Saps?

Una estalactita suma contínuament Fa un temps teníem un problema amb la llavadora: perdia aigua i cada vegada que la posava en marxa es formava un bassot en terra. Doncs bé, me sorprengué quan la meua iaia, en vore l’inici del que anava a ser una estesa d’aigua, me digué que la llavadora sumava . Encuriosit per la paraula desconeguda, la busquí en el diccionari.  Doncs bé, sumar no significa en este cas fer la suma de cap número, sinó deixar passar [un objecte] líquid a través de la porositat . La majoria de diccionaris registren la paraula amb la forma « xumar », amb ics –excepte el SALT 3.0 de la Generalitat , que dona preferència a la forma amb esse. Actualment utilitze el mot i no puc trobar un verb millor per a dir que una cosa perd aigua o expulsa humitat. Pareix que xumar (pronunciat amb una x com la de xiquet ) i la variant xamar signifiquen beure begudes alcohòliques. La paraula d’esta setmana ve directa del cor del Cabanyal, en la ciutat de València. Sumar té un orige ...

Hui he fet el càlcul: cada setmana passe aproximadament 7 hores dins d’un autobús urbà. En eixe temps u té temps de pensar moltes coses, de mirar el paisatge de barri que et saps de memòria a diferents hores i amb diferents tipus de llum i de vent, d’escoltar converses alienes més o manco interessants, de llegir novel·les o de sentir música (amb els auriculars, per favor), de suportar (més que no delectar-se’n, normalment)  el tarannà i les maneres de cada conductor , d’imaginar-se llavors com deu ser la seua vida, o la dels passatgers.  A vegades te disgusta la mala educació d’alguns, o inclús eres testimoni d’ alguna situació francament desagradable . També sents, per descomptat, converses sorprenents en llengües conegudes o desconegudes, i a voltes en una barreja de les dos. U té molts minuts per davant en què observa, per exemple, les diferents actituds que té la gent a l’hora d’assentar-se i d’interactuar, si això ocorre, amb altres passatgers. ¿Per què la gent s’as...

Senyal que guia al pavilló cobert de Burjassot Pavelló : del s. XIII; del llatí papĭlio, -ōnis 'papallona; tenda de campanya', ja en el mateix llatí per comparació de les teles de les tendes, mogudes pel vent, amb les ales de la papallona. Una pronúncia local? Un capritxós desig d'acostar-se a l'ètim de la paraula? O simplement una altra pifiada en la senyalització als nostres pobles i ciutats?

Una post damunt de dos cavallets Supose que als que teniu un blog vos sona la paraula post (masculina:  un post ) del lèxic d’internet, amb el significat de publicació. Doncs bé, el centre de terminologia TERMCAT prescriu que l’equivalent de l’anglés post  és  apunt . Actualització de 2024 : segons el Diccionari normatiu valencià , l’element textual o visual que un internauta publica en un fòrum, un blog o una xarxa social se diu entrada o apunt . Ho trobe bastant encertat. I és que en valencià la paraula post ja existia –existix–, però en femení. Vejam: una post és una peça de fusta plana, més llarga que ampla i més ampla que grossa, el que en castellà es diu una tabla . Les posts, en diferents oficis manuals, servixen per a posar l’objecte que s’ha de treballar. Per exemple, una post d’embastar o de tallar. Posts de llavar La paraula post tradicional no només s’utilitza en contexts contretíssims d’oficis antics: encara que també és una cosa antiga, vos deu ...

L’altre dia sentia la ràdio i em va cridar l’atenció aquesta cançoneta encomanadissa, Es moment , de l’artiste menorquí Cris Juanico . Juanico va ser cantant de les bandes Ja t’ho diré (destacada en l’anomenat rock català durant els anys noranta) i també en el projecte Menaix a truà . A veure si vos agrada: Vaig mirar. Cercava més enllà, enmig de sa gent, un senyal per posar-me content. Sense més, tu estaves somrient, careta petita de poma de pell lluenta i amb traç adolescent, somrient. Em vas mirar amb uns ulls d'esclat, i com si no m'haguessis vist vas girar i et vas perdre entre sa gent. Condemnat a un record molt passatger, esbós d'un reflex diluït de dia i nit, estic ferit, entristit... però recordaré Es moment que estaves entre sa gent i m'estaves somrient com si et conegués i volguessis sebre més. Ben feliç, mentre estava indecís, envoltat de tanta gent, cosa d'un encís, jo ja no et vaig veure més... De traç adolescent, somrient, efervescent... però reco...

Feia uns quants anys que no llegia res d’ Eduardo Mendoza , malgrat les contínues i insistents recomanacions d’un amic. Doncs bé, el cas és que ha caigut a les meues mans aquest El asombroso viaje de Pomponio Flato , que vos recomane perquè és un llibre molt divertit. La historieta tracta del filòsof grec Pomponio Flato, que vagareja per territoris ignots cercant una aigua suposadament meravellosa que aporta el coneixement absolut. De tant de beure aigües de diversos llacs i rius –i de no menjar gaire– Pomponio pateix unes incòmodes caguetes, i la seua vida depén de la bona gent que el socórrega pel camí. Després de ser segrestat per nòmades àrabs i d’apegar-se a roda d’una legió romana, anirà a raure a Nazaret. Sempre a canvi de la promesa d’un plat de llenties, ajudarà un xiquet anomenat Jesús per salvar son pare, José, el fuster del poble, que ha estat condemnat a ser cruxificat per l’assassinat d’un ciutadà ric; un crim que, per descomptat, José no ha comés. La novel·la, doncs, té ...