Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2011

Frases que u sent: «Mickey o Bob Esponja»

«Aunque pusieran de candidato a Mickey Mouse o a Bob Esponja, en Valencia el Partido Popular seguiría ganando por mayoría absoluta». Esther Palomera (periodista de La Razón ) a Los Desayunos de TVE

Algun dia

Amb els ulls mig aclucats, veig passar pins, aiguamolls i càmpings a vora mar. Sempre he volgut aturar-m’hi i sojornar, que este no fóra un trajecte solitari entre dos pols: València-Barcelona.

Les parets parlen: «Sí a TV3»

Imatge
Sí a TV3, volem TV3 : La gent tracta de fer veure un desig que els mitjans valencians i espanyols han silenciat Com quedarà la cosa? Quedarà en una concentració d'un centenar de persones, cinc minuts en silenci, envoltats de soroll de cotxes i de vianants que passen de llarg més o menys encuriosits? ( ¿Eso qué es, por la violencia de género? ). Tot quedarà en quatre pintades? Tardarà moltes hores a vindre algun terròs a esborrar-les? Hagan sus apuestas...

La calor del moment

Imatge
Heat of the Moment La calor del moment I never meant to be so bad to you One thing I said that I would never do A look from you and I would fall from grace And that would wipe the smile right from my face Mai vaig pretendre ser roín amb tu Això és una cosa que diguí que mai faria Una mirada teua era capaç de fer-me un desgraciat I d’esborrar el somriure de la meua cara Do you remember when we used to dance And incidents arose from circumstance One thing led to another we were young And we would scream together songs unsung Recordes quan ballàvem I els incidents sorgien de les circumstàncies Una cosa portava a l’altra I cridàvem els dos junts cançons mai cantades It was the heat of the moment Telling me what my heart meant The heat of the moment showed in your eyes Era la calor del moment Que em deia què sentia el meu cor La calor del moment en els teus ulls And now you find yourself in '82 The disco hot spots hold no charm for you You can concer...

La paraula de la setmana: «esqueta»

Imatge
(Imatge generada amb IA) Una esqueta és un pretext o una excusa per a barallar-se. Diuen que dos no es barallen si u no vol; doncs bé, de qui vol gresca es diu que ha buscat una esqueta, ha buscat una causa o ha provocat una situació per a que sorgisca el conflicte. D’ací ve l’expressió «fer l’esqueta» que és sinònim de fer la punyeta, molestar sense que les conseqüències siguen greus, com quan per exemple fem bromes ad algú de manera més prompte amistosa, sense ànim real d’ofendre ni fer mal, sinó per passar-ho bé: «Que bé que ho passàrem l’estiu passat, quasi totes les vespradetes cap al poliesportiu a nadar, a jugar a bàsquet, a berenar i a fer-nos l’esqueta amb els xicons». Trac l’exemple d’ ací Esqueta és el diminutiu d’ esca , que és una matèria molt seca i inflamable que es prepara amb la polpa del bolet d’esca , un fong que es gastava per a encendre foc. Així, la creativitat dels parlants ha fet que «esca» o «esqueta», en sentit figurat, siga la flama, l’incentiu, la causa o ...

Miserables

Imatge
En 2011, en plena era de la informació en el primer món, quan l’oferta d’entreteniment i informació s’està amplificant en centenars de canals de TV, ràdio, webs, blogs i xàrcies socials per a la satisfacció dels ciutadans lliures, els polítics dirigents d’un xicotet país exercixen pressió per tancar l’emissió d’un canal de televisió. I encara que parega incomprensible en un país democràtic, ho aconseguixen. Així, com si visquérem en una dictadura, el govern decidix a quina informació poden tindre accés els ciutadans i a quina no. Eixe canal no emetia porno a l’hora de berenar, ni baralles il·legals de vale tudo . El pecat que cometia és que la llengua que es parlava en les seues sèries, informatius i pel·lícules no agradava als dirigents d’eixe govern. Eixa llengua els feia nosa, i no volien que el poble la sentira, la parlara ni l’escriguera, i eixe canal era un element subversiu que calia eliminar. Això és real i ha passat ací i hui. I eixe canal té nom, i és TV3. Mentres en la TDT i...

Pel·lis dels 40

Imatge
Per fi he vist Citizen Kane , d’Orson Welles. Malgrat haver quedat una hora abans de la projecció, m’encante amb el café i a la porta del cine es forma una cua de por. Per poc no agafe entrada i quan ho aconseguisc la sala està tan plena que em toca seure en la primera fila, amb la consegüent torsió de coll de 120 minuts de durada. On està la crisi del cine? Com que es tracta d’un clàssic, abans de la projecció hi ha una presentació. Esta vegada no la fa el crack que amb tanta traça sol fer-les ―un xic amb el cabell estarrufat i jupa de cuiro que, casualment, ha vingut com a espectador i seu al meu costat―, sinó que rebem la visita d’un jove expert de la UJI que vist trage i corbata. Sap molt de la pel•lícula, però a mesura que en parla el públic comença a intercanviar mirades: per poc no ens la xafa a força de descriure’ns l’estructura, detalls de l’argument i fins les sorpreses que tots preferiríem descobrir per nosaltres mateixos. «La millor pel•lícula de la història del cinema». N...

La paraula de la setmana: «entullar»

Imatge
Entullar és sinònim d’ajuntar o empalmar. Significa «unir dos peces de fusta, de corda, de ferro, etc., pels seus caps, per a fer-ne una sola peça de la llargada de les dos». Podem entullar, per exemple, el pal de la granera amb un raspall nou. Amb tot, la paraula «entullar» s’usa sobretot quan ajuntem o empalmem dos cordes, agafant-ne els caps i lligant-los per formar-ne una de sola. És una paraula que s’usa molt en el context mariner. Actualització de 2024 : El  Diccionari normatiu valencià  de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dona entrada a entullar com a paraula del context nàutic («Unir [dos caps de corda] enllaçant els fils de l’un amb els fils de l’altre»). Curiosament, el DIEC2 no inclou entullar , però sí entollar amb el mateix significat.

