Saps?

Continuem parlant del més destacat –per mi, és clar– d’eixe gèrene musical anomenat thrash metal . Aquesta vegada vos parle de Testament , una banda californiana que s’allunya de la velocitat frenètica com a regla d’altres bandes del gènere, com Slayer o Kreator (de la qual vos parlí fa ben poc ). Testament són, em sembla, més rics musicalment. Una vegada més vos pose un tema que es deixa sentir, és a dir, encomanadís i relativament mainstream (perquè no vos queixeu). I és que Practice what you preach (1989, de disc homònim) va tindre un èxit moderat també fora de les capelletes thrasheres . De fet, alguns van criticar durament aquest àlbum per suposades concessions comercials i un alentiment general del tempo. Siga com siga, la cançó m’agrada pel riff macarra i insistent, el solo thrasher/rocker que quan creus que s’ha acabat escomet una altra volta, la distorsió del baix «de ronc de gat» que notareu especialment al començ de la cançó (típica també de Metallica en cançons com M...

La paraula d’aquesta setmana no pot ser més adient a l’oratge fredós a què tan poc avesats estem. I és que una bona pellissa és el que ens ha fet falta aquestes últimes setmanes de fred. Es tracta d'un abric rústic fet d'una pell de cabra o d'ovella que solen dur els pastors. No obstant això, no cal ser pastor per dur una pellissa, puix que també es designa amb aquest mot qualsevol peça de vestir de molt d'abric, feta o folrada de pell amb el pèl o amb la llana, que generalment no arriba més avall dels genolls. Per exemple, una bona jaqueta de cuiro folrada per dins. L’origen del mot és del llatí pellīcĕa , ‘de pell’. No patiu fred i passeu molt Bon Nadal!

Si la setmana passada vos parlava de heavy metal , en aquesta i en properes entrades indagarem un poc en un estil germà –o fill, si voleu: el Thrash metal . Aquest gènere musical sorgí a principis dels anys 80, d’una barreja de heavy i hardcore punk , i esdevingué popular arreu del món gràcies a bandes com Metallica, que, no cal dir-ho, influencià al seu torn tots els altres grups de la mateixa corda. Algunes altres bandes representatives són Exodus, Sepultura, Megadeth, Slayer, Overkill, Testament, Anthrax o Sodom. La paraula thrash significa en anglés «apallissar» o «colpejar» i sembla que fa referència a les característiques contundents del l’estil: tempo ràpid, combinació de velocitat i complexitat tècnica en la guitarra (l’anomenat shred ), juntament amb ritmes greus i pesants. Quant a les lletres, tot i que depén, òbviament, de cada grup, van en general des de la denúncia social fins a passatges d’estètica satànica o en els quals, si més no, la mort, l’horror, la guerra, l’apoca...

Després de llegir la novel·la La pell freda ( ja vos en vaig parlar ), de l’autor barceloní Albert Sánchez Piñol, he assaltat el seu llibre de contes Tretze tristos tràngols , una replega  de xicotetes dosis de plaer literari que ha fet més curts els viatges diaris amb el bus. En alguns casos, el surrealisme d’alguns dels relats m’ha recordat molt l’estil de  Pere Calders , com ara «De petit tos de gos, de gran, pota d’elefant», en què una situació totalment irreal posa de manifest l’absurd dels comportaments humans en la societat real, especialment en família. Hi ha contes fantàstics i divertits, alhora que provocadors, com «Només digues si encara m’estimes» que fa reflexionar sobre la felicitat i la fidelitat en el matrimoni. La crítica social també està present, darrere d’un tel de fantasia, com per exemple el tema de la immigració en el relat «Quan queien homes de la lluna», u dels que més m’ha agradat. No obstant, trobareu en el llibre relats de situacions versemblants, ...

Moltes vegades he demanat un pitxer de cervesa en un bar i m’he trobat amb la incomprensió del cambrer i fins i tot la dels companys de taula. Recordem, doncs, que «pitxer» és la paraula que utilitzem els valencians i els balears per a referir-nos a un recipient amb una ansa a un costat i broc a l'altre, que servix per a contindre i abocar aigua o qualsevol altra beguda. També s’anomenen pitxers els gerros que servixen per a posar-hi flors, però hui m’interessa més destacar el primer significat, el del context de la restauració . Pitxer, doncs, és el que en castellà se sol dir jarra (excepte a Costa Rica, que es diu pichel !), i pot ser de cervesa, d’aigua, sangria, pomada, etc. Em fa l’efecte que alguns valencians han oblidat la paraula nostrada i l’han substituïda pel jarra castellà, adaptant la paraula fonèticament, i trobe que és una llàstima. En tot cas, podríem dir-li «gerro» , «gerra» o «gerró» , per bé que, com bé diu Enric Valor a Millorem el llenguatge (p. 101), «ger...

