¿Saps?

La mort d’un amic del poble és el fet que mou l’escriptor Juli Capilla a redactar unes memòries en què evoca les vivències de la infància i la joventut en la localitat de Pedralba, en el cor de la Serra Calderona. Eixa pèrdua és el leitmotiv de l’obra, un text que pretén mantindre viva la memòria de l’amic, a qui parla de tu com si li escriguera una carta. No amb un to planyós ni elegíac, sinó amb la intenció d’homenatjar-lo.    El relat personal se fon amb la reflexió històrica. El llibre dibuixa l’evolució de l’autor des de la infància innocent fins a una madurea que no amaga la por de morir, i, a través de les vivències de Capilla, assistim als canvis de l’entorn rural pedralbí i espanyol: des de la guerra civil i la repressió franquista fins a l’entrada del país en Europa i les conseqüències per a l’economia agrícola de Pedralba, que arrancà els ceps de vi i transformà la terra en cultiu de cítrics. Estos temes apareixen de tant en tant en el text, com a fets que han pr...

Article publicat en Valencia Plaza el 12 d'abril de 2025 Quina cosa més desagradable acostumar-se a vore com sotmeten a escarni algú a qui admires tant. Coneguí a Abelard Saragossà quan jo era estudiant de màster en la Universitat de València. El professor de Silla impartia lliçons magistrals, però no es dirigia a l’alumne des d’una torre de marfil, sinó que li parlava de tu a tu, com un col·lega més de professió, i si descobria que algun estudiant podia fer alguna contribució a la lingüística, l’animava a investigar i publicar.  El principi rector de les seues investigacions sempre ha sigut evitar que la llengua normativa i l’estàndard s’aparten innecessàriament de la llengua viva, partint de la idea que si la norma es manté pròxima al valencià genuí, es fomenta la confiança dels parlants i s’afavorix la recuperació social de la llengua. Eixe lloable objectiu és el far que ha guiat la seua carrera, el qual contrasta fortament amb les prescripcions lingüístiques poc comprensibles...