Saps?

Este  bebé mamut siberià es quedà ert fa 40.000 anys... i fins hui Recordem hui una paraula que s’utilitza prou en hivern. L’adjectiu « ert » significa dret i rígid , privat de flexibilitat. Un gos pot posar les orelles ertes quan nota algun perill; un gat posa la cua erta quan li acaronem el llom. Diem que una persona camina erta –« erta com un fus» , que solem dir– quan ho fa amb l’esquena molt recta i sense bellugar massa els braços. I durant els dies de fred, diem que estem erts per a comunicar al nostre interlocutor que tenim molt de fred, que el fred ens ha deixat els membres rígids. Ert (i erta , erts , ertes ) se pronuncia amb una e ben oberta. La paraula és del segle XIV i ve del llatí erectus, erigĕre que vol dir «posar dret, redreçar, erigir». Si és a causa del fred, un sinònim de ert és enravenat .

No sé què nassos estava buscant per Internet, quan em vaig topar amb una pàgina molt interessant (que, per descomptat, no tenia res a veure amb el que cercava però... en fi, no vos ha passat mai?) que m’ha fet passar una bona estona. El cas: es diu Patata brava , i jo la coneixia de sentir-la anomenar, però mai hi havia entrat. És una pàgina web de fòrums d’estudiants universitaris de tot l’Estat. La gent hi té blogs , penja apunts, etcètera –no sé ben bé com funciona. El cas és que té una secció de frases mítiques dels professors (o pixades fora de test , com bé diu la capçalera) ben divertida. Si hi feu una ullada, vos dóna ha la possibilitat de triar qualsevol universitat, la facultat que vos interesse (fins i tot el professor en concret) i, gràcies a alumnes generosos, llegir les frases cèlebres [pifiades o animalades] dels profes; aquelles frases anomenades mítiques, perquè deixen la seua empremta en la ment de l'alumne, en l'imaginari dels universitaris, promoció rere pr...

Tu encens el meu foc , de Sau: tot un hit del pop-rock en català. No podria ser d'una altra manera. El tòpic de l'amor com a malaltia, barrejat amb un bis encomanadís que es repetix una vegada i una altra. Per cert, també val la pena sentir la versió que en feu Tomeu Penya en el concert homenatge a Carles Sabater . Malauradament no trobe ara cap enllaç per a sentir-la en línia. És realment emocionant.

Besant el trespol, de Fred Muram Un amic de Riba-roja del Túria em recorda la paraula « trespol », que sempre ha sentit dir a sa mare i a la seua iaia. Ell també la utilitza i vol compartir-la amb nosaltres per a que no es perda. Doncs bé, amb «trespol», en valencià, nos referim al sostre d’una habitació . «Trespol» és per tant, sinònim de sostre , però mentres que sostre s’utilitza de manera més general (parlem del sostre d’un quarto, d’un edifici, un magatzem o de la navada d’una fàbrica) pareix que trespol es gasta en un context més reduït, per a referir-se únicament al sostre d’una habitació. Esta paraula tan interessant té accepcions diverses segons dialectes i contexts. «Trespol» també s’anomena també la mescla de materials (calç, tests picats, etc) i a la tècnica amb què es construïen antigament els sostres, però també el paviment de séquies, cisternes, terrats... Tal volta això explica el fet més curiós de tots, i és que en les Illes Balears diuen la paraula «trespol» (a sovint...

L’altre dia, en la llibreria, em seduí esta novel·la d’ Enric Valor , que comprí impulsivament sense saber que era la segona part d’una trilogia... Afortunadament, després he sabut que l’autor va enllestir les tres obres de manera que pogueren funcionar independentment, i de fet, he gojat molt amb la lectura. Fins ara, de Valor només coneixia les rondalles i alguns manuals de llengua, i tenia moltes ganes de conéixer la seua prosa més extensa. Entre claudàtors en teniu l’ argument : [ Els Genovard són una família benestant del poble de Cassana, que ha anat a menys després del desafortunat repartiment de l’herència familiar. Com a conseqüència de la dura situació econòmica, s’hauran de traslladar a Elda per a guanyar-s’hi la vida. El fill, Frederic, ens conta en primera persona com la família abandona el poble i com, al poc d’arribar a Elda, la mort del pare empitjora encara més les coses. El xicot havia estudiat, gràcies a l’esforç del pare, Filosofia i Lletres per a exercir de profess...

M'ha arribat aquest curiós vídeo d'una versió 3D del famós Guernica de Picasso. L'ha muntat una xica alemanya especialista en gràfics. Teniu més informació del muntatge a la seua pàgina web .

Aquesta no és Amaral, però el seu nom hi rima ... Digueu-me desactualitzat , però encara no m'havia assabentat que la cantant aragonesa Amaral havia cantat en català, en una versió de la famosa cançó Camins , de Sopa de Cabra. Ho va fer en 2006, per al disc tribut que diversos artistes van retre a la banda empordanesa. L’àlbum es diu Poder tornar enrere , i també hi participa Enrique Bunbury amb la seua versió en castellà de Viure , que tradueix com a Vida . Per cert, trobe que Amaral ho fa francament bé: Però parlem un poc de pop en català actual: potser coneixeu Ivette Nadal , una jove cantant i poeta (o cantautora , si voleu) de Granollers, que està sonant últimament en algunes ràdios catalanes (o almenys a ICat FM , que és la que de vegades jo sent). El poc que he sentit d’ella són cançons senzilles, de tornades encomanadisses, dolça guitarra acústica i veu. Vos deixe dos temes seus, Aristòcrata (aquesta seria un poc el hit ) i Torno sol . I aquest de baix és un vídeo en q...

