Saps?

Sense massa temps per a escriure, tan sols vull penjar-vos una cançoneta senzilla i contundent, molt alemanya i  thrashmetalera , que va molt bé per a espavilar qui matineja un dia de vaga per arribar a l’hora a un lloc, o per a animar a qui no es pot permetre fer migdiada. Això de la fòbia, per cert, no vos recorda  aquell gran  hit  del heavy metal ? Is there something after you, Something after you? Is there something after you? Will it get you? Can you feel the panic in you, Feel the panic in you? Can you feel the panic in you? Will it break you? Hi ha alguna cosa darrere de tu? T’agafarà? Pots sentir el pànic dins teu? Et destrossarà? Paranoia, Coming from within, Taking over, Symptoms of an everlasting... Paranoia, Ve de dins, s’empara de tu Símptomes d’una eterna... Phobia Fòbia Is there someone following you, Someone following you? Is there someone following you? Are you dreaming? Is someone taking your life from you, Taking your life from you? Is someone tak...

No t’aturrulles, dona, no n’hi ha per a tant! Aturrullar és confondre, torbar o atordir algú de manera que no sap què dir, què ha de fer, com comportar-se davant una situació. Podem aturrullar algú amb preguntes incòmodes, a força de donar-li órdens o de donar-li pressa. Una situació també pot provocar que ens  aturrullem , com per exemple parlar en públic, o davant d’algú que ens posa nerviós. També aturrullar-nos per excés de faena. Un sinònim de la paraula és atabalar (i atabalar-se ); un altre de significat semblant i més modern seria estressar-se . Tot i que s’escriu amb o , la pronúncia més comuna arreu del domini lingüístic és amb u , ço és, aturrullar . L’origen del mot, sembla, és castellà .  Actualització de 2024: el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dona entrada a les variants  aturrullar i atorrollar , i la forma principal és amb u .

Asseguda davant teu, et conta que l’any vinent estudiarà l’últim any de carrera fora, en un país europeu. Et mostra les diverses destinacions possibles i t’explica, il•lusionada, les condicions prometedores de la seua tria. Tractant de no sonar paternalista, li vaticines que passarà un any formidable. Ho saps per experiència, li dius; li dius que serà bonic aprendre una altra llengua i conéixer una altra cultura, que aquest any la canviarà i que, quan acabarà i almenys durant un temps, no voldrà sentir parlar de tornar a viure a València. N’ets conscient: li estàs amollant una rastellera de tòpics que, tanmateix, en certa manera, són veritat. Ella, satisfeta, et parla de les experiències positives que altres estudiants d'intercanvi li han contat. Mentre parla, calcules que tan sols tens quatre anys més que ella, però notes la diferència, físicament i psicològica. No, no és igual que les xiques de la teua edat. Igual que en ella, ho has vist en desenes de xiques en aquest campus: la...

Hui m’he endut una alegria musical que vull compartir amb vosaltres. Es tracta d’una ràdio en línia que emet 24 hores de música en valencià , de grups i autors valencians, sense interrupcions ni publicitat. Porte una estona sentint-la i m’estic emportant sorpreses agradables, tant de grups que conec com d’altres que no. Em fa la impressió que han fet una bona recerca. Doncs bé, només cal que feu clic en aquest enllaç i que la deixeu sonar! Podeu sintonitzar-la amb VLC, Windows Media Player, iTunes o directament des del navegador web.

Entre en un pub del barri Ciutat Jardí (per a entendre’ns, del Cedre). És un local al qual no aniria per voluntat pròpia. No sabria explicar per què: l’ambient despersonalitzat; les taules amb assortidor de cervesa propi, en competició consumista i sectària; individus en tensió, ben disposats a armar-la per a posar-se abans que ningú en el futbolí… Però esta és nit de compromisos, de desconeguts, d’ambient grupal en què jo soc l’intrús. Estic un poc amodorrat, així que demane un burret. La cambrera, molt atenta (¿deu ser que fa poc que treballa ací?), em demana encuriosida què és això. Li ho explique mentres li assenyale la botella de café licor Cerol.  — ¿Es una bebida valenciana? —em pregunta abans de procedir.  — Efectivament, però pareix que s’estila un poc més cap al sud .  Li explique com l’ha de servir: amb Coca-cola, com un cubata. I això aprengué aquella nit. Podria haver-me preguntat el perquè del nom burret . Jo mateix no ho sabia fins fa uns mesos. Fa referèn...

