He llegit: «L’île mystérieuse», de Jules Verne
Feia temps que no llegia una novel·la fantàstica o d’aventures. I aquesta m’ha costat un temps d’acabar-la, perquè han sigut 805 pàgines en francés, de lectura quasi exclusiva a l’autobús ―ja sabeu que ací el temps efectiu de lectura és limitat, per no parlar del grau de concentració. I sí, és clar, l’he llegida sense diccionari, cosa que no solc fer mai i que complica més encara les coses. Per tant, permeteu-me que en un rampell de vanitat absurda i patètica, em felicite. Però anem al tema. La novel·leta –el diminutiu és irònic– va de cinc hòmens nord-americans, fidels a la causa d’Abraham Lincoln, que fugen de la guerra civil dels EEUU (finals del XIX) muntants en un globus. A causa d’una tormenta que quasi els costa la vida, van a parar a una illa deserta que sembla ser desconeguda pels cartògrafs. La història, a partir d’ací, tracta extensament les vicissituds que els van sorgint, com han d’endegar-s’ho per tal de sobreviure. I el més sorprenent no és que sobrevisquen en una illa d...