tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post2056608558788246625..comments2023-10-26T05:55:51.059-07:00Comments on Saps què vull dir-te?: «Ei, que tu no ets de la tribu!»Speakerhttp://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-16756091027369493142009-04-01T08:11:00.000-07:002009-04-01T08:11:00.000-07:00Sí, t'entenc perfectament. Exposes situacions en q...Sí, t'entenc perfectament. Exposes situacions en què a vegades hi ha conflicte. És un assumpte delicat... En qualsevol cas, pense (crec que com tu) que no és intransigent, intolerant o de mala educació adreçar-te en valencià a qualsevol persona en un país en què aquesta llengua és oficial. És un dret i està en la llei. Més encara en un organisme públic o en una situació en què tu ets clienta i en què a qui et serveix interessa que tornes a gastar-te els euros en el seu local. Dit açò, insistisc en què és un tema delicat, perquè les maneres d’actuar dependran de la persona (tu o a qui parles) i de la situació concreta: en cas que no vos entengueu, per exemple, tu i el teu interlocutor segurament parleu una llengua que coneixeu els dos, en què vos pugueu entendre (castellà, anglés, francés...). En aquest cas, si l'actitud d'ambdós és positiva, i realment no hi ha cap manera d’entendre’s, no crec que a cap dels dos vos faça nosa canviar de llengua, no? (ací cadascú sabrà) El que ocorre és que en el nostre context, és massa normal (encara!) trobar-nos amb gent que en escoltar que ens hi adrecem en valencià, demana/exigeix que canvies de llengua a una en concret, el castellà, sense ni tan sols fer l’esforç d’entendre’t, ni justificar perquè demana/exigeix el canvi, i fins i tot acusant-nos de mala educació o de tindre «ganes de fotre»; quan no directament afirmen no entendre la llengua, quan no és cert (i no m’ho invente ni exagere, en conec casos) per tal de fer-te canviar a la seua.<BR/><BR/>El cas que expose ací és diferent però també bastant trist (al meu parer, és clar), i és el de la cambrera romanesa (agafant el teu exemple) que a pesar d’adreçar-se al client en valencià, és “rebutjada” lingüísticament pel client valencianoparlant, mitjançant actituds 1) aconsellar canviar al castellà 2) exigir canviar al castellà 3) riure’s del seu parlar i demanar al canvi al castellà, etc, etc.<BR/><BR/>Salut comtessaSpeakerhttps://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-77523195185272835512009-04-01T06:10:00.000-07:002009-04-01T06:10:00.000-07:00A vore, que no serà tant que tu estigues espés com...A vore, que no serà tant que tu estigues espés com que jo no m'explique. Me referia a que amb el tema de la llengua cal que a voltes sigam un poc intolerants, però no de la manera en que tu exposes. <BR/>Exemple: si vaig a un lloc, jo què sé, una tenda, una cafeteria, un lo que siga, i parle en valencià, igual me dona que me contesten en castellà, jo seguiré parlant valencià i si no m'entenen que m'atenga altre. Feixista en eixe sentit, i no me val l'excusa de que clar, si la pobra cambrera és rumana i acabà d'aplegar... pos mira, igual de poc té que entendre en eixe cas valencià o castellà, i si porta ací temps té l'obligació de conèixer les dos llengües. I aixina en tots els àmbits, igual me té una cafeteria que una comissaria. <BR/><BR/>Entens ara què volia dir? Que devem ser intransigents, encara que en ocasions siga una falta d'educació, però o fem les coses aixina o no avançarem mai, tot el contrari, anem arrere a passos de gegant...Comtessa d´Angevillehttps://www.blogger.com/profile/17204416156044029369noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-35684894288529238782009-03-27T12:48:00.000-07:002009-03-27T12:48:00.000-07:00Vaja, Comtessa, dec estar espés perquè no t'he ent...Vaja, Comtessa, dec estar espés perquè no t'he entés molt bé... :S<BR/><BR/>No crec que haja reflectit al "post" cap actitud feixista... i trobe que el feixisme no ens cal en absolut, en cap àmbit, que ja en vàrem tindre prou, d'això! El que tracte d'exposar ací és una situació en què algú vol aprendre una llengua i integrar-se en un grup, i un altre, que pertany al grup i parla aquesta llengua, que no el deixa.<BR/><BR/>Salut!Speakerhttps://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8836947982305660070.post-46046672750169054192009-03-26T13:21:00.000-07:002009-03-26T13:21:00.000-07:00Una miqueta de fascisme lingüístic és necessari pe...Una miqueta de fascisme lingüístic és necessari per a conservar la llengua, però no precisament d'esta manera... Lamentable, ja ens queixarem més avant, ja.Comtessa d´Angevillehttps://www.blogger.com/profile/17204416156044029369noreply@blogger.com