Que va cap on bufa el vent

Imatge
Going where the wind blows Que va cap on bufa el vent Someone said life is for the taking Here I am with my hand out waiting for a ride I’ve been living on my great expectations What good is it when I’m stranded here And the world just passes by Where are the signs to help me get out of this place Algú va dir que la vida és per a qui l’agafa Ací estic amb el polze en alt, esperant que algú m’arreplegue He estat vivint de les meues grans expectatives ¿Què té de bo estar ací encallat mentre el món passa de llarg? ¿On estan els senyals que m’ajuden a eixir d’ací? If I should stumble on my moment in time, How will I know If the story’s written on my face, does it show Am I strong enough to walk on water Smart enough to come in out of the rain Or am I a fool going where the wind blows Si he de entropessar en algun moment ¿Com ho sabré? Si tinc la història escrita en la cara ¿S’hi veu si sóc prou fort per a caminar sobre l’aigua? ¿Sóc prou llest per a llevar...

Are you gonna be my girl?

Imatge
Go!! So 1, 2, 3, take my hand and come with me because you look so fine and I really wanna make you mine. Vinga! 1, 2, 3, agafa’m de la mà i vine Que eres molt bonica I vull que sigues meua I say you look so fine that I really wanna make you mine. Dic que eres tan bonica Que vull que sigues meua Oh, 4,5,6 c'mon and get your kicks now you don’t need that money when you look like that, do ya honey. Oh 4, 5, 6, vinga diverteix-te una mica No necessites eixos diners Sent tan guapa, eh nena? Big black boots, long brown hair, she's so sweet with her get back stare. Botes negres altes Cabells castanys i llargs És tan dolça Quan posa eixa mirada que diu “ni ho intentes” Well I could see, you home with me, but you were with another man, yea! I know we, ain't got much to say, before I let you get away, yea! I said, are you gonna be my girl? Ja t’estava imaginant A casa amb mi, Però estaves amb un altre tio Ja sé que ara No tenim massa a dir-nos Abans que deixe que te’n vages Et dic: ...

La casa dels follets

Davant de la porta de la casa dels follets, el xiquet Said xarrava amb una caterva de follets enjogassats. Tots el festejaven: les seues cares eren belles, els somriures, sincers i afectuosos, i li feien manyagues i li contaven acudits graciosos. Said estava tan feliç d’haver conegut aquells nous amics! Algú va proposar un ball, i tots s’agafaren de les mans, formaren un rogle i començaren a giravoltar. Però al cap de poc de dansar, alguns follets van canviar el semblant i començaren a llançar mirades de desconfiança a Said. La dansa es va aturar. Uns es quedaren molt seriosos, i d’altres s’assegueren al llindar de la porta, ensopits i tristos. Said, desconcertat, volgué acostar-se a consolar-los, a repetir-los les paraules belles que cantaven feia uns instants; a demanar disculpes si els havia ofés d’alguna manera. Però ells li contestaven amb paraules aspres: «No, Said, deixa’ns». Un d’ells agafà Said de la mà i el va fer girar com una trompa. Ell pensava que es tractava d’un nou bal...

La xica del pàdel

Primera partida de pàdel. És com el tennis , però canvien les mides i la pista és com una gàbia on rebota tot. Per això, al principi colpege la pilota amb por. Als pocs minuts, algú ja ha enviat la pilota fora, així que m’alegre de no ser l’únic inexpert dels quatre. Isc jo a buscar-la, però una joveneta que jo no havia advertit se m’avança: en una correguda ha anat a arreplegar-la i ha tornat. Vaja, no esperava tindre espectadors, però un aplegapilotes ja és un luxe! Em dóna la pilota en la mà i em diu «Saps què? Allí hi ha més pistes de pàdel, però són diferents». Me la mire curiós des de la porta de la pista. «Ah sí? I com són?» «Doncs el pis és tot d’arena i les pilotes es tiren així per terra…» Fa un gest que ens fa riure. Es pensa que la petanca és un tipus de pàdel. La xiqueta s’asseu a la xicoteta grada. Nosaltres continuem jugant com podem, i més pilotes ixen fora, que ella sempre arreplega sol•lícita. «Saps? M’està agradant açò del pàdel» em diu somrient amb una naturalitat q...

Hui, dia dels aiguamolls

Imatge
Purnejant sobre la marjal d'Almenara

Però tu què vols?

―¿Però tu què vols? ―podria haver-li preguntat. ―Vullc algú que somriga, algú que es riga de si mateix, algú que conspire amb mi rient-se del món, algú que em mire, que disfrute donant afecte, algú que estiga segur, algú que confie, algú alegre, algú que m’escolte, algú que no dubte, que no tinga por, algú que no es pose barreres, algú que disfrute de compartir, algú amb qui ser jo, algú que em valore, que em pregunte, que em bese quan no m’ho espere, algú afectuós, comprensiu, raonable, algú amb tacte, algú amb il·lusions, algú que es delisca per contar-me coses, algú amb les coses bàsiques clares; algú amb qui parlar, algú amb qui viatjar, algú amb qui brindar, algú amb qui planejar, algú amb qui avançar, algú amb qui construir. Algú amb qui estar tranquil i, alhora, apassionat. Vullc algú que em vullga. ―¿I eixe algú  té noms i cognoms? ―Bé… li n’havia posat els teus. [Però en realitat, mai no li feu cap d’eixes dos preguntes].