vegades també viatge a eixe passat per mitjà de la literatura. Són dos maneres d’acostar-s’hi prou més entenedores que les lliçons d’història de l’escola. He gojat amb novel·les com ara  Homenatge a Catalunya , de George Orwell , o Tropes de xoc de Pere Calders , que descriuen en primera persona eixe món de la guerra que ara ens pareix tan llunyà, però que no ho és tant, puix com qui diu fa quatre dies. Es tracta de l ’ experiència vital dels nostres pares i avis, de la qual crec que nosaltres, de manera inconscient i indirecta, hem begut idees i comportaments. La novel·la que hui vos recomane, és Els plàtans de Barcelona (1966), de Víctor Mora . El seu creador, a més de ser l’autor del conegut tebeo Capitán Trueno , és un interessant escr...