Continuem amb un poc de rock’n’roll, en aquest cas de tall heavy del més clàssic: «Kill the King» de la banda Rainbow , una de les grans del hard rock y heavy metal . Aquest tema pertany a l’àlbum Long Live Rock’n’roll –l’últim en què cantaria Ronnie James Dio – i seria un dels més tocats en directe per la banda. Rabent i de so èpic i demolidor, l’atronadora «Kill the King», de 1978, no perd vigència. Danger, danger the Queen's about to kill There's a stranger, stranger and life about to spill Oh no, move me out of harm I need a spell and a charm Fly like the wind I'm no pawn, so be gone, speed on and on Perill, Perill! la reina està a punt de matar Hi ha un foraster i sang a punt de ser vessada Oh no, aparta’m del perill Necessite un encanteri, un embruix Volar com el vent No sóc un titella, així que fot el camp, mou de pressa Kill the King Tear him down Kill the King Strike him down Mateu el rei Derroteu-lo Mateu el rei Escanyeu-lo Power, power it happens every day Pow...

Dotorejant per la xarxa he descobert que Alfafar no és tan sols un poble de l’Horta Sud (i una paraula difícil de pronunciar per als forans). Curiosament, és també el nom d’un grup de música francés, format per tres germans de Tolosa, que es defineix musicalment com a pop / punk / experimental . He escoltat un poc la seua música al seu myspace , i no estan malament del tot! Pel que he pogut esbrinar, van triar aquest nom per al seu grup perquè la mare dels seus membres, que fa anys que viu a França, és d’origen alfafareny. La paraula «Alfafar», doncs, els transmetia bones sensacions i records d’estius al nostre país quan eren menuts. Sí que deu sonar, d’exòtic, aquest nom per aquelles terres!

La d’esta setmana és una paraula ben curiosa, amb significats i matisos diversos; un mot tot terreny que, a més, s’utilitza per tot el domini lingüístic. «Rebordonir» , significa, en el context agrícola , parar de créixer –un arbre o planta– abans d’estar ben format, no tindre un desenrotllament normal. Una planta que s’ha rebordonit, es quedarà esquifida i neulada sense haver arribat a la maduresa. També es diu un arbre rebordonit al que, sent bord per si mateix, se li posa un empelt per a que deixe de ser-ho, però així i tot aquell s’encabota a traure branques que continuen sent bordes. D’altra banda, «rebordonit» es diu també del bròcoli, concretament el bròcoli tardà (l’espècie que tarda més a desenrotllar-se). Rebordonides es diuen les figues tardanes , que no arriben a madurar. També es diu rebordonit l’ arròs bord i salvatge, el qual cal separar del bo. El més interessant és quan deixem el context agrícola i apliquem la paraula  a les persones . Parlem, per tant, d’una p...

Descobrisc aquest vídeo a Bloguejat . Sabíem que Vigo Montersen, a banda de parlar anglés, xarrava un espanyol argentinat molt correcte. Ara, que també sabia català ja és novetat. I és que sembla, que a banda de tindre els pares de Dinamarca i dels Estats Units, també té família a Rocafort...

La paraula de hui té molt a vore amb la vida diària: el trànsit, els cotxes, el camí a la faena... Una revolta  és el tros de camí, carretera o riu que es desvia a dreta o esquerra i deixa temporalment la línia recta. En català també és pot dir revolt , en masculí, però pareix que els valencians la preferim femenina. Hi ha gent que diu  curva en lloc de revolta , però  c urva  és un mot clavat al del castellà que els diccionaris no accepten. En tot cas seria «corba», però eixa paraula no s’utilitza en este context, sinó com a adjectiu ( una línia corba , un bec corb ) i com a substantiu en contexts estrictament gràfics ( corba analítica, corba de nivell ). Per tant, parlarem d’una «revolta perillosa»  i d’una carretera amb moltes revoltes, de les revoltes d’un circuit... Reivindique hui esta paraula nostra. Per sort, tenim una expressió que ens la recorda: « Menjar més que una revolta de riu », és a dir, menjar molt.