Saps?

La paraula de hui apel·la a la vostra sensibilitat. Recorde sentir-li aquest mot tan bonic a una xicona de Pego. Últimament no l’he sentit gens. La gent sol utilitzar frases sinònimes com ara «posar els pèls de punta» o «la pell de gallina». Deu ser que hem oblidat l’aborronament? Hom s’ aborrona per efecte del fred, de la febre, de la por o de qualsevol altra emoció. El fenomen, científicament parlant, es diu reflex pilomotor , i ocorre quan els xicotets músculs de la pell es contrauen i posen així en erecció cada pelet del cos. És curiós: el cos reacciona de la mateixa manera davant d’una situació de perill i davant d’un estímul plaent. Al capdavall, siga per un motiu o per un altre, aborronar-se és un símptoma que estem vius. La forma « aborronar » conviu amb la forma « esborronar », i em fa l’efecte que la segona té més èxit en llengua escrita. Ambdues provenen del mot « borró », que significa borrissol o pèl moixí, és a dir, pèl suau i curt, com el primer pèl que ix en nàixer la b...

Ahir el Temple Rock Bar de Quart de Poblet va acollir uns dels concerts de la gira del la banda de rock macedoni Bernays Propaganda . Va estrenar-se així com a humil plataforma també de grups internacionals, i esperem que continue així. L’actuació del grup, al Myspace del qual podeu accedir clicant ací , va ser molt correcta alhora que sòbria. Potser anava d’acord amb el caràcter dels seus membres, ordenats i calms, que muntaren, compliren i guardaren trastos, sense fer renou en excés però havent deixat un bon sabor de boca en un públic que no sabia què anava a veure. Endemés, s’estigueren de beure un sol glop d’alcohol –opció totalment respectable, d’altra banda. Musicalment es defineixen com a New Age Punk , tot i que xarrant amb ells ens van confessar tindre bona part de funk , cosa que després es va fer palesa al ritme dels riffs de la mà dreta del guitarriste, amb melodies ballables. Des del meu humil i parc criteri musical, i un bagatge que no ix gaire del rock i heavy clàssic,...

Situació 1: Incomprensions diàries Restaurant i cafeteria amb decoració interior molt cool del carrer José Gascó Oliag, Campus de Blasco Ibáñez, València. Quatre i mitja d’una vesprada tranquil·la. M'adrece a la cambrera, que té uns vint anys: ―Hola, teniu sucs? Respon ràpid, amb un to neutre i sense moure un múscul de la cara: ― ¿Y eso qué es? Nota mental: «De puta mare...». Situació 2: Rigor nul Un missatge sonor recorre el poble, a tot volum: « Bando del ayuntamiento: per motius de millores en el subministrament de l'aigua en el municipi de Alfafar , es procedirà al tall del mateix hui, vint-i-u de septembre [ ? ] , de les dotze a les dos de la matinada. »

Un amic m’ha recordat hui una paraula que no només està cada vegada més en desús, sinó que comença a ser desconeguda per no poca gent. Es tracta d’un animal, la « panderola », animalet indesitjable i fastigós, insecte domèstic que deveu haver vist est estiu, puix es reproduïx millor amb la humitat i les altes temperatures estivals. Vos reproduïsc l’anècdota: «V aig al Mercadona de Canals a comprar un dia i li dic a un que hi havia allí: xe, que no tindreu trampes per a panderoles? El tio, que tindria la meua edat [entre 25 i 30 anys], se'm queda mirant amb cara de pòquer i em contesta: ‘trampes de què?’ »  En vore que la comunicació no era possible, finalment hagué d’aclarir: « per a cu-ca-ra-tx-es... ». Llavors l’empleat del supermercat li va indicar on estaven. L ’orige de la paraula  panderola  és ben curiós, ja que prové del llatí pandus, -a, -um que vol dir 'corbat, arquejat, bombat' i que, deduïsc jo, deu referir-se a la forma bombada que té el llom o esquena d’es...

Hui la cosa búlgara va de senyals. El primer és de la porta d’una discoteca del centre de Haskovo: E stà prohibit entrar amb armes al local. Sobtat, preguntí a un paisà si estava permés tindre armes en Bulgària. Es pensà un poc la resposta: «No és legal, però supose que posen l’advertiment perquè és prou normal que la gent de camp sí que en tinga». L’explicació em resulta una miqueta parca... Este senyal és un poc més simpàtic. És de la part posterior d’un autobús, també en Haskovo. La imatge s’explica per ella mateixa: Mantingau la distància de seguretat... (Redacció modificada en juliol de 2024)

Capvespre a les muntanyes de Ròdope, al sud de Bulgària. Agost de 2009

Feia temps que ja no es parlava de música al blog . La curiositat de hui –encara que molts la coneixereu, perquè ja té temps– és la versió de L’estaca de Lluís Llach que va fer la banda de punk valenciana El último ke zierre . Qui ho anava a dir d’un grup amb cançons titulades Escupiré jodidos , Odio a la nueva mayoría o Altero mi cuerpo , etc! EUKZ normalment canten en castellà, per això potser la pronunciació és bastant sui generis . L’estil musical, òbviament, dista bastant del de Llach...

Un cas real, ha passat hui. Biblioteca de Ciències Eduard Boscà, al Campus de Burjassot (Universitat de València). Època d'exàmens, està oberta 24 hores. Entre les sis i les set de la vesprada sona la melodia de tres notes de la megafonia, que anuncia un avís. Una veu masculina, seriosa i clara, sense vacil·lar, declama la següent frase, que retrona en cada sala, en cada despatx, al vestíbul principal: « Silencio, por favor, silencio, o os voy a mandar a todos a tomar por el culo ». No és un error, una broma ni una relliscada pels nervis d'algun treballador descontent. Al llarg de la vesprada ha sonat una, dues i fins a tres vegades. I què dir...