Saps?

Nit de Sant Joan? No hi vaig caure fins ben entrat el dia... En fi, jo em vaig quedar a casa. Si haguera eixit, potser hauria cantat aquesta cançoneta:

Esta paraula me la recorda un amic de Torrent, en una acampada, mentres m’oferix un glop de mistela per beure al gallet. Una marraixa  és una «botella ampla, de coll curt, habitualment revestida de vimen o d’espart, per a protegir-la dels colps». És, per tant, un sinònim de garrafa . Esta última paraula, per cert, pareix d’ús més habitual, no sé si pel fet que coincidix amb el castellà... En qualsevol cas, voldria recordar que també podem dir així a les altrament anomenades «garrafes».  El  Diccionari Català-Valencià-Balear definix la marraixa com un recipient de vidre; però la llengua evoluciona amb el temps i s’adapta als nous objectes, i per això hui dia no anomenem marraixes únicament les botelles de vidre revestides d’espart, sinó també les botelles de plàstic grans que es venen en els supermercats, que era com la del cas que vos conte. Esta paraula, com tantes altres valencianes, ve de l’àrab maraxxa , i també té l’accepció de «cànter», el típic de terrissa. La boni...

Darrerament he tingut curiositat per saber més del conflicte entre Israel i Palestina . Potser fon després de llegir  La cicatriu de David (del qual ja vos vaig parlar ), que tracte d’esbrinar quin és l’orige del problema allí i explicar-me què hi ha més allà de les exclusives sagnants que sobre aquell país llancen de quan en quan els mitjans de comunicació, només quan la violència és massiva. I he llegit un llibre que m ’ ha deixat un amic: « Palestina e Israel, el interminable laberinto de la paz », del teòleg valencià José Luis Ferrando Lada .  En la primera part del llibre, Lada exposa alguns antecedents a la creació de l’Estat d’Israel (1948), com ara la condició de colònia de Palestina i el paper de Gran Bretanya en el seu destí. També hi mostra, de manera exhaustiva (no sé si útil per al lector), els seus coneiximents sobre la geografia de l’Orient Mitjà. La segona part és una recopilació de diversos articles de l’autor publicats en alguns diaris valencians al llarg de...

M’alce pel matí i em trobe la iaia desdejunant fartons amb llet. La primera cosa que em diu, després del bon dia, és: « Açò es diu un llongo », mentres assenyala el fartó que no s’ha menjat. Ignorant de mi, estranyat per esta paraula (que no hauria dit mai, menys encara per a referir-me a un fartó), decidisc investigar. Una amiga m’informa que, a Llíria , un llongo és un entrepà xicotet i tancat que dins porta xoriço i llonganissa. «Es fa agafant una porció de massa del pa normal, dins es posa el xoriço i la llonganissa, tot en cru (tant la massa com l’embotit). Es tanca el pa i es cou tot alhora al forn». Curiós. Fins i tot pareix que una cançó popular recorda este panet: «En la torre de Paterna | canta i diu un teuladí: | D’ençà que no es pasta llongo, | hi ha molta fam per ací». Tant si és dolç com si és salat, la paraula prové del llatí lŏngu , i probablement l’hem rebuda a través de l’italià, i es referix a diferents classes de pasta cuita de forma allargada. Ara en vorem més. Tam...

Esta paraula l’aprenguí en una conversa amb una xica d’un poble de l’Alt Maestrat , i espere no oblidar-la. El sofrage (o la s ofraja)  és la part de la cama o del braç oposada al genoll o al colze, i en llenguatge específic rep el nom de  buit popliti .  Els sofrages (o les sofrages), cite  textualment: « estan localitzades visualment pel séc horitzontal del plec de flexió [del genoll] en el centre, i per les dues línies verticals que marquen els tendons a banda i banda, més obscures que la pell llindant. Les àvies deien a les joves ' el vestit és massa curt, se ’ t veuen les sofrages ’ , i la seua bellesa és paràmetre indicatiu de la bellesa de la persona, com la brillantor dels ulls, com la tensió de la pell, com la fermesa de la carn ».  No puc estar-hi més d’acord. ¿No trobeu que els sofrages poden ser una part del cos bellíssima i suggerent? La paraula ve del llatí suffrāgo , derivat de frangĕre  ('trencar'), pres en el sentit de 'plegar la cama'. El ...

Si vos interessa el tema del conflicte en  Palestina vos recomane la novel·la « The Scar of David ». És un recorregut històric del conflicte araboisraelià des dels anys quaranta fins a quasi l’actualitat (2002), a través de la història d’una família de palestins.  És l ’ any 1941, Yehya és un palestí que viu del cultiu de l’oliva amb la seua família en Ein Hod, un poble petit situat al nord del que hui és territori israelià. Hasan, el seu fill, intel·ligent i ple d’inquietuds, coneix un bon amic jueu, Ari. A tots dos els unixen uns forts lligams d’amistat, malgrat diferències de religió i de llengua. Però l’esclat de la violència de les incursions israelianes , la creació de l’Estat d’Israel i el posterior exili dels palestins a camps de refugiats separarà els dos amics. Hasan es casarà amb Dalia, una beduïna amb qui tindrà tres fills: Ismael, Yousef i Amal. Estos patiran destins ben diversos: En una de les incursions, el jove Ismael serà segrestat per un soldat israelià, que...