Saps?

Esta notícia m’ha cridat l’atenció. La socialista Leire Pajín ha portat al Senat una proposta que em resulta positiva: la possibilitat per als senadors de parlar, en la Cambra Alta, en qualsevol de les llengües oficials de les comunitats autònomes de l’Estat. I em pareix positiu, senzillament, perquè sempre és bona notícia que el valencià es puga usar en qualsevol esfera de la societat, dins o fora de les nostres fronteres lingüístiques. La part del parlament de Pajín que ha escarotat els senadors i alguns mitjans de comunicació espanyols ha vingut quan la socialista ha fet part del seu discurs ―simbòlicament, uns segons― en basc, valencià i gallec. A pesar que Leire s’ha expressat en “llengües espanyoles”, alguns senadors (vos podeu imaginar de quins partits) han preferit aücar-la a escoltar-la i ha calgut cridar a l’orde diverses vegades… Com dic, la proposta em pareix bona. Una vegada hem vist el discurs, ja podem passar a comentar altres detalls, matisar coses, o a fer-nos pregunte...

Una saquinada és un bac o bacada molt gran, una trompada, una caiguda que implica una bona sacsada o un colp. Per exemple, si caus per l’escala o algú t’espenta fort, o si t’esvares i caus fent un moviment brusc. Se sol dir «pegar-se una saquinada», i col·loquialment se pronuncia saquinà .

Si em feren les preguntes «Quina és per a tu la millor banda de heavy metal de tots els temps?» ― heavy a seques, és clar― o «Quin grup he de començar a sentir per iniciar-m’hi?» la resposta seria sens dubte la mateixa: Judas Priest , la banda britànica que ha conreat una llarga i profitosa trajectòria i que ha fet ―i fa― vibrar diferents generacions de jóvens. Una de les seus cançons més reeixides i populars va ser Breaking the Law , del disc British Steel , que va veure la llum en 1982. La cançó és coneguda per la seua tornada encomanadissa i pel seu caràcter rebel. Violant la llei narra la història d’un home aturat que sent fracassat en la vida i decideix trencar amb això de manera radical. Musicalment és molt més senzilla i simple que la majoria de cançons de la banda ―de fet, originalment no té ni solo de guitarra―, i també molt divertida. La historieta que conta el videoclip no té desperdici, està plena de detalls humorístics. Ja no se’n fan com aquests… Hi apareix el vocalist...

El passat dissabte 17 d’abril es va celebrar a València, com sabeu, una concentració en contra de la manipulació informativa de Canal 9 i a favor de la pluralitat en les ràdios i televisions que són de tots els valencians; mitjans que malauradament ofereixen una visió de la realitat distorsionada i afavoridora d'un partit polític. La impressió que me n’emportí és que l’esdeveniment va ser un èxit, malgrat els imprevistos. En arribar a la plaça de la Mare de Déu, vaig comprovar una mica sobtat que a més dels que veníem expressament a concentrar-se, s’hi ajuntava gent que venia a col•laborar amb un mercat solidari que, pareix que coincidia amb esta activitat. Per tant, al principi em fou una miqueta difícil fer-me una idea de quanta gent havia vingut expressament a manifestar-se. Tanmateix, poc després es féu rogle i vaig poder comprovar que els concentrats ―que no sé si llavors serien concentrats + curiosos ― arribaven a ser-ne uns quants centenars. Rere la xicoteta plataforma (un p...

La paraula que reivindique esta setmana es referix a un estat físic. Oix ,   en valencià, significa nàusees, repugnància o fàstic. Quan un aliment no se t’ha assentat bé i tens agonia, pots dir «tinc oix» o «m’ha vingut un oix». Esta paraula no s’usa només en situacions posteriors a una menjada desafortunada; la locució «fer oix»  (o « donar oix ») s’utilitza també per a referir-se a coses o situacions que provoquen una repugnància no necessàriament física, sinó un profund desgrat.  En valencià hi han altres expressions equivalents en a fer oix, com ara  «fer agonia»  i  fer fàstic ;   potser esta última és la més divulgada per l’ensenyament reglat del valencià i la literatura valenciana actual. Dic que reivindique la paraula oix perquè és una llàstima que el castellanisme  asco nos faça oblidar que tenim paraules i expressions genuïnes en valencià per a expressar eixa sensació. Si els nostres pares i iaios les usen, ¿per què nosaltres...

Elisabet Roig, des del seu blog De passeig , m’ha concedit el premi Vale a pena ficar de olho nesse blog ; o siga, ha recomanat als lectors del seu blog pegar una ullada al meu. Em fa molt de goig que li agrade el meu ―per dir alguna cosa― quadern de bitàcola de reflexions d’anar per casa, apunts inconstants i intranscendents i recomanacions particulars. Gràcies. Els mems o cadenes són una eina molt útil per a dinamitzar la blogosfera i ampliar les nostres lectures. Seguiré les condicions d’este i vos recomanaré altres 10 blogs que lligc de tant en tant:  Neandertal total : Blog d’humor en què s’inventen notícies falses i desgavellades, amb titulars i muntatges fotogràfics d’un destrellat absolut. Boníssim si voleu riure.  Do de llengua : La lingüista elitista (com s’autoanomena ella), a peu de carrer i càmera en mà, ens mostra les pifiades lingüístiques d’establiments, institucions, etc.  Vent d Cabylia : Ja el deveu conéixer, i si no, pegueu-li una ullada. Vice...

