Saps?

«Muchas veces los confusos deseos nos impiden vivir felices satisfaciendo* nuestras necesidades básicas». Tot un tema per a reflexionar. Les metes en la vida, les grans expectatives, la manca d'objectius (o la dispersió de múltiples objectius que no saps com assolir, si estàs segur que vols assolir-los, o no saps com), l'ambició com a característica profundament humana: l'ambició pels diners, per l'èxit, pel reconeixement en societat o família, l'ambició per una idea felicitat potser irreal... l'ambició sana (l'estat de flux, que deia Goleman) i l'ambició insana. Tot donant per fet que la cobertura de les necessitats bàsiques és una cosa que ens ve donada, i que d'esta manera no apreciem ja. No és prou amb això, en volem més. És humà voler més coses. Però també ser conscients del que tenim. Jo hui he sigut molt feliç (si és que ser feliç és cosa d'un moment) en aplegar a casa i tastar la truita de creïlles i ceba que hi havia damunt de la taula. ...

A la terrassa d'un amic, fullege una antologia de Borges que he espigolat de la biblioteca de l'amo del pis, i els ulls cauen casualment sobre « El inmortal ». Al sol fa calor, però no em moc; la prosa del conte m'abduïx i em seduïx d'una manera que feia temps que no em passava: l'odissea fins a la ciutat dels immortals, on ningú no vol parlar ja, l'etermitat absurda en què a u li dóna temps d'avorrir totes les coses. No me n'adone i, mentres lligc, m'està pegant massa el sol: avantbraços i pit em brillen, del front em cauen gotes de suor als ulls i el cap em bull. Encete « Tlön, Uqbar, Orbis Tertius » però l'espessor del text és massa per a un matí ressacós i bascós de dissabte. Ajorne la lectura i anem a prendre el bany a la piscina. Ara bé, em propose de reprendre Borges més avant: segur que és una bona compra. Ara falta traure el temps, perquè entre llibres deixats, regalats i comprats no done l'abast.

Després de quedar-me amb una sensació agredolça amb Invisible , faig cas de recomanacions i lligc la Trilogia de Nova York de Paul Auster. Tres novel·les curtes estranyament lligades en què la busca del misteri d’una història i la busca d’escriure eixa mateixa història es fonen; tres textos en què els personatges pareixen un alter ego  de l’escriptor.  M’ha agradat que, com en una novel·la de detectius, sempre hi ha una incògnita a resoldre, i hi ha certs moments sorprenents i girs argumentals que m’han provocat eixe efecte estranyador que m’agrada trobar en literatura, eixa sensació que l’autor controla el seu text, en el qual no hi ha res improvisat. No obstant, crec que la investigació detectivesca tan sols és la manera que Auster utilitza per a mostrar-nos una altra cosa —que no sé si he acabat de comprendre—: la busca i la pèrdua de la identitat, l’obsessió de l’escriptor per desburgar la vida dels altres, per endinsar-se en les seues ments i relatar una història —a volt...

«Yo el café, con mi choricito» Sí, conec algú que diu que diu que és ben capaç de menjar-ne de bon de matí. Si la sentira la profe de ioga…

Imatge d'una llémena en sentit estricte Com sabeu, llémena és l’ou del poll del cap, un paràsit que s’allotja en els cabells humans i que causa tants problemes en les escoles. Però en llenguatge col·loquial també s’usa la paraula llémena per a designar la persona pesada, difícil de llevar-se-la de damunt; en definitiva, un llandós. Me recorden la paraula des de Montcada, però qui la gasta ho fa amb un sentit diferent, i la diu per a designar un tio agarrat, un ronyós, que gasta poc i viu a costa dels altres, tal com fa este paràsit. La paraula ha sorgit en una reunió d’amics, quan u se servix el vi que hi ha en taula i en eixe moment un altre l’acusa de ser un llémena perquè ell no ha portat res. (Redacció actualitzada en octubre de 2024)

« Midnight Special » és originalment una cançó folklòrica creada pels presoners del sud dels Estats Units. L’especial de mitjanit era un tren de Houston que il·luminava, en passar prop de la presó de Sugar Land, les finestres de les cel·les. La llum del tren seria com la llum de la salvació que havia de traure’ls d’allí. Hi ha qui opina, en canvi, que el missatge que es vol transmetre és que el presoner s’estima més ser atropellat per un tren que estar en la presó. A mi m’agrada més la primera interpretació. Vos deixe la versió de Creedence amb la meua traducció. Midnight special L’especial de mitjanit Well you wake up in the morning, you hear the work bell ring And they march you to the table, to see the same old thing. Ain’t no food upon the table and no pork up in the pan. But you better not complain, boy, you get in trouble with the man. Quan t’alces de matí, sents com sona la campana I et fan anar a la taula, a veure el mateix de sempre No hi ha menjar damunt la t...

