Saps?

Si voleu passar-ho bé llegint una novel·la actual en valencià, vos recomane Plagis sense cap dubte. Certament, feia temps que no em reia tant amb un llibre. L’argument de Plagis s’inicia amb un misteri: un escriptor guanya un premi literari al qual no s’ha presentat. A partir d’ací, la narració va deixant caure una sèrie d’historietes (un assassinat, afers i enganys amorosos, un projecte literari...) que enganxen el lector per la seua bona dosi d’humor. Quan ja ens havíem despistat del tema del concurs, a poc a poc trobem que estes situacions lliguen, i vorem que estaven relacionades de manera sorprenent amb el fet amb què s’inicia la novel·la. Proximitat amb el lector Fent una abstracció després d’acabar la lectura, trobe que un bon punt de la novel·la, en bona mesura el motiu pel qual m’ha agradat, prové de la manera en què l’autor, Urbà Lozano hi ha representat personatges i actituds fàcilment reconeixedores pel lector. No és que els personatges siguen prototips, però sí que ...

Per als qui encara no vos n'havíeu assabentat (Feu clic al xicotet altaveu al costat de la icona de la SER:   Carlos Fabra: "No sé la cantidad de gente que habré colocado en doce años" emb&c18=prisacom&c20=gadget&h1=prisacom>cadenaser>gadget>llevatelo>emb>" width="0" height="0" border="0"> «Porque el que gana las elecciones coloca a un sinfín de gente. Y toda esa gente es un voto cautivo. Ese es un voto cautivo. Supone mucho poder en un ayuntamiento, en una diputación. Yo no sé la cantidad de gente que habré colocado en doce años, no lo sé. Pero entre Penveta, Hospital, Instituto de Promoción Cerámica, Escuela Taurina, la diputación, el puerto... ni sé. Tonterías... Madre que quiere entrar en el colegio de la Consolación de Burriana... que está muy difícil... y esa señora es un voto agradecido. Por lo tanto, no hace falta que me extienda mucho más». (Paraules de Carlos Fabra, president de la...

Esta paraula me la recordà un amic fa uns dies, de tornada cap a casa després d’haver-nos fet unes copes, i trobí interessant incloure-la en esta secció. Purnejar vol dir «llançar purnes» —o espurnes—, que poden ser, per exemple, les del foc d’una foguera. Però en este cas les purnes eren d’aigua, ja que l’amic es referia al fet que estava ploviscant. No tots els diccionaris arrepleguen esta paraula: donen entrada a la forma espurnejar  o bé l’arrepleguen sense esmentar el sentit de «caure una pluja fina». En qualsevol cas, ja heu vist que el valencià disposa d’uns quants verbs per a referir-se a la mateixa acció ( ploviscar , plovisquejar , plovinejar , purnejar , espurnejar ...) No tenim excusa per a utilitzar castellanismes com lloviznar , ¿no trobeu? La imatge la trac del blog Gotes d’aigua Actualització de 2024: Purnejar   amb el sentit de caure una pluja fina té entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

(Redacció modificada en 2018) Esta vegada anirem a Quatretondeta , en la comarca del Comtat. Pujarem a les Agulles o Frares de la Serrella. L’excursioneta serà bonica de veres, amb contrasts de paisatge, orografia, caminada dura i, com voreu, bones vistes. Venim de l’Horta Sud a Cocentaina, el trajecte ha durat aproximadament una hora. D’ací seguim les indicacions cap a Quatretondeta. En arribar allí, no entrem en el nucli urbà, sinó que deixem arrere l’entrada del poble i seguim uns metres més avant per a aparcar el cotxe en un camí de terra al costat d’una antena. Amb les motxilles ja a l’esquena, avancem entre camps d’oliveres. Als pocs metres ens alegra la vista un arbre especial, una carrasca centenària (250 anys, en concret) que presidix el racó d’un bancal. Pareix que s’ha convertit en un símbol per al poble. Als seus peus, hi ha un cartell informatiu que ens conta la història de l’arbre i dels habitants que l’han vist créixer. Hi ha també un parell de redolins sobre les ...

« Xitxo » és la paraula popular que utilitzem per a referir-nos als gossos, especialment si són xicotets i no de raça. És també molt comú gastar-ne el diminutiu, « xitxet ». L’etimologia de la paraula és, segons el Diccionari català-valencià-balear , la imitació de la interjecció /xitx/, amb què «s ’ incita el gos perquè envesteixi». Esta informació és una miqueta paradoxal, puix costa imaginar que un gosset d’eixe tamany puga atacar amb èxit... Quant a la imatge, és bastant il·lustrativa; però, ben mirat, no sé si al gos de la foto el podríem anomenar xitxet  strictu sensu , perquè sí que és de raça: se’l coneix com a gos rater valencià ( emparentat o similar al ca rater mallorquí), i segur que a molts de vosaltres vos resulta familiar. Actualització de 2024: Xitxo té entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.