La paraula de la setmana: «ert»
Este bebé mamut siberià es quedà ert fa 40.000 anys... i fins hui Recordem hui una paraula que s’utilitza prou en hivern. L’adjectiu « ert » significa dret i rígid , privat de flexibilitat. Un gos pot posar les orelles ertes quan nota algun perill; un gat posa la cua erta quan li acaronem el llom. Diem que una persona camina erta –« erta com un fus» , que solem dir– quan ho fa amb l’esquena molt recta i sense bellugar massa els braços. I durant els dies de fred, diem que estem erts per a comunicar al nostre interlocutor que tenim molt de fred, que el fred ens ha deixat els membres rígids. Ert (i erta , erts , ertes ) se pronuncia amb una e ben oberta. La paraula és del segle XIV i ve del llatí erectus, erigĕre que vol dir «posar dret, redreçar, erigir». Si és a causa del fred, un sinònim de ert és enravenat .