Saps?

La cantant Elaine Paige reposa la mà sobre un Freddy Mercury despitralat L’altre dia isquí de la dutxa i encara no m’havia posat res de cintura en amunt, puix m’havia deixat la roba en el quarto. Llavors una veu sàvia m’aconsellà que no anara tan despitralat , perquè en el mes en què estem i tenint en compte que les temperatures han baixat prou, m’arriscava a refredar-me.  Anar despitralat, doncs, significa dur  el pit descobert . U sol anar despitralat quan fa molta calor, com és el cas dels hòmens d’edat que, amb la vergonya perduda molts anys arrere, en estiu porten la camisa desbotonada (i sovint mostren també una panxa tan redona i prominent que lleva protagonisme al pit). També van despitralats els jóvens fornits i bragats que, afectats per la calor que sempre s’acarnissa més amb el mascle, no tenen inconvenient a mostrar al món el seu tors herculi. La paraula deriva de pitral en composició amb el prefix negatiu des- . Pitral és un sinònim de pitrera , que significa «par...

Des que vaig llegir (dos voltes) Mecanoscrit del segon origen ara fa molts anys, sempre havia volgut llegir alguna cosa més de Manuel de Pedrolo. Lamentablement, em sol passar que quan tinc la intenció de llegir un llibre o de saber més sobre un autor, la cosa es queda en això, en una intenció. I té delicte. I no és per falta de curiositat meua: el que em passa és que per no ser més impulsiu i fer les coses quan m’abellix fer-les, em disperse i la cosa s’oblida, a vegades, fins molt de temps després. En este cas, fins que em trobí en una llibreria de vell buscant els poemes d’un autor estranger i acabí emportant-me dos obres del meu novel·liste català pendent. La casualitat fon generosa: Gairebé ningú i altres contes i Joc brut per cinc eurets. He llegit Joc brut i l’impacte, com era d’esperar, no ha sigut el mateix que el que em provocà el Mecanoscrit quan era un xaval (esta obra té part de culpa que m’aficionara a llegir novel·les i, concretament, novel·les en valencià o català...

L’altre dia li diguí que la nit anterior havia sopat «aladroc» fregit, i ella es quedà estranyada, puix no coneixia la paraula. Que este apunt servisca, doncs, per a recordar esta paraula tan bonica i també el peix tan deliciós a què fa referència. L’aladroc té el dors blavós, els flancs platejats i el morro prominent; es pesca en grans quantitats i quan es consumix adobat amb sal pren el nom d’ anxova . Les maneres més populars de preparar-lo són en vinagre i julivert, i fregit i arrebossat amb farina: Aladroc en vinagre i julivert (anxoves) Aladroc fregit (jo me’ls menge, si són prou xicotets, agarrant-los per la cua i a mos redó, amb espina i tot) La paraula aladroc (que es pronuncia amb o oberta) conviu en valencià amb el mot boqueró , que, després de comprovar la seua absència en diccionaris normatius, sospite que es tracta d’un castellanisme ben arrelat (de boquerón ). Siga com siga, este  boqueró està desplaçant, a causa de la semblança amb el mot castellà, la nostrada p...

Ja vaig parlar, junt amb altres coses, de la cançó The Unforgiven , de Metallica. Ara vos penge The Unforgiven II, que, com el nom i la semblança de melodia indica, és una continuació de la primera. Tanmateix, a mi em fa la impressió que la I i la II parlen de coses ben diferents. Jo diria que aquesta parla d’incomprensió, d’estancament i de desconfiança; dit d’una altra manera: de dues persones que entre les quals hi ha alguna cosa que no els deixa confluir. Quant a la paraula unforgiven , el problema de sempre, que si la traduïm per imperdonable , que si per no perdonat … Jo no sé quins són els mots precisos, però em permetreu que el traduïsca per sense perdó , com bonament puc. Crec que la cançó s’entén prou bé igualment, sense aquest mot. The Unforgiven II Els «sense perdó» II Lay beside me, tell me what they’ve done Speak the words I wanna hear, to make my demons run The door is locked now, but it’s open if you’re true If you can understand the me, than I can understand the you G...

