Saps?

En valencià, quan tenim el costum de fer, de vore, de sentir alguna cosa, diem que hi estem acostumats (també se sent molt el castellanisme  acostumbrats ). Ara bé, tenint açò present, voldria recordar una altra paraula molt nostra que és avear ( o avesar ) . Els valencians tendim a pronunciar-la sense la esse, igual que fem amb altres com vellea , perea , naturalea , etc. Així, diem, per exemple que algú està aveat a alçar-se matí. Ja fa temps que no sent la paraula a peu de carrer de manera espontània. ¿Deu ser que s’està perdent? I vosaltres, ¿esteu aveats o acostumats ? Actualització de 2024: El verb avesar té entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que oferix també la variant avear .

En aquesta entrevista, l’escriptor valencià Ferran Torrent analitza les característiques del seu estil literari, que no vol que encasellen dins el gènere «novel·la negra», i explica que la clau de la seua escriptura és la creació de personatges que contrasten entre si, dins un bon argument. A més, parla extensament sobre la política al País Valencià –sovint suggerida en la seua darrera trilogia– tot criticant tant la dreta com l’esquerra; a més d’exposar la seua opinió crítica sobre les inèrcies i paradoxes entre el sector públic i el privat. Finalment, tot i que de gaidó, anuncia que està escrivint una nova novel·la.

Què faríeu per un milió de dòlars? Si me pagaran un millón de dólares por este poema trataría de terminarlo en seguida. Escribiría en dulces billetes verdes y los echaría al viento para que todos me leyeran. Si me pagaran un millón de dólares por este poema los padres comprarían a sus hijos mis libros y les obligarían a estudiarlos. Si me pagaran un millón de dólares por este poema tendría vino hasta el último día de mi vida. Si me pagaran un millón de dólares por este poema me ofrecerían actuar en un anuncio de televisión diciendo: «haga poesía». Si me pagaran un millón de dólares por este poema podría aconsejar que el éxito se logra con esfuerzo mientras me rasco las axilas en mi cama. Si me pagaran un millón de dólares por este poema me callaría la boca para siempre. Que socarró , el tio

Un terròs , en sentit estricte, és un tros de terra compacta, o també de sal, sucre o qualsevol altra matèria granulada. Quan prenem un café en un bar, per exemple, el solem mesclar amb un o dos terrossets de sucre, i si el prenem del temps, el café portarà un terrosset de gel. També, si cuinem arròs i no ix solt, sinó amb els grans apegats entre si, diem que l’arròs ha eixit aterrossat .  Doncs bé, a banda del sentit estricte, en valencià tenim el sentit figurat, i és del de terròs (sovint pronunciat tarròs ) aplicat a una persona. Direm això d’una persona ignorant, rústica, faltada de cultura i de tracte social. Com veeu, este insult sorgix de la relació que fa la societat entre el món rural (la terra) i la manca d’educació, formació, i finor. Per això es compara una persona i el seu intel·lecte i eloqüència amb la d’un simple tros de terra. (Redacció modificada en maig de 2024)

Malgrat tindre la novel·la a casa un grapat d’anys, encara no havia llegit Tranvía a la Malvarrosa , de Manuel Vicent. Segurament en coneixeu l’argument: la vida d’un jove estudiant de Dret a la València dels anys cinquanta; el conflicte de la seua vocació religiosa, semiimposada per son pare, amb els instints cercadors dels plaers de la carn. Es tracta, més que d’una història amb principi i fi, o les vicissituds de la vida d’un heroi –amb plantejament del conflicte, nus i desenllaç– de pinzellades de la vida del personatge, que podríem identificar amb l’autor, dels seus neguits i canvis de perspectiva vital i dels inicis de la seua conscienciació política. Amb l’excusa d’un amor platònic (la xica del tramvia), de les peripècies del Bola (un pobletà assidu a clubs de xiques de companyia) i amb el rerefons d’un crim passional, Manuel Vicent ens explica els records del País Valencià de la seua joventut. La narració té un caire bastant descriptiu, sembla que hi haja una aspiració a retra...

Hui vos porte una cançoneta del grup de heavy basc Asgarth . En este disc, Garrasia (2005) deixaren una miqueta de banda ritmes i melodies power metal com les de discs anteriors, com ara Etorkizunaren sustraia , per a passar a un to més hardrocker , pesat i modernet. En buscar la traducció de la cançó, m’enterí que tractava el tema de l’homofòbia. Si vos agrada, vos recomane escoltar altres temes seus com ara Azken nahia o Gezurrak . Vos en deixe la lletra i la traducció. Hei! Garraxi egin nahi det inorrek entzun ez arren. Hei! horrela behar det barruak lehertu baino lehen. ze erraz ikusten dugun lastoa bestearen begietan, kritikak egiten gozatzen dute, baina ni ez naiz holakoa. ¡Ei! Vullc cridar encara que ningú m’escolte ¡Ei! Necessite desfogar-me abans de rebentar. Que ràpid veem la palla en els ulls dels altres, s’ho passen bé criticant, però jo no soc aixina. Eta zertarako itxura faltsua? inor ez da inor baino gehiago. Nola dezakezu begiratu ispiluan? pertsona faltsu, b...

«Antisocial». Molts grups de rock de caire reivindicatiu o contestatari han utilitzat aquesta paraula en la tornada de les lletres de les seues cançons, que centenars de milers de jóvens i no tan jóvens han ―hem― repetit durant anys fins a esgargamellar-se a festivals, sales de concerts i en la intimitat de les nostres habitacions. El exemple que vos pose hui és el de la banda francesa Trust . Es tracta d’un un grup de hard rock molt popular en els anys 70-80, del qual se sol explicar que tenien amistat amb AC/DC i que ni més ni menys que Nicko McBrain fou el seu bateria, fins que els va deixar per incorporar-se a gravar l’espectacular àlbum Piece of Mind , d' Iron Maiden (teniu la info ací ). Doncs bé, «antisocial», segons el diccionari, és algú «contrari a l’ordre social». El personatge que reflecteix aquesta cançó s’hi avé bastant; sembla que es tracte d’un home solitari i treballador, que mai no ha donat problemes, però que dins seu ha tingut una vida totalment desapassiona...

Saforejar   vol dir «remoure desordenadament una cosa». És una paraula prou similar a un altra que coneixeu bé: regirar . Per la meua experiència com a parlant, jo utilitzaria saforejar en un context culinari (sovint de xiquet m’han marmolat per saforejar la safata de macarrons, o la paella, és a dir, per ficar la cullera de qualsevol manera per a tastar el menjar abans d’escudellar). Regirar la gaste  més quan es tracta de remenar objectes dins un moble, una calaixera o qualsevol altre contenidor, sobretot quan estàs buscant alguna cosa. I és que la paraula de hui ve de safor , que a banda de ser el nom d’una comarca valenciana, significa «conjunt de moltes coses en desorde». Precisament safor   ve de l’àrab سحور ( sahur ) que és la «menjada nocturna que es fa durant el Ramadà». ¿Significaria saforejar remenar el sahur ? Ara pense en el nostre costum de menjar tots junts de la paella. Deu ser que som més moros del que ens pensem... (Redacció modificada en maig de 2024)