Darrerament no tinc molt de temps per a escriure en el blog, però vullc recomanar-vos una lectura. Han tingut l’encert de regalar-me La bíblia valenciana de Rafael Tasis, una novel·la policíaca que m’ha tingut ben entretingut durant els meus viatges en autobús (i també alguna estona en el sofà quan s’acostava el final). Ha sigut, doncs, un xicotet plaer. No sé si dir que és un clàssic, però pareix una obra significativa en la literatura catalana, puix és considerada la primera del gènere policíac escrita en esta llengua; per cert, un català sense influència castellana (més prompte francesa: quina gràcia em feu trobar que el succés d ’ un diari era un fet divers ). L ’ obra es publicà en 1955, però l’acció té lloc molts anys abans, en els anys vint o trenta, en Barcelona. Això és interessant, perquè el text descriu l’ambient de barris, carrers i racons de la ciutat que hui dia, com és natural, han canviat. L’argument és el següent: el comissari Vilagut no sap traure l’aigua clara de la...

Bleeding me Dessagnant-me I'm diggin' my way I'm diggin' my way to something I'm diggin' my way to somethin' better Estic excavant-me un camí Estic excavant-me un camí cap a una cosa millor I'm pushin' to stay I'm pushin' to stay with something I'm pushin' to stay with something better Faig força per quedar-me Faig força per quedar-me amb una cosa millor I'm sowing the seeds I'm sowing the seeds I've taken I'm sowing the seeds I take for granted Estic sembrant les llavors Estic sembrant les llavors que havia menysvalorat This thorn in my side This thorn in my side is from the tree This thorn in my side is from the tree I've planted Esta punxa que tinc en un costat Esta punxa que tinc en un costat és de l’arbre que jo mateix he plantat It tears me and I bleed M’esgarra i sagne Caught under wheels roll I take the leech I'm bleeding me Can't stop to save my soul I take the leash that's leading me I'm b...

Atraca ’ t, no tingues por Des de la Marina Baixa m’informen sobre el verb atracar-se , que significa «acostar-se» i que per aquella zona s’usa molt; per exemple, quan algun conegut te veu de llunt i et diu «atraca’t home!», per a que t’acostes a saludar-lo. La paraula probablement prové del context mariner, ja que «atracar» és el que fan els barcos quan arriben al port. Me pareix un exemple bonic de com el medi i la manera com vivim afecta el nostre llenguatge. L’origen del mot, segons he consultat, és incert. Per cert, això del context mariner m’ha recordat una altra paraula més comuna que té un orige semblant al d’atracar: arribar , que prové del llatí arrīpāre , i significa «vindre fins a la riba», de la mar o del riu. (Redacció modificada en octubre de 2024)

Un guardabosc que cala foc al bosc. Un mestre d’escola que abusa sexualment d’un xiquet. Un escorta que davant l’alto el foc i el cessament de les bombes, es queixa que no té faena. Fets lamentables i realitats cruels. A voltes preferiries no haver vist les notícies.

Renfe és un exemple de desídia lingüística. ¿Tant costava consultar el diccionari? No és cap novetat la manca flagrant de rigor lingüístic que, per error o per deixadea, mostren algunes empreses i institucions valencianes en l’ús del valencià. Això en el cas que gasten esta llengua (cosa positiva, però no justifica que ho facen malament). Podríem parlar, en l’àmbit privat, d’establiments o centres comercials , però la cosa és especialment greu quan parlem d’ajuntaments o diputacions, que teòricament disposen de personal que vigila que els texts estiguen ben redactats. Esta despreocupació es reflectix en multitud de faltes d’ortografia fàcilment evitables o en traduccions literals i absurdes del castellà. Si pensem en empreses de transport com ara Renfe (en teniu un exemple dalt i vos en podria mostrar uns quants més) o EMT, que estenen els seus cartells pertot (marquesines, estacions...), la quantitat de texts deficients i confusos escampats per ciutats i pobles es multiplica. I això e...

Rick Allen, bateriste de la banda de hard rock Def Leppard, tocava amb un sol braç ¿Què és un curro? Hui dia, tant si feu la pregunta a un paleta, a un llicenciat universitari o a un (fins ara) professor interí, possiblement els tres vos respongen lo mateix: «¡Justament lo que estic buscant: faena!» També pot ser que algun despistat nostàlgic vos parle d’una  mascota de l’Expo de Sevilla . Però si feu la pregunta a una persona major, vos dirà que un  curro  en valencià, és una persona a qui li falta una mà o un braç; és a dir, un manc o manco . Açò em recorda un vell del poble a on estiuava de menut. Tenia el costum de traure una cadira al carrer, a la porta del quiosc de la seua família, i allí es quedava veent com la gent passava. Quan jo anava a comprar llepolies o revistes no podia evitar fixar-me la mànega plegada del seu braç absent. El vell del quiosc havia perdut el braç en la guerra. O almenys això m’imaginava jo. (Redacció modificada en ...