Saps?

(Llig-ho en valencià) Our train was supposed to depart at 14:30. It seems that the railway track or something was under construction, so instead of taking the train directly at the main station we should take a bus which had to lead us 20 minutes away from İzmir to another station to link with the train there. Anyway, we said goodbye to the people thinking that we still had time. Fortunately the Turkish crazy driver (the same who horned at the cows, remember?) offered himself to give us a lift to the station where the bus was waiting. We got onto the crazy driver's bus, which was waiting at the Hotel entrance. Unfortunately there was a traffic jam so at 14:15 we were still at the hotel main entrance, we hadn't even got out from the hotel street. From the nervous smiles we all began to get really worried about being late and miss the train. Özge and Sevim who accompanied us began to speak nervously in Turkish with the driver demanding something to him and he just shrugg...

(llig-ho en valencià) After only one day in Turkey it is easy to see that the streets are crowded with national flags, red-coloured with the star and the moon. They hang from almost every balcony and sometimes they are huge. You will find them as stickers attached to the rear of cars, or hung up from walls of shops and restaurants. One could say that it is not surprising, as it is the country’s flag. What attracts my attention is the Turkish people’s strong need to assert their personality. The thing is that in Izmir, where I spent most of my time in Turkey, it was almost impossible to walk down the street without bumping into a Turkish flag. It reminds me (maybe now you can figure it out) of Valencia during the ‘Falles’ celebrations. The thing is that it is not only the flag that is a common element in Turkish day to day life. Together with the flag, or maybe even superimposed to it, you will find the picture of a man: Mustafa Kemal Atatürk; the founder of the Turkish Republic. You ...

(read the English version) (Redacció modificada en 2020) Després d’unes hores a Turquia no cal estar molt atent per a adonar-se que en totes bandes hi han banderes nacionals, roges amb la lluna i l’estrela blanques: penjades dels balcons, a vegades de tamanys enormes, en forma d’adhesiu apegat als cotxes, en botigues i restaurants, i un llarg etcètera. Algú podria dir que no és res estrany, al cap i a la fi, és la bandera del país. Ara, a mi no em podia deixar de cridar l’atenció (i no només a mi ) eixa autoafirmació exagerada. I és que, a İzmir o Esmirna, la ciutat a on jo estava, era pràcticament impossible anar pel carrer sense entropessar visualment amb una. L’únic símil d’exhibició de banderes que se m’ocorre (per a que vos en feu una idea) és el de València en Falles. El cas és que no només la bandera és un element ben patent en la vida turca. Al costat de la bandera o inclús sobreposada en esta trobem la fotografia d’un home: Mustafa Kemal Atatürk , fundador de ...

(English version below) Després d’un parell de dies a Turquia tothom havia fet que em creara grans expectatives sobre la beguda nacional turca, anomenada rakı . Se suposava que era tan forta que després de prendre’n una copa deixaves d’estar sobri. Després de tastar-la, no puc negar que és una beguda bastant alcohòlica. Ara, el que no esperava de cap de les maneres és descobrir que aquesta beguda turca és pràcticament idèntica a una popular beguda valenciana, que molts potser coneixeu: palometa o nuvolet , ja sabeu, cinc parts d'aigua i una d'anís sec. Diuen que la versió turca és més seca. Per assegurar-me, em vaig endur una botella cap a casa. ____________________________________________________________ After a couple of days in Turkey everybody had aroused great expectations in me about the Turkish national drink called rakı . It was supposed to be so strong that after having one drink, you could not stand sober. After tasting it, I cannot deny that it is quite an alcohol...

(English version below) Este mes de desembre he passat deu dies en  Esmirna ( İzmir ) en Turquia, com a participant en un programa europeu de joventut. L’eix temàtic del projecte girava al voltant de la protecció del patrimoni històric amenaçat, en concret el del cas de les ruïnes d’ Allianoi . Es tracta d’un balneari d’època hel·lenística i romana situat prop de la ciutat turca de Bergama . El complex està amenaçat per la construcció d’un embassament que inundaria les ruïnes. Pel que he sentit, a Turquia tenen greus problemes d’escassesa d’aigua i aquell és el lloc ideal per a construir l’embassament. Això justificaria la inundació. Davant les protestes dutes a terme per grups ecologistes i arqueòlegs, les autoritats turques han proposat la instal·lació de càmeres en el lloc per tal de fer visites virtuals una vegada haja sigut inundat. Altres proposen que s’aïlle la zona amb un mur per tal de crear un “ anell sec ” al mig de l’embassament; així les ruïnes no es farien malbé. Pe...