Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2009

He llegit: «L’île mystérieuse», de Jules Verne

Imatge
Feia temps que no llegia una novel·la fantàstica o d’aventures. I aquesta m’ha costat un temps d’acabar-la, perquè han sigut 805 pàgines en francés, de lectura quasi exclusiva a l’autobús ―ja sabeu que ací el temps efectiu de lectura és limitat, per no parlar del grau de concentració. I sí, és clar, l’he llegida sense diccionari, cosa que no solc fer mai i que complica més encara les coses. Per tant, permeteu-me que en un rampell de vanitat absurda i patètica, em felicite. Però anem al tema. La novel·leta –el diminutiu és irònic– va de cinc hòmens nord-americans, fidels a la causa d’Abraham Lincoln, que fugen de la guerra civil dels EEUU (finals del XIX) muntants en un globus. A causa d’una tormenta que quasi els costa la vida, van a parar a una illa deserta que sembla ser desconeguda pels cartògrafs. La història, a partir d’ací, tracta extensament les vicissituds que els van sorgint, com han d’endegar-s’ho per tal de sobreviure. I el més sorprenent no és que sobrevisquen en una illa d...

«Estômago», el poder de la gastronomia

Estômago . Fa poc vaig veure aquesta pel·lícula al Cine Babel de València, en versió original en portugués (afortunadament subtitulada, no vos penseu que s’entén fàcilment!). Raimundo Nonato, un ningú que no té on caure mort, arriba a la ciutat, on comença des de zero a guanyar-se les garrofes gràcies a les seues innates habilitats culinàries. Fins i tot conquerirà el cor ―o hauríem de dir l’estómac?― d’una prostituta que li farà perdre l’oremus. Amb moltes concessions a l’humor i sense pudor quant al sexe, veurem com Nonato es forneix d’un entorn social que li augurarà unes modestes expectatives de millora de la seua qualitat de vida. Tanmateix, aquest estrany geni, ignorant i sompo com ell sol, tot just s’ha guanyat el nostre afecte comença a tindre ramalades violentes que fan que comencem a comprendre la seua soledat fins al moment. La pel·lícula alterna dos moments en el temps, la seua vida en lliberat i la seua estada a la presó. En ambdós llocs, Nonato guanyarà poder a través de...

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...

Començar l'any rockejant: «Ain't going down ('til the sun comes up)» de Garth Brooks

Què hi ha millor que començar l’any amb un poc de rock’n’roll? A veure si aquest tema de Garth Brooks ens desemboira una miqueta la ressaca. El vídeo potser és mediocre, però ben il·lustratiu de la història que conta la cançó*. Vos repte que després tracteu de cantar-la, de seguiu el fil de la lletra. En cas de no entendre, teniu disponible l'humil versió en valencià. Salut i que comence un gran any per a tots vosaltres! Six o'clock on Friday evening Momma doesn' t know she's leaving 'Til she hears the screen door slamming Rubber squealin' gears a jamming Local country station just a blaring on the radio Pick him up at seven and they're headin' to the rodeo Momma's on the front porch screamin' out her warning Girl you better get your red head Back in bed before the morning Sis en punt, vesprada de divendres La mare no sap que ella se’n va Fins que sent el colp de la porta mosquitera Grinyol de rodes, rasca el canvi de marxes L’emissora local son...