L ’ actriu Camilla Belle , amb la frangeta que ja li fa cosquerelles als ulls Des de Burjassot-Paterna (l’Horta de València) i Llombai (la Ribera), Xurrito i Alpalput nos fan recordar que no té sentit dir flequillo si en valencià tenim una paraula pròpia i ben viva per a anomenar eixe «penjollet de cabells que es deixa damunt el front»; és a dir, la franja , o com se sol dir en diminutiu: la frangeta . Només el Diccionari Català-Valencià-Balear (dels que he vist jo, és clar) arreplega «franja» amb eixe ús, que adjudica als tortosins. Doncs bé, per a qui lligga estes línies, ja sap que els valencians també la gastem. Actualització de 2024 : El Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dona entrada a frangeta i a franja , per a referir-se al «Floc de cabells de la part davantera del cap que es pentinen cap avant deixant-los caure sobre el front». Com deveu saber, a la frangeta també li podeu dir « serrell ». La paraula «franja» l’ampràrem del francés frange ...

Hui estava fent un repàs de les lectures (normalment novel·les) que he fet en el passat any 2009. Malgrat tindre encara pendent de lectura una llarga llista de clàssics de la literatura universal –cosa imperdonable i inajornable–, ha sigut en general un bon any literari: he conegut autors nous; he aprofundit, sobretot, en la novel·la valenciana; he tingut la sort de llegir algun text sublim; he fet lectures amb les quals, si no he gojat apassionadament, he aprés «continguts transversals» (normalment d’història, geografia i especialment llengua –tant estrangera com pròpia). I també, és clar, m’he empassat algun bunyol infumable (però d’eixos no en parlem, que fa lleig i no paga la pena). En fi, per als qui no heu seguit el blog o els que, com a mi, acolliu amb goig les recomanacions, vos he seleccionat alguns d’estos llibres llegits en 2009 en un orde més o manco cronològic. La majoria tenen un enllaç que vos durà a l’apunt corresponent que escriguí al poc de llegir cada llibre. En vale...

No podem continuar parlant de Thrash metal sense nomenar una de les millors bandes d’aquest estil musical: Megadeth . El grup és el projecte de Dave Mustaine , exmembre de Metallica, expulsat d'aquesta banda a principis dels anys 80 per la seua addicció a les drogues. Mustaine estigué molt ressentit amb el seu antic grup, i de fet es van disputar amb ells els drets de la cançó The Mechanix , que Metallica trauria al seu primer disc amb el nom de The Four Horsemen , però amb el tempo i la lletra modificats. Dave, tanmateix, amb molta energia i ganes, es va proposar crear la seua pròpia banda: Megadeth. Malgrat estar sempre un poc «a l’ombra» de Metallica, el fundador del grup aconseguí amb escreix el seu objectiu, ja que Megadeth ha esdevingut una de les més grans del thrash , amb una llarga trajectòria al darrere. El disc de què vos parle hui és Rust in Peace («Rovella’t en pau», i no «Descansa en pau» – Rest in Peace –, com se sol dir) de l'any 1990, i és l’obra mestra del g...

Durant el cap de setmana que succeí a la nit de Cap d’Any vaig disposar de temps de sobres, a la casa rural on m’allotjava amb una colla d’amics, per a jugar a tot tipus de jocs de taula que no toque durant la resta de l’any. Un n’era el Password , que per als qui no el conegueu, és un joc d’endevinar paraules basat en un programa de TV. [Òbric parèntesi . Consisteix en: un jugador té una targeta amb una llista de paraules, i ha de donar pistes al seu company d’equip perquè les endevine una a una en un mínim de temps cronometrat. Va per torns, ràpids, en què un i l’altre només poden dir una paraula per torn. El que dóna pistes pot dir-ne un sinònim, un mot del mateix camp semàntic, etcètera, de la paraula en qüestió, i el que endevina li contesta ràpid amb una altra –només una– que li vinga al cap. Així, cadascun diu una paraula, tantes voltes com calga, en una espècie de ping pong i, fins que el jugador l’endevina. Un exemple: cal endevinar la paraula policía , la primera pista és ofi...

Encetem l’any nou amb bons desitjos i més parauletes de la setmana, una recopilació personal de mots que usem els valencians, i que crec que hauríem de fer servir encara més. La faig, de primer, per a aportar un granet d’arena contra l’empobriment de la llengua oral –crec que moltes de les paraules que comente comencen a ser desconegudes entre les generacions jóvens, inclosa la meua–; també simplement per un afecte estètic i personal cap a certes paraules i, per descomptat, per a aprendre de les aportacions que vosaltres, lectors del blog , pugueu fer en la secció. Fem memòria de les que hem vist fins ara... Estralejar , enguiscar , rastell , caparra , enforfoguir , esgarramantes , caterva , comboi , xitxo , purnejar , adéu , guaixat , forigol/furó , saforejar , terròs , sofraja/sofrage , llongo , marraixa , eixamorar , desbravar , escamar , brofegada , panderola , aborronar , albelló , desllavassat , refilar , rebentat , raïl , colgar , revolta , rebordonir , pitxer , pellissa ...i c...