U torna cap a casa alegre per haver passejat pel parc natural del Túria, enxisat per un riu d’aigua neta que li ha fet cosquerelles als peus, per la imatge dels núvols rosats amb la llum del crepuscle i per una conversació agradable; no pensa en el passat, tampoc massa en el futur: només en eixe present. Però en la ràdio Àngels Barceló l’alerta sobre la situació de l’economia i l’atur, i li conta que en els pròxims quatre mesos, a Somàlia, podrien morir de fam unes set-centes mil persones (quasi la població de la ciutat de València). A u, en canvi, en casa l’esperen clòtxines, llagostins, vi i somriures i, en uns dies, la millor oportunitat de treball que podia esperar. I se’n va d’acampada tan feliç mentres altres malviuen en camps de refugiats. U es veu bombardejat per tantíssims motius per a la preocupació col·lectiva, que se sent contrariat i inclús culpable quan veu que sa vida és just lo contrari, que la roda de la fortuna li ha sigut favorable. Sap molt bé que també el món dels...

Els schnauzer xicotets solen ser gossos amb molt de nervi, però este de la foto fa la impressió de ser bencregut. Si ens diuen que algú és un cregut potser pensarem que és un vanitós, que es creu molt guapo o molt intel·ligent. Però segons el context i la situació, este adjectiu pot tindre un altre significat molt diferent, el de ‘obedient’, que fa cas del que li diuen o li manen. Normalment se diu dels xiquets que obedixen els pares o dels gossos que fan cas dels amos. A l’adjectiu se sol anteposar l’adverbi ben o molt ; de fet, existix la variant aglutinada bencregut : «És una gossa molt creguda: de seguida que la crides, ve». «És un xiquet bencregut: no et donarà problemes». No només l’adjectiu cregut (o bencregut ) pot tindre el sentit d’obediència. El verb creure , en una de les seues accepcions , és sinònim de obeir : «¡Creu! Li digué el pare al fill» «Creure els pares, creure els mestres» (Redacció modificada en juny de 2024) 

Este gargot m’enxisà quan el vaig veure perquè, com un vers, fa disparar relacions d’idees i suggereix —o condensa— moltes coses, totes positives: convida a no ser passius, a ser lliures i a gaudir, a fer el que volem fer, a superar-nos, a moure’ns i a expressar-nos.

La màgia dels festivals massius a l’aire lliure. L’estesa de tendes a la zona d’acampada: cadires i taules plegables, neveres plenes de botelles, tonyina i pa de sandvitx; guitarres que sonen, animalades i crits individuals que esdevenen col·lectius, imitats per la massa amb ganes de gresca. La solidaritat amb els veïns de tenda —els somriures generosos de les veïnes—, les ampolles de rom barat que t’amagues entre les cames. El «ramadà» de comoditat que passes: la pudor dels vàters, les cues d’una hora sota el sol per a dutxar-se o per a agafar aigua… això és també màgia de festival. Només una cosa ens matava: la polseguera que alcen vora 50.000 persones en moviment, l’arena que s’acumula als narius. ¿Serà que ja no tenim edat per a estes coses? Siga per fanatisme o per curiositat vols veure molts grups, aprofitar l’oportunitat. Veure una banda mítica com The Specials interpretar el seu mític « A message to you Rudy », fou efectivament especial . Amb els frenètics Toy Dolls tenia un ...

Hui he anat a la universitat a arreplegar un títol, conscient que és un dia important i que no tornaré molt sovint a eixe edifici que em porta records alegres. Agafe número i m’assente en la sala d’espera, que al cap d’uns minuts, misteriosament i per sort per a mi, es queda buida. Veig com la senyoreta del mostrador, que m’està mirant, polsa repetidament una maquineta que canta números que corresponen a persones que no apareixen. Això crea una situació un poc còmica i, quan finalment em toca a mi, l’única persona a la sala, m’hi acoste i els dos somriem.  Després d’una salutació li explique que vinc a pel títol i em dona un formulari. Jo li parle en valencià i ella em contesta en castellà, com em passa sovint. No estaria malament que qui treballa a la Universitat fera servir el valencià si l’estudiant l’hi parla, però bé, tant se val —pensa u—, bon rotllo. Tampoc estaria malament que la megafonia cantara els números en valencià, tal com passa a la sala del costat, però com estem e...

Un amic ha tornat de fer una estada en Israel i Palestina. Hi va anar sense brandar cap bandera, amb la ment i les orelles obertes, l’ànim d’ajudar si en tenia l’oportunitat i la intenció de parlar amb tot lo món, conscient que el nuc d’un conflicte enquistat no es pot desfer si les parts contendents no en parlen. Ha tractat amb bona gent, tant amb jueus —israelians, russos i nord-americans— com amb palestins —de confessió musulmana i també cristiana—. M’ha explicat de primera mà alguns fenòmens lingüístics curiosos, com la recuperació de l ’ hebreu, una llengua morta, o l’abandó de l’àrab per part d’alguns jueus; la multiculturalitat i el multilingüisme dins d’Israel, el seu ventall d’identitats davall d’eixa aparença monolítica que s’han esforçat a construir.  L’he inquirit sobre solucions possibles, i hem raonat sobre la solució dels dos Estats, que seria salomònica, irreal i complicada, però a hores d’ara l’única llum al final del túnel. Hem conclòs que entre aquell popurri de ...

