dissabte, 27 de novembre del 2010

Revulsius en l'aprenentatge

Aquest matí sent Vaughan Radio, una emissora de ràdio (i també un canal de TV TDT) dedicada a ensenyar anglés als seus oients a través d’un mètode que consisteix en un acarament oral amb el professor, que fa repetir estructures a un alumne entrevistat fins que aquest les assimila. En nivells avançats, el locutor fa de vegades monòlegs interessants (fa un temps parlaren de l’existencialisme, de Sartre i de Camus) que utilitza com a excusa per fer assimilar a l’oient determinades paraules i estructures. Hi sol intercalar alguna frase en castellà per si l’oient s’ha perdut. Vos la recomane.

El professor/presentador és normalment un tipus agradable, simpaticot, però hui em feia creus en sentir l’escamó que ha pegat a una alumna de nivell bàsic que no s’aclaria a diferenciar entre this, that, these, they i those i a formular preguntes bàsiques amb el verb to be. Decebut i desesperat, s’ha posat a fer un croquis de la situació de l’ensenyament d’anglés a Espanya amb una sinceritat i cruesa que m’ha sorprés:

«El sector d’ensenyament privat de l’anglés a Espanya viu de la gent entre 20 i 45 anys que dediquen almenys 10 anys del seu temps a espigolar l’idioma anglés sense arribar a aprendre’l. I s’hi estan deixant els diners i perdent un temps d’or que podrien dedicar a quelcom d’acord amb les seues habilitats».

I continua adreçant-se a l’alumna i criticant l’actitud passiva i poc ambiciosa dels espanyols:

Devote your time to something else, unless you change and make an effort. It is not your fault. Tú eres representativa de muchos oyentes i aprendices de inglés. Spanish Education System does not teach you to use your brain, to learn, it teaches you to vegetate. Spaniards wait for the pelotazo, for the enchufe, for the trabajo fijo, and then vegetate. I am stating a fact in a crude way, pero se necesita un revulsivo con esto. Si tu no aprendes inglés, ello significa que yo soy a failure, un fracaso. Llevo 36 años enseñando inglés y todavía no tengo la respuesta.

Després de la publicitat, el professor lamenta haver maltractat l’alumna i reconeix que és un vell remugador que ha perdut la paciència per a ensenyar en nivells bàsics. Tanmateix, insisteix en el fet que molts alumnes necessiten algú que els burxe, que provoque en ells una rebel•lió per a demostrar a tipus com ell que s’equivoca; que ells són capaços d’aprendre anglés.

I això m’ha recordat un professor de «Literatura valenciana» que vaig tindre a l’institut. Sovint ens recordava que no teníem ni idea de la vida, que érem uns inútils que no havíem aprés a pensar. Era el professor cabró que acoquinava a molts, sí. Però d’alguna manera ens deixava la porta oberta per canviar eixa situació. Així, ens va deixar llibertat total per a portar a classe poemes, cançons o videoclips que ens agradaren personalment, que havíem d’interpretar i analitzar tots junts (sempre però, l’última paraula era la seua). I així ens avaluava. Jo portí una cançó del meu grup favorit que pensava que era molt poètica, i aquell se’n burlà i la va menysprear. No sé quin efecte tingueren les seues maneres sobre els meus companys, però jo amb el temps m’adone que aquell revulsiu, aquell estira-i-arronsa em va anar bé. Jo no sóc un inútil, jo sé pensar i analitzar, em vaig dir. Ara recorde molt aquell professor, mentre que d’altres —més ortodoxos— vagaregen per la meua memòria sense alçar ni pols ni remolí.

5 comentaris:

MEQUETREFE ha dit...

jo crec que actuar d'aquesta manera és un poc arriscat. Què passa si l'alumne/a s'està esforçant de veres i no té aclarida, el deixem estar i el convidem a que abandone? Suposadament un professor se n'adona de les circumstàncies de cada alumne perque jo crec que d'aquesta manera no s'anima ningú que s'està esforçantveritablement. Tal volta funcione per a qui no s'esforça com cal i així rep una empemta, bé siga cap a endins ("vas a veure com no sóc un inútil") o cap a fóra ("si tu ho dius, no vaig a dir-te que no"). Jo tenia un professor a l'institut que a mig curs ens va separar en grups de taules en classe de matemàtiques(sabuts vs. burrots). Ningú va aprovar amb més nota que un 7 i més de mitja classe va suspendre al juny. I me'n recorde d'ell, però per la seua imbecilitat extrema, atès que els que ni érem sabuts ni érem burrots no teniem "sector assignat" i acabàrem esdevenint "desmotivats". També és cert que parle d'un ésser humà en particular i no de la comunitat educativa.

Speaker ha dit...

Mequetrefe, encara que no ho parega, estic totalment d'acord amb tu. És una manera d'actuar arriscada, i cal saber fer-ho molt bé, perquè l'efecte sobre les diferents psicologies dels diferents alumnes són imprevisibles. Pots afonar un persona actuant així, però potser per a una altra és justament el que necessita. Cada alumne té unes necessitats.

Evidentment, el meu és també un cas concret. I ja et dic, en general em desagraden les maneres agressives o negatives. Però a voltes es necessita un carxot verbal per a posar-se en marxa.

Salut! :)

Coralet ha dit...

Exacte, jo anava a dir-te el mateix. En el teus cas funcionà, però menysprear l'alumne no sol tindre bons resultats (no es solen "picar" com et va passar a tu).
A mi estos dies m'estan bombardejant amb les següents frases: la intel·ligència no és una cosa immutable, podem aprendre(-la), s'han de valorar les respostes dels alumnes, fixant-se en allò que aporta, i etc.
Que vagen a dir-li-ho al teu profe, no? ;)

M'alegre que aquell professor no t'acoquinara del tot...

Anònim ha dit...

Hola Josep Lluis!
Això ha ocorregut a Vaughan Ràdio? Ho pregunte perquè jo, quan puc, també l'escolte. I sí, jo també estic a eixe sector de la població espanyol que va tota la vida amb l'Anglès amunt i avall, però que encara no té els coneixements idonis per a sentir-se una mica més segura amb aquesta llengua i fer-la servir per al que valen: comunicar-se.

Siga com siga, i pel que dius dels mètodes "educatius", trobe que potser un bon "pessic" moral a temps pot fer miracles amb gent prometedora. Ara bé, s'ha de saber emprar: en determinades situacions, l'alumnat pot estar patint prou com per a que un profe, equivocadament, el pose en situació de vulnerabilitat davant els seus companys. Ho dic perquè ho vaig passar, i es "durillo"

Salutacions

La Fada

Speaker ha dit...

Coralet, totalment d'acord amb eixe mètode també. Cada maestrillo tiene su librillo.

Fada, a Vaughan radio, efectivament. I sí, cal anar a espai de no afonar un alumne sensible.

En qualsevol cas, este profe mai feia cap atac personal.

Salut!