Ahir pensava en els noms i en els cognoms , eixes etiquetes que, combinades en certa manera, ens individualitzen, però que alhora, paradoxalment, compartim amb tantíssimes (sovint milions) persones. Aquest darrer fet, curiosament, fa que els atorguem significat o, si voleu, connotacions interessants que, si ho penses, són absurdes. Però existeixen. Per exemple, conec el cas d’una xica que avorria el nom del seu xicot perquè coincidia amb el d’un personatge polític nefand; aquesta no acceptació per part d’ella va crear problemes en la parella ―què anava a fer el xic, canviar-se el nom?― Però no és l’únic cas; també sé d’un xic que, en les darreries de la seua relació amb la seua xicota, li pegà per dir-li amb el nom compost, sencer, perquè la reducció o apòcope amb què l’anomenava fins llavors (posem-li Majo , per exemple) li resultà, de sobte, vulgar. Devia ser un signe que les coses no anaven bé. Però sense anar a casos tan radicals, també sol passar que hi ha noms que no ens agraden...

Stone cold , un altre tema de Rainbow, tret del seu Best of . Any 1982. Aquesta vegada no canta Dio, sinó Bobby Rondinelli. Stone cold Fred com el marbre Every night I have the same old dream About you and me and what’s in between So many changes, so many lies Try to run, try to hide From everything that I feel inside But I can’t escape you, or your frozen eyes Searching in the darkness Fading out of sight Love was here and gone like a thief in the night Cada nit tinc el mateix somni Sobre tu i jo i el que hi ha enmig Tants canvis, tantes mentides Intente córrer, intente amagar-me De tot el que sent a dintre Però no puc escapar de tu, dels teus ulls gèlids Buscant en la foscor Es perd de vista L’amor era ací i ha marxat com un lladre en la nit [Tornada] Stone Cold And I thought I knew you so well Stone Cold Can’t break away from your spell Fred com el marbre Pensava que et coneixia tan bé Fred com el marbre No puc separar-me del teu encís Another dark and empty night If I was wrong I w...

Mengui és la manera col·loquial en valencià de referir-se a un servidor, és a dir, a u mateix; és l’equivalent de el menda del castellà i s’utilitza exactament igual que en la llengua veïna, és a dir, amb un ús emfàtic i normalment jocós, com podeu vore en els exemples següents: ¡Ep! No ho trenques que això és de mengui! ¿T’estàs rient de mengui? Ha començat a tronar i la mengui té pànic als llamps, així que he decidit acabar la jornada. ( ací ) Mengui porta poc de temps pel fòrum. ( ací ) Estic content d’haver descobert esta paraula, que he sentit en boca de la meua iaia. Pel que em diuen, és un vocable prou conegut per generacions anteriors a la meua i, a més, podria tindre un orige ben interessant: m’informen que ben probablement provinga del caló, de la llengua del gitanos, en la qual, pareix, mangui significa «jo». «Mengui», per tant ―pronunciat amb e oberta―, podria ser una deformació d’esta paraula (s’hi donaria, doncs, un fenomen similar al de la paraula «caqui» que, com sabe...

Feia temps que tenia ganes de llegir més coses de George Orwell o, si voleu, Eric Blair, eixe periodiste anglés d’ull incisiu i prosa clara, que conegué bé l’autoritarisme i que sempre tractà de denunciar-lo, a través la ficció o per mitjà de cròniques. Recorde els porcs tirans i cobdiciosos d’ Animal Farm ( La rebel·lió dels animals ), la vida vigilada i les tortures de 1984 , i també el recorde ad ell, avorrit i fumant en les trinxeres del Front d’Aragó en Homenatge a Catalunya . Així que agarrí de la biblioteca una obra seua que no és tan coneguda: Down and out in London and Paris ( Sense ni cinc a París i Londres , si llegiu la versió catalana) en una còmoda edició de Penguin. Este ha sigut el meu últim company d’autobús. El llibre no és ficció, és una crònica de l’època en què el propi autor visqué en la misèria; primer, en París ―narració que ocupa la major part del volum― i després en Londres. Curiosament, pareix que trià esta vida voluntàriament, després d’haver prestat servi...

This blog is temporarily out of order