Ahir Ràdio 3 dedicava un especial a l’artiste de soul Otis Redding per a commemorar el 70 aniversari del seu naiximent. Una de les seues cançons més conegudes és «Sitting on the dock of the bay» (‘Assentat al moll de la badia’), que escrigué junt amb Steve Cropper i que gravà en 1967, tan sols uns dies abans de morir en un accident d’avió. La cançó fon un èxit i encimbellà a Redding encara més en el món de la música. Sitting on the dock of the bay Assentat al moll de la badia Sitting in the morning sun I’ll be sitting when the evening come Watching the ships roll in And then I watch ‘em roll away again, yeah Assentat al sol del matí Continuaré ací quan arribe la nit Mirant com els barcos entren I com s’allunyen de nou després, sí I’m sitting on the dock of the bay Watching the tide roll away Ooo, I’m just sitting on the dock of the bay Wasting' time Estic assentat al moll de la badia Mirant com canvia la marea Oh, simplement estic al moll de la badia...

Autor: Michel Bakni. Wikimedia Commons Corruixes  és una paraula que s’utilitza en plural, en les locucions anar e n corruixes, tindre corruixes o vindre en corruixes . Significa tindre presses, anar atrafegat o atrotinat per fer alguna cosa. Depén de la zona, la paraula es pronuncia corruixes o curruixes (jo ho he sentit amb u ) però el  Diccionari.cat  només arreplega la grafia amb o . Joaquim Martí Mestre, en el  Diccionari històric del valencià col·loquial , proposa dos accepcions per a este substantiu. La primera significa ‘maldecap, preocupació’, i derivaria del sentit medieval del verb corruixar-se , que significava ‘preocupar-se, indignar-se, anguniar-se, passar ànsia’. La segona accepció de corruixes derivaria de la primera, afegint-li el sentit de ‘moviment’, ‘reacció física’ o de ‘presses’ que pot provocar eixa ànsia, i que hauria pres per la similitud amb el mot córrer . Exemple:  «Volia parlar-li de les novetats del projecte, però la xica an...

Solc agarrar amb pinces el discurs d’algú que em diu que m’està contant la verdadera història sobre alguna cosa (hi ha tantes veritats com persones te la conten); també em pareix molt atrevit que una veu s’erigisca com a l’única solució per a un conflicte complicadíssim que dura dècades, com és el cas del de palestins i israelians. Ara bé, a pesar de les meues discrepàncies, trobe que este vídeo mostra prou bé lo que està passat a l’altra banda del Mediterrani, almenys com a resum o introducció. (Redacció modificada en giner de 2025)

Bebé que s'ha sullat la cara i el pitet Des de Sella, a la Marina, em suggerixen que afigga a esta secció una paraula que no havia sentit mai. Es tracta de sullar , que significa embrutar-se o tacar-se. Pareix que sullar és la pronúncia popular en molts dialectes, però la normativa prescriu que la forma correcta del mot —almenys en l’escriptura— és sollar . Actualització de 2024: el Diccionari normatiu valencià de l ’ Acadèmia valenciana de la Llengua arreplega tant la forma  sullar com sollar , i dona preferència a la forma amb u . També em faciliten alguns exemples: T’has sullat les mans, llava-te-les. T’has sullat la camiseta. Ja t’has sullat, haurem de posar-te pitet. T’has sullat amb el carbó de la ximenera. Segons el meu informant, esta paraula està desapareixent. Em diu que a la gent d’uns trenta anys ja li sona estranya, i que està sent substituïda pel castellanisme mancharse . És una llàstima que la paraula es perda, i m’ha sorprés que siga substituïda per un c...

Era un rei que tenia tres filles; a la una li dien Devilleta, a l’ atra Roseta i a l’ atra Llisteta. Ve que un dia son pare crida a la major i li diu: —Llisteta, Llisteta, la de la cara bonica, posa’t flors, que el rei de França es vol casar en Llisteta. La Devilleta que ho va sentir, se n’isqué d’allí tota trista, i a penes estava fora de la cambra o aposiento , el rei cridà a la Roseta i li digué: —Tu, Roseta, la Roseta, la de la cara bonica, hui el rei de França va a vindre, que es vol casar en Llisteta. La Roseta que ho sent, se n’ix també molt trista, però a l’estar fora de la cambra, el rei cridà a la Llisteta, dient-li: —Tu, Llisteta, la Llisteta, la de la cara bonica, posa’t flors, que el rei de França hui casar-se en tu desitja. I Llisteta que ho va sentir es posà a saltar i brincar d’alegria, i a l’eixir-se’n de la cambra començà a cridar a les seues germanetes; però estes quant més les cridava, més feen el sord i més fugien: —Germanetes, germanetes —cridava trista...