Saps?

Crim de Germania , de Josep Lozano, és una novel·la –ara matisarem açò– que parla de la convulsa època de la Revolta de les Germanies, que tingué lloc en el Regne de València en el segle XVI (1519-1522). M’ha resultat una lectura profundament entretinguda i didàctica que, amb l’ajuda de testimonis de primera mà, a mitjan camí entre la ficció i la realitat, ens acosta d’una manera més humana i sorprenentment pròxima a la història del conflicte armat que feu estralls en el Regne de València del moment. Quant a la forma, no és ben bé el paradigma d’allò que entenem com a novel·la. L’estructura no és lineal: tots els capítols tenen com a fil conductor el context de l’època i l’espai geogràfic valencià, però no és necessari llegir-los en orde, puix no hi ha una trama o argument únic ―més que les vicissituds de la revolta― sinó visions personals d’un món, a la manera dels bloguers de hui dia, que fan que el conjunt del text faça sentit. Al llarg del llibre, Lozano farà servir gèneres va...

Dijous passat vaig estar a Ca Revolta , al recital de poesia d’ Isabel Garcia i Canet . L’acte tenia un doble vessant, poètic i musical. La poetessa de Pego va compartir l’escenari amb el cantautor Rafa Xambó . Ambdós havien acordat el repertori que cadascú interpretaria, deduïsc que de temàtica comuna, de manera que hi havia una alternança d’un poema d’ella amb una cançó d’ell. L’acte va tindre, doncs, un sabor eclèctic ben curiós. D’una banda vam tindre el privilegi de sentir la càlida veu d’Isabel declamar els seus propis poemes. Del fons de la sala estant, qui escriu aquestes línies ― que tot siga dit, consumeix poesia quasi de manera anecdòtica ― va discernir poemes d’imatges mediterrànies, que reflexionaven sobre el fet de l’escriptura, parlaven de l’amistat, narraven les vides curioses dels habitants del centre de València, traspuaven sexualitat... Caldrà fer una lectura atenta del seu poemari Claustre . D’altra banda, a Rafa Xambó no el coneixia més que de nom. Tanmatei...

Qui recorda els 999 ? Aquesta banda londinenca fou una de les que protagonitzaren l'esclat del punk rock britànic dels 70-80, com ho van fer també bandes més conegudes com els Sex Pistols . Ja coneixeu les característiques del gènere: lletres sòbries i incontinents, tornades fàcils de recordar, actitud descarada i transgressora. Darrerament, amb motiu del 30 aniverari de la banda, han tornat als escenaris , amb uns quilos de més i uns pèls de menys a la testa. Vos deixe el vídeo d'un dels hits que els van donar la fama: Homicide . Des que vaig sentir fa molts anys aquest tema en una cinta de casset, hi he gaudit amb la línia de baix, la senzillesa del solo de guitarra i de la melodia, els colps de bateria, tots al lloc just... no hi manca res. I believe in homicide I rest my case don't cast a sigh You better believe it That's the truth of it Take it or leave it Resign to it Homicide Homicide Homicide Homicide No one cared When someone lied They'd rather say That ...

Una caterva és un grup, un gran nombre de persones, d’animals o de coses. Esta paraula es referix principalment a una colla de gent desordenada , com ara una quadrilla de xiquets o els clients d’un mercat en hora punta. És curiós eixe matís de desordre, puix la paraula té una altra accepció que utilitzaven els antics romans per a referir-se als cossos d’exèrcit de les nacions bàrbares; és a dir, nacions no civilitzades i, des del seu punt de vista, ‘desordenades’. Vejam-ne un exemple: —¿ Hi havia molta gent ahir al bar, a l’hora del concert? —¿ Que si n’hi havia? ¡Una caterva! Una variant geogràfica d’esta paraula és catèrvola . Per a manifestar el meu compromís de continuar amb esta secció del blog, vos he escrit un xicotet text que enllaça amb les que han sigut fins ara les ‘paraules de la setmana’, perquè no les oblideu. ¡Feu-les servir!: « A la manifestació d’ahir a migdia hi havia una caterva de gent, tots enforfoguits quan passaren pel carreró estret. Alguns d’ells ...

Dues perles del vídeo: Declaracions de Ciprià Ciscar , ex conseller de cultura i educació (PSPV): « Quan començà la televisió valenciana, tenia una part en valencià i una altra que no ho és. Això és la [el] cert. Alguns demanaren que fóra tot, però... prevalesqueren [prevalgueren] altres criteris. » (s omriure ) Declaracions de Concha Gómez , secretària autonòmica d’Educació (PP): [sobre la unitat de la llengua] « Si fos la mateixa llengua jo ara podria parlar valencià amb vostè, i en canvi no ho estic fent. ( somriure ) I em sembla molt bé, eh, que Escola Valenciana ens continuï dient que tenim que fer més, perquè ells estan situats sempre en la utopia, i les utopies són les que fan canviar el món. » [És a dir: ens sembla molt bé, que continuïn que nosaltres no els farem ni cas ] Vergonya, senyors, vergonya. Deixeu de prendre'ns el pèl

Any 1991: la URSS deixa d’existir; esclaten conflictes armats als Balcans... la banda de rock gallega Siniestro Total ofereix un concert impressionant a la sala Arena de València, que més tard es convertiria en l’àlbum mític Ante todo mucha calma . Malauradament, no hi vaig poder assistir, ja que no alçava un pam de terra –sempre lamentaré no haver nascut uns anys abans–. El disc resultant d’aquell concert constitueix una fita en la meua trajectòria vital, puix va ser de la primera música que vaig sentir –a més de cassets de Ramones, heretades de cosins i germana– i per això me’l mire amb un cert component sentimental, nostàlgic, un afecte declarat. Les lletres de Siniestro m’enjogassaven de xiquet i em continuen flipant hui dia. L’exacerbació i la transgressió hi són ben presents, i d’entrada pot paréixer que cadascun dels seus temes no és més que una rastellera de despropòsits. No diré jo que no, però també són un exercici de sarcasme àcid, una mirada a la societat que la critica i ...

FOOT 2008 (REMI GAILLARD) by nqtv No em pregunteu com ho fa, o si és un muntatge. Jutgeu vosaltres mateixos. El paio del vídeo és Rémi Gaillard , un desaprensiu de Montpeller que s'ha fet famós arreu de França pels seus vídeos, on bàsicament apareix fent la mà al personal. Vos he deixat aquest, que no afectarà les vostres conviccions morals, i que a més és força sorprenent. Si teniu més curiositat, entreu a la seua pàgina web .