Saps?

(Redacció modificada en 2020) El paratge de la Murta és un cordó muntanyós al terme municipal d’Alzira, més o menys en forma de V, que tanca una vall ideal per al recolliment dels habitants l’edifici que es troba al mig: el monestir de Santa Maria de la Murta. Eixim de Silla en dos cotxes de bon matí en direcció a Alzira. Als afores d’esta ciutat, per l’avinguda Vicent Vidal, hi ha un moment en què tombem a la dreta pel Camí de la Murta, per on avançarem entre camps de tarongers. Una vegada arribem al lloc, observem que recentment hi han construït un aparcament. Un guardabosc demana les dades d’un de nosaltres i el nombre de persones del nostre grup, supose que per a controlar el nombre de visitants. Comencem l’excursió per la falda de l’ombriu (imaginem la V inversa, el seu pal dret) que s’alça a la nostra dreta. Per la seua situació, esta part de la serra és més humida. Seguim les marques blanques i verdes i comencem a ascendir per una senderola als marges de la qual h...

Els carrers d’İzmir estan plens de gossos i gats. Són , per la meua experiència, molt mansos i afables. ¿Deu ser que allí els tracten amb més respecte? Per la seua tranquil·litat, pareix que estiguen aveats a la gent que, se m’ocorre, segurament els dona de menjar, puix no fa l’efecte que estiguen famèlics... Tot i això, se sent una mescla de llàstima i perplexitat en vore estos gossos que, en ramat, dormen a la vora d’una carretera. __________________________________________________________________ The streets of Izmir are crowded with cats and dogs. I found them docile and calm. Maybe in Turkey they treat them respectfully (unlike in my country). Judging by their tranquillity you would say that they get on well with people, and now I think of it, I would say that people feed them. They don't seem to be starving. However, when I saw this pack of dogs sleeping in the gutter of a road, I was puzzled and at the same time felt sorry for them. (Redacció modificada en juliol de 2024)

(llig-ho en valencià) Our route in Turkey was from Istanbul to Bandırma by ship and then to İzmir by train. Here we would spend 9 days. İzmir is a coastal city along the Egean Sea, it is one of the main harbours in Turkey. Currently more than 3 million people are living there and it seems that is one of the most westernised places in Turkey. Maybe that is the reason that they are applying to hold the Expo 2015. From the promenade seafront the view of the city leaves no one indifferent. You can see the seacoast in the other side of the gulf, where the hills are crowded with buildings which are apparently put without rhyme or reason. You cannot see a break or a patch free from construction. I was surprised by the fact that I had never heard about this city so far. The Mediterraenan-like and touristic atmosphere, with all the palm trees and the sea front apartments made one of my friends remind of Cullera , a Valencian city well-known by tourists from Madrid. Of course that is incompara...

(read it in English) La nostra ruta en arribar a Turquia fon des d’Istanbul a Bandırma en barco, i des d’ací en tren cap a  İzmir (en valencià, Esmirna) , a on havíem de passar nou dies. Esta és una ciutat costanera del Mar Egeu, i és un dels principals ports de Turquia. En l’actualitat té més de tres milions d’habitants, pareix que està molt occidentalitzada. Potser per això és candidata a ser la seu de l ’ Expo 2015. Des del passeig marítim, la visió de la ciutat no deixa indiferent: de la costa a l’altra banda del golf s’alcen tossals a les faldes dels quals s’acumulen edificis que a primer colp d ’ ull pareixen haver sigut construïts sense orde ni concert. No s’hi veu un pam de terra lliure. Me va sobtar trobar que ignorava l’existència d’una ciutat tan enorme, el fet de no haver-ne sentit parlar en ma vida. L’aspecte mediterrani i turístic del lloc, amb les palmeres i les finques a primera línia de mar, els pubs, restaurants i supermercats feien recordar a una de les meues co...

Amb esta novel·la de l ’ escriptora catalana Mercè Rodoreda acabe l’any 2007. La contratapa la descrivia com a apassionant, la més representativa d’açò, la més important per allò... Sincerament, a mi al principi no m’agradava. Me marejava el seu estil caòtic. Per exemple, l’abús de la juxtaposició, el fet de no introduir els diàlegs entre guionets, sinó encastar-los mesclats amb la veu del narrador (un poc com en  Assaig sobre la ceguesa , de Saramago, però més heavy) , la repetició absurda d’una paraula en la mateixa frase. Un exemple inventat un poc per fer broma (la cosa en realitat no és tan exagerada) podria ser este: I va arribar la primavera. I això d’aquí i allò de més enllà. I sense esperar-m’ho i diumenge i acaloradament i estarrufat i cotxes i el carrer Gran. I un colom i un altre colom i ella em deia perquè tant de colom i tot ple de coloms. És clar que el seu estil és totalment intencionat. Potser no estic acostumat a este  monòleg interior o literatura parlada,...

(read it in English) Se suposava que el nostre tren eixia a les 14:30. Pareix que estaven d’obres en les vies o alguna cosa per l’estil, de manera que en comptes d’agarrar el tren directament a l’estació, havíem de pujar a un autobús que ens havia de dur a una altra estació de tren a vint minuts d’İzmir per tal d’agarrar el tren allà. En l’hotel ens acomiàdarem d’alguns companys del projecte que vingueren a dir-nos adeu, pensant que encara teníem temps de sobra. Afortunadament el conductor sonat que ens havia portat altres vegades d’excursió (recordareu com feia sonar el clàxon cap a les vaques en aquell poblet de muntanya) ens acostaria amb el seu autobús a l’estació. Pujàrem al bus que ens esperava fora. Per desgràcia hi havia un embós, de manera que a les 14:15 encara estàvem parats a la porta de l’hotel. Ni tan sols havíem eixit d’aquell carrer. De les rialletes nervioses passàrem a estar molt preocupats per la possibilitat de perdre el tren. Özge i Sevim, les xiques turques qu...