Perquè estic fart de veure debats televisius precuinats, en què tots els tertulians tenen la mateixa opinió, amb matisos insignificants. Perquè estic cansat que s’ometa informació i que s’explique l'actualitat des d’un únic punt de vista, el d’un partit, el del que governa la Generalitat. Perquè estic fastiguejat que un mitjà de comunicació públic, que paguem tots, exercisca descaradament de plataforma propagandística d’aquest partit, i perquè això no està justificat per molta majoria de votants que els done el seu suport. Perquè la democràcia i la participació ciutadana no és només votar cada ics anys. I perquè ens estan prenent el pèl contínuament, demà dissabte 17 d'abril, a les 18 hores, a la plaça de la Mare de Déu de València , acudiré a la Concentració per la transparència i la pluralitat a Canal 9. Ens hi veurem?

Un dropo és algú que defuig el treball o que, com es diu col·loquialment, no en fa ni un brot. Un sinònim molt utilitzat és gandul , però hi ha moltes altres maneres de referir-s’hi, com per exemple «malfaener», «gos» o –com ja vaig assenyalar un dia– « esgarramantes» . L’altre dia, un amic em va contar com aprengué la paraula «dropo» quan era un xiquet, a l’estadi Mundial 82 de Catarroja, mentres veia amb son pare un partit de futbol de l’equip local. Un aficionat, un home major probablement llaurador, estava indignat amb un dels jugadors perquè aquell ―des del seu punt de vista― no s’esforçava prou en la seua faena. L’home s’esgargamellava cridant al jugador «¡Dropo! Ves a collir taronja! ¡Que eres un dropo!» . El meu amic, encuriosit, preguntà el significat de la paraula a son pare, que li ho explicà de seguida. El disc Si fots un crit , de Dropo, que encara conserve en cinta de casset A mi, la paraula «dropo» em du uns altres records: quan anava al col·legi, a mitjans dels anys n...

Mai m’havia parat a pensar massa en això tan típic nostre que és la mona de Pasqua . Xarrant amb una amiga sevillana, ignorant de mi, em vaig assabentar que no és una cosa que es conega en tota Espanya. I és que resulta que este dolç típic només es coneix amb eixe nom a Catalunya, País Valencià, Balears, i algunes zones de Múrcia .  I no és que la mona no existisca per les Espanyes, que sí que existix, però l’anomenen hornazo . Els valencians som els més conservadors a l’hora de preparar-la, amb un sol ou bollit, i el costum de menjar-se-la de xocolate ―tan típic de Barcelona― s’ha estés pertot. Sobre el motiu de ficar un ou dins del dolç, pareix que es tracta d’un símbol de la resurrecció primaveral. Per a mi, l’explicació més convincent és que en el passat l’ou es considerava carn, per tant no es podia menjar els dies de Quaresma, però sí després, durant la Pasqua. D’ací que durant els dies d’abstinència els conservaren cuits i els aprofitaren i se’ls menjaren després. Mona de P...

Sabeu que sovint les pintades aprofiten de missatges de propaganda ideològica, que ixen més barats que un panell publicitari o un anunci qualsevol, perquè només cal pagar l’esprai. Els exemples que em venen al cap són les clàssiques pintades sindicals ( Vota UGT, Vota CCOO ) quasi esborrades ja dels murs d’antigues fàbriques. Altres vegades, les pintades ideològiques no es limiten a fer apologia d’un sindicat, d’un partit o d’un polític, sinó que consistixen en alguna reivindicació concreta. Sense abandonar l’exemple obrer, hi ha des de les típiques convocatòries de vaga fins a pintades adreçades a empresaris, amb frases del tipus « Devuelve lo que nos debes ». Evidentment, també hi ha pintades reivindicatives firmades amb les sigles d’algun col·lectiu, però estes són una minoria, per la il·legalitat de l’acte (allò de Responsable l’empresa anunciadora ) i pel fet que normalment les pintades es fan a títol personal. Catalanistes fills de putes, diu esta pintada d’Alfafar. Un argument d...

(Imatge generada amb IA) Esta setmana tornem amb els verbs, ¡ja en tenia ganes! Fossar ( o fussar )  és l’acció que fan els animals, com ara gossos o porcs, quan furguen la terra amb el morro. No obstant això, hui dia gastem este verb també amb les persones, i l’utilitzem bàsicament amb els mateixos sentits que el seu sinònim furgar (que pareix que tinga un abast d’ús geogràficament més extens). En sentit figurat, fossar (o fussar ) és sinònim de dotorejar  o tafanejar . Així, una veïna que es fica en la vida dels altres, que és massa curiosa, es diu que «està sempre fossant» en els nostres assumpts. Però no només fossen gossos, porcs i dotors. Vejam, doncs, exemples en un altre ordre de tafaneria més modern : si provem un nou programa que hem descarregat en l’ordinador ens posarem a fossar per totes les seccions per a ensenyar-nos a usar-lo; si tenim una vesprada ociosa i anem llegint blogs i blogs saltant d’un enllaç a un altre, llavors estarem fossant per la blogosfe...

Arriba Setmana Santa a València ciutat i l’EMT –l’empresa d’autobusos urbans– amplia alguns horaris i modifica el trajecte d’algunes línies. D’altres, fins i tot, queden eliminades perquè es preveu que no hi haurà prou usuaris. Algunes de les modificacions poden provocar molèsties per als usuaris, però vaja, s’entén que retallen d’ací i que amplien d’allà. Ara, el que ja no s’entén és que any rere any cometen les mateixes faltes d’ortografia en la seua retolació. Pascua ja n’és tot un clàssic, que no escriuen maig amb q , com toca. Proveu, proveu de queixar-vos o simplement de notificar-los l’error, amb un correu electrònic... veureu com, quan contesten (s'ho prenen amb calma) vos entretindran amb excuses de mal pagador.